La lingüista Carme Junyent, coordinadora del llibre Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere de la llengua catalana, critica en una entrevista a Vilaweb*, l’ús dels desdoblaments en masculí i femení, noms genèrics…entre altres canvis sobre llenguatge i gènere, que el moviment feminista ha estat impulsant fermament per a visibilitzar les dones en tots els àmbits socials, especialment en institucions i organismes públics, educació, salut… i intents als mitjans de comunicació.
Junyent s’exclama: “Que s’acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení!”
I afirma que: “Tot això sorgeix de la confusió entre els conceptes de sexe -que és un tret biològic dels éssers vius- i gènere -categoria gramatical que afecta el substantiu i determina la concordancia-. Una confusió i una voluntat de donar més presència a les dones que no han tingut en compte el funcionament de la llengua i que, en certa manera, l’han pervertit“.
El llibre Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere de la llengua catalana, coordinat per la lingüista Carme Junyent, recull les intervencions i anàlisi d’una dotzena de professionals durant unes jornades organitzades el 2010 pel Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades.
Per a Junyent les propostes del moviment feminista de Catalunya per a visibilitzar les dones en el llenguatge no tenen sentit. L’estratègia hauria de partir del fet que:”Hi ha molts usos que es poden canviar, que afecten el lèxic, no a la gramàtica. I, sobretot, cal tenir en compte que les gramàtiques són com són, al marge de les voluntats dels parlants. Ningú es pot inventar una gramàtica, ni tan sols una acadèmia. Aquesta arrogància és el que menys s’entén: suposar que es pot canviar una gramàtica a voluntat, això sí que és totalitari. (…) La dona hi ha de ser. I, si hi és, ja la veurem tots. És això, que s’ha de canviar la societat. I la llengua ja seguirà el canvi, si és que hi ha d’haver algun canvi.”
En la reflexió sobre la influència del canvi de llenguatge sobre la realitat diu: “…La llengua pot reflectir el món i la societat en què es parla. Si aquest món o aquesta societat canvien, la llengua es va adaptant a aquests canvis, perquè és un sistema molt flexible i es pot adaptar a qualsevol situació. Però que algú em citi un cas en què canviant la llengua s’hagi canviat la societat. Jo no en conec cap.”
També afirma que per l’evolució que ha tingut el català, el masculí és la forma no marcada i el femení, la marcada i que en el cas que fos a la inversa – tal i com succeeix- en un parell de casos al món ” això no té res a veure amb el comportament ni amb la visibilització; són societats tan masclistes com la nostra“.
*Entrevista a la lingüista Carme Junyet, que ha publicat el llibre, Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere de la llengua catalana. L’entrevista la va realitzar per a Vilaweb Bel Zaballa.
