La responsabilitat social dels mitjans de comunicació
OPINIÓ
Un dels objectius que té la Unió Europea per al 2030 (ep! a 17 anys vista, que sembla que no cal anar amb presses) és que la meitat dels científics i dels responsables de la política científica, en tots els camps i en tots els nivells, siguin dones.
I això m’ha fet pensar. I molt. En la meva col·laboració setmanal amb La Independent –un grup de dones que, de manera altruista, intentem donar un enfocament de gènere a la informació- he hagut d’editar un parell de temes: el primer tractava d’un maletí de recursos sobre gènere i ciència que ha publicat la UAB, i el segon sobre la denúncia contra una franquícia de salons de bellesa per a nenes de 4 a 12 anys (!!!).
Damunt de la taula hi tenia aquest matí totes les contradiccions possibles: un grup de dones que lluiten i aconsegueixen finançament per publicar uns recursos que ens portin cap a la igualtat dins l’àmbit de la universitat i la ciència, i un negoci que guanya diners perpetuant els estereotips masclistes més tronats. I tot això, amb els mitjans de comunicació pel mig.
Princesetes?
Estorada m’he quedat en saber que un munt de televisions, ràdios, diaris, revistes (públiques i privades) havien trobat lloc a les seves graelles i pàgines per explicar com unes nenes vestides de color de rosa son pentinades, maquillades, ensenyades a desfilar… ateses per unes joves –també vestides de rosa i amb perruca rosa- que les pentinen, fan la manicura… en un ambient de spa. Encara estic sota el xoc rosa.
El més greu de tot és que aquestes preteses notícies i/o reportatges eren, en realitat, uns publireportatges en tota regla. Us convido a llegir el que diu La Independent sobre aquesta franquícia de ja té 22 (vint-i-dos) centres repartits per tota Espanya, i que continua en expansió, tot i que es va crear fa poc més de 2 (dos) anys.
Evidentment, ja hi ha qui ha interposat denúncies davant del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana i d’altres organismes oficials. Però és que encara ningú ha demanat explicacions als mitjans de comunicació que han estat publicitant impunement aquests continguts anticonstitucionals (aquests, sí) que tant ens denigren.
On són les institucions que, pagades amb els nostres impostos, han de vetllar per la integritat de les informacions i preservar els drets fonamentals?
El cantó lluminós
Aquesta era la cara fosca de la lluna. L’altra –la lluminosa- era la notícia sobre el maletí de recursos sobre gènere i ciència que ha sortit des d’aquesta universitat. Teresa Freixes, Catedràtica de Dret Constitucional de la UAB i Catedràtica Jean Monet ad personam, Inés Sánchez de Madariaga (directora general de la Unidad Mujer y Ciencia del Ministerio de Ciencia e Innovación), Maria Àngels Gensana (advocada i experta en gènere), Mercè Sales (professora de la UAB) i Fanny Zapata (doctoranda de la UAB) han fet un document que vol ser útil, pràctic i model per a les universitats de tot l’estat. I això, ho ha publicat La Independent.
No només fan una recopilació de normes i legislacions, sinó que proporcionen models de clàusules aplicables a estatuts, contractes… glossari, enllaços, etc… per tal de modernitzar les universitats i centres de recerca i millorar la gestió dels recursos humans des de la perspectiva de gènere. Això sí que és un pas cap a la fita europea del 2030 que he esmentat al principi!
Al final, m’he quedat amb tres idees: el coneixement ens fa més lliures, no hem d’aturar-nos en la reclamació dels nostres drets com a dones, i crec –més que mai- en la responsabilitat social dels mitjans i dels seus treballadors, que són els periodistes.
Espero trametre aquesta idea als meus alumnes per tal que aquest floc de neu es converteixi en una bola que ningú pugui aturar.
P/D Al final m’he reconciliat amb el color rosa perquè també simbolitza la lluita contra el càncer de mama.
