Escrit per Dixie Edith, SemLac
Aurora Pérez Martínez, cap del departament de Física Teòrica de l’Institut de Cibernètica, Matemàtica i Física (Icimaf). Foto: Cortesia de l’entrevistada.
Només una de cada cinc professionals en el camp de la intel·ligència artificial és dona, va asseverar l’Organització de les Nacions Unides el febrer del 2023. Mentrestant, segons la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (Cepal), a les anomenades carreres CTIM (de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) la proporció de dones graduades no arriba al 40 per cent.Per elles ha estat un repte enorme saltar per sobre del mite que “la ciència és masculina”, assevera Aurora Pérez Martínez, cap del departament de Física Teórica del Instituto de Cibernética Matemática i Física (Icimaf)
Si bé avui la panoràmica és diferent, patrons culturals molt incorporats influeixen, tant en què les dones no opten per carreres científiques, com en la invisibilitat de moltes de les que es dediquen a aquestes professions, una situació que és estructural i resulta brou de cultiu de moltes violències, reflexiona la també cap de la secció de dones de la Sociedad Cubana de Física.
Quines considera les bretxes de gènere més importants en el terreny de les ciències i la tecnologia?
Crec que hi ha una escletxa educativa i cultural que s’estableix des de la infantesa. Es dóna a partir dels jocs, per exemple, que és una cosa greu i bàsica. Per a nens i nenes, les joguines són essencials; però quan entres a una botiga de joguines modernes, segueixes veient una divisió enorme. A la zona de “les nenes” tot són rentadores, neveres, cuinetes, nines. Mentrestant, els “jocs de varons” són tots de tall instructiu: peces per construir o per cultivar l’intel·lecte. Això és terrible, perquè configura una divisió que després es replica en molts àmbits de la vida.
Hi ha una conferència educativa que parla sobre el tema. És sobre una noia nord-americana que es va fer enginyera. Ella, al principi, va tenir problemes al dibuix tècnic; els seus companys se’n burlaven i els professors veien malament els seus dibuixos. Aleshores es va dedicar a fer joguines didàctiques perquè les nenes creessin habilitats des de petites, perquè se sap que, com a mitjana, en comparació amb els homes, ens hem fet més fortes en habilitats lingüístiques, però menys en els espais temporals. Això té a veure amb la formació esbiaixada de què parlàvem; però, entrenant aquestes habilitats, és clar que podem ser iguals.
Aquestes bretxes amaguen manifestacions de discriminació? Com es pot actuar per intentar tancar-les?
En la meva experiència, amb la tecnologia –almenys amb les de la comunicació i les xarxes socials– les dones que m’envolten són, moltes vegades, més enteses que els homes. És el cas de la meva mare, per exemple, que no és universitària i sí que és un linx amb les xarxes, amb Transfermòbil i plataformes similars.
Però sí que tinc referències de professors a la Facultat de Física que han dit, explícitament, que les dones som dolentes programant i han establert diferències a partir de criteris d’aquesta naturalesa, que reprodueixen estereotips. Igualment, hi ha una segmentació respecte dels jocs electrònics. He vist noies que juguen, però molts més homes que ho fan i desenvolupen un munt d’habilitats que no tenen, perquè usen aquest temps per a altres coses, que generalment reprodueixen patrons discriminatoris.
I sí que crec que les dones de més edat poden estar en desavantatge a l’hora d’utilitzar un caixer o tots aquests programaris de mercat en línia, ja que van tenir encara menys preparació que les actuals generacions; havien conquerit menys espais. És innegable que dones i homes tenim diferències, però amb una educació semblant i amb opcions per a les noies i les nenes, crec que es pot aconseguir el canvi.
A l’escenari de la intel·ligència artificial, es reprodueixen aquestes desigualtats? Per què?
La intel·ligència artificial (IA) aconsegueix les respostes creant patrons i, d’aquesta manera, es maximitzen molts estereotips que ja existeixen. Per què? Perquè aquestes plataformes classifiquen ràpidament i responen partint d‟un conjunt d‟informació i dades que encara estan molt occidentalitzades i, per tant, porten els nostres mites i desigualtats.
El febrer passat, per a la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, vam intentar fer un cartell usant IA i vam aconseguir propostes plenes de biaixos. Vam provar amb “Cuba, dona, Zaida del Río” i sortien opcions molt acolorides, de dones amb rols; quan posàvem dones científiques, eren sempre blanques, amb bates i miralls; intentem demanar una imatge on hi hagués més varietat de color de la pell i aleshores tothom era mestís. Així vam acabar amb un cartell molt poc inclusiu.
Aleshores, encara estem parlant d’una cosa que és més artificial que intel·ligent. Però que ajuda per a moltes coses, com ara preguntar teoremes, codis… Per això és perfecte. Però els xats d’IA et diuen que tenen biaixos de gènere i d’una altra naturalesa, relacionats amb la informació que processen en primer lloc. Per això cal tenir molta cura en l’ús que se’ls dóna. D’aquí uns anys, quan es vagi diversificant la informació disponible, tindrem un panorama molt millor.
