Simptomàtica, l’apagada informativa que s’ha produït respecte a la celebració de les Jornades Radicalment Feministes en què més de dues mil dones han participat de debats, seminaris, accions i discussions de manera intensa, complexa, sovint amb humor, tot desacatant inequívocament el mandat del “Veure, Sentir i Callar”.
Tres dies de debat i construcció de posició política sobre temes com la violència sexual, les identitats de gènere, la vivència de les dones migrades, la seguretat al ciberespai, la coeducació, les economies feministes, els debats sobre els diferents abordatges respecte a la prostitució i el treball sexual, el paper dels feminismes en relació a la globalització, les identitats sexuals i de gènere i un llarg etcètera.
S’ha ben demostrat que tots són temes “sense importància informativa”, temes als quals cap mitjà ha donat cap rellevància en especial a diferència de la que si té per rabiosa actualitat, els 40 anys d’un programa de retransmissió futbolística radiofònica que es diu “la TDP”.
Les dones també celebràvem els 40 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Però ja se sap que el que afecta les dones, que “només són” el 52% de la població, “no és rellevant”.
Tant se val què discutíem ni el valor de les aportacions que es van fer en aquelles jornades.
Malgrat aquest silenci, les jornades van revisar i revalidar els continguts i les estratègies dels feminismes, van ser un espai d’autoritat i dissidències femenines, un espai ple de propostes per transformar el món. “Poca cosa”.
