Una història sòrdida, disfressada de novel·la d’amor
És a punt de sortir la primera novel·la d’aquesta actriu, fotògrafa, escriptora i des d’ara novel·lista. D’origen argentí i ciutadana catalana col·labora amb La Independent des dels seus inicis.
“Señales inequívocas”, editada per l’Editorial Dédalo*, ha representat un llarg procés de més de 5 anys de treball continuat i madurat segons ens explica l’autora, que ha volgut compartir aquesta alegria amb tot el Consell de Redacció de La Independent.
“Estava asseguda prenent el meu cafè, un matí de primavera de fa cinc anys, mentre acariciava la panxa del meu petit yorkshire terrier, quan se’m va acudir una frase que descrivia aquesta mateixa situació, i llavors vaig pensar: Així començarà una novel·la. Al principi em va semblar massa arriscat i temerari per part meva, ja que seria la meva primera feina d’aquesta envergadura. Si bé havia començat a escriure poesia i comtes quan era una adolescent i ja tenia escrita una obra de teatre, un llibre de poemes i un altre de relats, aquest podia ser un objectiu ambiciós, però no em vaig emporuguí, ben al contrari, vaig començar a delinear el personatge principal: Leonor Castro. Qui era aquesta dona que se’m va presentar així de sobte perquè expliqués la seva història? Em vaig ficar a la seva pell i vaig començar a patir la seva passió, els seus temors, angoixes i desesperació. Així vaig deliniar un guió de quaranta pàgines, amb alguns capítols”, s’explica Villafañe.
Després vindrien les consultes a les amistats, donar-hi tombs i més tombs, valorar suggerimets i fer camí d’una tirada, deixar-la reposar …”la reprenia a estones i tornava a deixar-la reposar, fins que un dia Violant Muñoz, l’editora de Dédalo em va preguntar «¿I la novel·la, què, la vols publicar o no?”.
I així és com Susana Sosa Villafañe, ha arribat aquest 17 de juny al Consell de Redacció de La Independent amb guspires als ulls i una rialla d’orella a orella i ens ha comunicat la notícia.
“Señales inequivocas” és una història sòrdida, disfressada de novel·la d’amor- ens confesa- hi ha el maltractament i la necessitat de venjança.
“Dues línies de narració convergents en un desenllaç inesperat (…). La història comença al mes de maig i es resol en finalitzar juliol; temps suficient perquè Leonor Castro revisqui els moments més cruents del seu passat enmig d’una lluita amb els seus sentiments, adormits fins a aquest moment. No parla d’amor, sinó de passió; del despertar del desig sense fre, indomable. Ardor, simfonia de gemecs … Negar l’amor és provocar un turment inaguantable; cedir a ell és sotmetre al dolç suplici del procés i patir les seves conseqüències. Fins a quin punt, estimar significa perdre el seny? (…) Som éssers vulnerables i estem exposats a aquesta malaltia, fàcil d’instal·lar i difícil d’eradicar. Una síndrome de bogeria, capaç de fer-nos cometre els actes més aberrants”.
Així ens parla Villafañe de l’argument de “Señales inequívocas”, aquesta història que succeix a Catalunya, Galicia i Argentina.
*Edicions Dédalo. agmediatica@gmail.com – tiendamediatica
