Entrevista a Natàlia Anguera, delegada a Catalunya d’Acció contra la Fam:
“Cal una política de cooperació de suport a les ONGDs que treballem per prevenir les catàstrofes”
“Aquesta catàstrofe està relacionada amb el canvi climàtic”
Natàlia Anguera durant una campanya
Filipines ha patit una nova catàstrofe humanitària. És un país acostumat als tifons violents, que, periòdicament, causen enormes destrosses i la mort de moltes persones. Ara, el tifó Haiyan ha devastat algunes illes filipines, especialment la de Cebú i, més concretament, la ciutat de Tacloban.
Les dades exactes de l’abast de la catàstrofe es desconeixen. L’estimació de víctimes mortals fluctua. Milers d’homes i dones, però, han mort a conseqüència del tifó.
Acció Contra la Fam és una de les ONGs que fa molts anys que treballa a Filipines, entre d’altres qüestions mirant d’evitar, preveient els efectes dels tifons que l’afecten. La força del Haiyan, però, ha fet inútils moltes de les previsions i mesures que s’havien adoptat fins ara.
Fa molts anys que treballeu a Filipines. Formeu la gent per enfrontar els efectes dels tifons, però el Haiyan ha estat molt fort. Ha superat les previsions que s’havien fet?
Està en la línia de les previsions. Es preveia que venia un “supertifó” i, de fet, el propi Govern filipí va avisar la població des de dos dies abans que arribés el tifó, principalment a través d’emissions de ràdio. Van evacuar més d’un centenar de milers persones i es van tallar els vols nacionals i internacionals. Però la magnitud del tifó ha estat tan gran que algunes de les mesures que, en d’altres ocasions, havien servit perquè les xifres de víctimes fossin molt baixes, en aquesta ocasió no n’hi ha hagut prou.
Els centres d’evacuació són, habitualment, poliesportius, escoles, hospitals, que s’habiliten per acollir les persones i, en molts casos, aquestes mateixes instal.lacions han quedat completament malmeses.
La pobresa de les comunitats afectades agreuja els efectes de tifons com aquest?
Els habitatges no són segurs per fer front als tifons que cada any hi passen. Gairebé cada any ens trobem en situacions similars. Les persones fan allò que poden amb els mitjans que tenen a l’abast. Construeixen i reconstrueixen les seves vivendes i sovint ho fan en zones on ja se sap que hi poden haver riuades o esllavissades, però no tenen alternatives.
Es podria millorar la prevenció, tenint en compte que Filipines és el segon país del món més amenaçat per les catàstrofes naturals?
Des d’Acció contra la Fam portem des de l’any 2000 treballant, precisament, en això: prevenint, preparant a la ciutadania, les municipalitats, el Govern, les estructures,… És una feina que dóna fruït . És difícil mesurar que hauria passat si no s’haguessin pres mesures, però és fàcil intuir que les xifres de víctimes haurien estat molt pitjors, sobretot si tenim en compte que cent mil persones havien estat evacuades abans que arribés el tifó.
S’ha de dir que la ciutadania catalana, espanyola, està contribuint i fent aportacions, per donar una resposta a l’emergència, però el cost d’enviar materials, latrines, bombes, generadors elèctrice,… és molt alt. En canvi, la inversió en prevenir, en fer formació, en dotar les poblacions de generadors comprats al mercat local, quan el desastre no ha arribat és molt més baixa, molt més eficient.
En aquest sentit, les ONGDs intentem recordar la necessitat que hi hagi una política de cooperació que continuï donant suport a la feina de formigueta de prevenció que anem fent en el dia a dia, que no és tan visible però que pot ajudar que no hi hagi desastres de la magnitud d’aquest.
La catàstrofe està relacionada amb el canvi climàtic?
Sí. La relació és claríssima. Hi ha major freqüència de desastres d’aquest tipus i l’impacte és molt més gran.
Més informació:
Facebook Acció contra la Fam
