El discurs de Cheryl D. Miller, fundadora del Digital Leadership Institute (DLI) i guanyadora del premi al lideratge d’aquesta edició del MWC, és inconformista.
Miller ha dit a La Independent que: “El saló és víctima dels estereotips de la indústria en general. El MWC ha de ser líder en reduir la bretxa de gènere que hi ha en la indústria tecnològica “.
Malgrat el clima polític a Catalunya, el Mobile World Congress (MWC) no ha perdut pistonada. Ja estan fixades les dates per a l’edició de 2019. No obstant això, la presència de dones no va a més. No han representat ni una quarta part, quan l’objectiu de GSMA, l’organitzador de la fira, era que una de cada quatre congressistes fos dona.
Has rebut el premi GLOMO com a emprenedora. Què ha vist el jurat en la teva candidatura?
Significa que aprecia la nostra dedicació per eliminar les barreres de gènere des del nostre treball en el DLI. Volem contribuir a revertir aquesta situació. Ens esforcem a situar a les dones i les joves en el lideratge i en les start-up, les empreses tecnològiques de recent creació. Durant l’any hem de lluitar, també, contra la percepció de moltes dones que pensen que la tecnologia no és el millor camp per a elles. No obstant això, podem demostrar que les empreses creades per dones són més sòlides.
Aquest any, la presència de dones ha estat del 24% enfront del 23% del passat any. Què creu que ha passat?
El MWC està organitzat per la indústria de les TIC i són víctimes dels mateixos estereotips que la indústria en general. En la meva opinió, falta molt de màrqueting a l’hora d’organitzar l’esdeveniment amb campanyes que recullin la idea que les TIC són també un sector per a les dones. Crec que estan fent un esforç en aquest sentit que segur consolidaran. El Women4Tech és una iniciativa de la GSMA que ha creat aquests premis per promocionar la indústria com un espai també per a les dones. És un primer pas per prendre consciència sobre el lideratge de les dones que ja estan a la indústria. Han valorat iniciatives com la nostra dirigides a donar competències digitals a dones i nenes. Aquest any han començat amb el màrqueting i el premi. Aquest és un inici d’una transformació profunda del saló.
Quins són els objectius del DLI?
El 2014 creem l’Institut com a ONG sense ànim de lucre. Som un equip de cinc dones que estem a Brussel·les. El nostre objectiu és trencar aquest sostre de vidre i crear un moviment global per impulsar una transformació digital inclusiva que augmenti la participació de les dones en la tecnologia.
En què consisteix el seu treball?
Fem tallers i seminaris per a dones i dones. Tenim alguns problemes per trobar finançament perquè a les entitats els costa entendre i acceptar que la inclusió de les dones en la tecnologia és un pas important cap a la igualtat. Fins al moment, del nostre Institut han sortit iniciatives com l’Ada.Awards que premia a dones i joves que destaquen en tecnologia, l’InQube.eu que és la primera plataforma d’empreses creades per dones i g-hive.org que és una xarxa de dones emprenedores i especialistes en TIC a nivell mundial.
Què proposeu per canviar la tendència?
Donar habilitats a les dones, ja d’una certa edat, i a les noies per posar-les al centre de l’empresa tecnològica i que s’orientin cap al lideratge i les start-up. En els nostres seminaris vam començar amb un treball més modest. Explorar totes les possibilitats perquè puguin treballar amb un iphone, utilitzar el núvol (cloud), elaborar un web amb uns continguts amb mirada cap a la igualtat o construir una aplicació android, posem tot això al seu abast i, quan ho saben gestionar estan molt contentes i han fet un pas de gegant.
Moltes ho fan perquè aspiren a tenir un millor treball, o poder emprendre. El més important és que perden la por en relació a la tecnologia. En el nostre àmbit hi ha un sector d’acadèmics que s’han apoderat del relat i posen molt misteri al voltant de la tecnologia. Estan en molts dels instituts d’investigació de tot el món. També a Europa. Contra ells també hem de lluitar. A les dones que estan en el sector se les utilitza per fer treballs subalterns, no per emprendre.
Fins on arriba la participació de les dones?
Encara que aquest no és l’únic àmbit en què les dones estan poc representades en el cas de les TIC és molt evident. Europa és el continent on la digitalització ha penetrat més perquè té infraestructura però depèn dels països. La xifra és encara baixa, tan sols un 20% de les dones ocupa llocs de alguna responsabilitat, sense arribar al top, mentre que als Estats Units no arriben al 5% les companyies emergents empreses per dones. Quan parlem de penetració digital, Europa sempre destaca amb Corea del Sud i Japó. Però estem observant un cert retard. A Europa la penetració podria anar més ràpida perquè tenim la infraestructura, però la població que sap la part bàsica no té les habilitats perquè hi hagi un impacte. Hem de treballar més. Les dones vam crear empreses més sòlides a través de projectes estables, positius i sostenibles.
Aquest retard pot perjudicar Europa?
Sí, si no es corregeix. A Europa hi ha un problema greu de manca de treball per a la gent jove i les dones d’una certa edat, de 35 a 55 anys. Hi ha molts i moltes joves que no estudien, ni treballen (NEET, en les seves sigles en anglès). Les noies que es troben en aquest grup creuen que la tecnologia no és per a elles. Nosaltres els fem activitats expresses. No obstant això els països europeus amb més dones en el lideratge són Bulgària i Romania, segurament pel seu passat comunista. O a la Xina i Índia es nota un despertar de les dones per sortir de la pobresa. Em pregunto si a Europa aquestes competències per a les dones són considerades una qüestió de luxe. El sistema aquí és discriminatori. Nosaltres treballem perquè hi hagi una discriminació positiva cap a les dones i les nenes. A Estats Units han vist que eren a la cua i apliquen aquesta discriminació positiva en l’esport femení. L’adquisició de competències ha de ser global en la societat.
En una setmana has vingut dues vegades a Barcelona. Has estat convidada per Barcelona Activa a l’esdeveniment Fem Talent?
A Catalunya teniu una xarxa de Parcs Científics i Tecnològics que són un tresor. Us permeten sumar forces i afegir-vos a plataformes europees i mundials per aprendre dels altres països. Fem Talent, de Barcelona Activa, és una d’aquestes activitats que ens posa en contacte de manera transversal per fomentar el lideratge. Sumar una xarxa com la dels Parcs Tecnològics a GSMA és una gran experiència per a mi. La indústria no té encara la pràctica d’incloure a les dones en el seu dia a dia, es comporta de forma patriarcal en la divisió del treball i no incorpora bones pràctiques. Però segur que quan aquestes idees precedeixen del teixit social la indústria els assumeix millor. D’aquesta col·laboració entre el GSMA i l’ajuntament de Barcelona sorgeix un treball molt ric.
¿Hem de corregir molt de l’educació més antiga o les TIC ens ajudaran?
Sóc escèptica en aquest punt però també sóc optimista. Estem en un moment de canvi global molt profund, molt més del que ens imaginem. I també estem en un retrocés de drets a tot Europa i al món. Això ho veiem amb Berlusconi, Putin o Trump que tenen poders molt consolidats. Per a mi la gran esperança és l’internet obert a tothom. Lliure per a tothom. Com feministes hem de tenir la nostra visió d’igualtat, per a poder defensar la diversitat, i això ho podrem fer amb un internet accessible a tots els sectors de la societat. Nosaltres intentem que les dones i joves utilitzant internet es sentin segures, al seu aire, còmodes i en un entorn agradable. Això és una bona pràctica.
