Foto Yolanda Bernárdez
Senyor Gallardón: S’imagina vostè una llei que li digués als senyors Rajoy, Berlusconi, al Papa Francisco el que han de fer amb els seus cossos?
Yolanda Bernárdez Morales, Psicòloga i Feminista, va decidir escriure aquesta carta al senyor Gallardón com una necessitat d’exercir el dret de ciutadania. Ha intentat publicar la carta en molts espais i li agradaria que ell la llegís, i que la llegissin moltes dones i homes perquè el seu objectiu és promoure la reflexió i “obrir el ventall de pensament”, tal com ella assenyala: Sr. Gallardón, rectificar és de savis.
Per fi em decideixo a escriure-li. No sé si estic més indignada que entristida.
Em commouen les seves paraules perquè de bo de bo el crec quan afirma que vostè sí que tindria un fill amb greus malformacions. De bo de bo ho crec. Persones que estan en contra de la reforma de la seva llei probablement també tindrien un fill o filla en aquestes condicions. La diferència entre vostè i aquestes persones és que vostè vol obligar totes les persones a que se sotmetin a la seva visió. I hi ha qui estem convençudes que no tenim autoritat per decidir sobre els drets d’altres persones.
Però sincerament opino que vostè no entén encara quin és el fons de la qüestió. El que està en joc és si els governs poden prendre decisions sobre el que esdevé en el nostre interior, en el nostre cos, en el nostre ésser. No es tracta que terceres persones –que s’erigeixen amb autoritat- puguin llistar els supòsits per autoritzar a una dona a interrompre el seu embaràs. Es tracta que no se’ns arrabassi a les dones l’autoritat sobre els nostres cossos i les nostres vides.
Té vostè algun dubte que els homes no acceptarien una llei que els obligués a fer amb els seus cossos coses no triades? S’imagina vostè una llei que li digués als senyors Rajoy, Berlusconi, al Papa Francisco el que han de fer amb els seus cossos?, vostè creu que seria possible que es mantingués per llei en algun racó d’aquest planeta l’ablació d’algun òrgan masculí?
No es tracta, per exemple, que per ser ginecòleg (com ha dit el conegut sexista alcalde de Valladolid), es visqui amb més autoritat per opinar que les pròpies dones afectades. Dono suport a alló expressat en premsa* per la psiquiatra representant de l’associació espanyola de neuropsiquiatría: “no és la labor de les i els professionals de la salut triar en nom de les dones”. I afegeixo el “greu perill per a la salut psíquica de la dona embarassada” pot derivar-se de no poder triar. Com psicoterapeuta puc assegurar-li que gran part dels problemes de salut de moltes dones en aquest planeta, estan condicionats de diferent forma per la socialització de gènere. Com ja va dir la filòsofa i imagino que vostè sap “el masclisme mata”.
És tan difícil entendre que es tracta d’un dret nostre, de les dones? Vostès no han de tutelar-nos com si àdhuc fóssim no-persones. Vostès homes no hauran de veure’s en la tesitura de triar si continuar o no amb un embaràs. Nosaltres sí. Nosaltres no estem reivindicant el desig que totes avortin. Estem exigint que ens deixin decidir sobre les nostres vides. Jo a vostè no tinc per què confessar-li si jo avortaria o no, ara bé, mentre una dona en aquest món segueixi avortant en condicions insalubres sentiré que totes nosaltres ho estem fent. I vostè no.
Recentment vaig visitar la secció que el museu de Londres dedica a les valentes i incompreses sufragistes britàniques. Mantinc en mi el desconcert i el dolor per tot alló que aquestes dones sufragistes van viure, com van ser denigrades, infantilitzades, ridiculitzades per demanar el dret al vot. I avui vostè i els seus treuen pit i passaran a la història per encapçalar la supressió d’un dret. Podria semblar que ha tingut una visió, la d’abanderar un canvi a Europa per esmenar l’incomprensible error d’haver concedit drets a les dones amb l’esperança que per fi, amb el seu exemple se n’adonaran i esmenaran. Ara com ara només Le Pen ha coincidit amb la seva visió. Aquesta dada almenys no li fa connectar amb una mica d’humilitat? Podria parar, fer una pausa i acceptar la possibilitat que s’està equivocant?
Consti que crec entendre’l. I d’aquí la meva tristesa. Sé el difícil que encara ho tenim les dones al món. No es tracta només de les persones amb males intencions. Homes que es viuen a si mateixos com de bon cor recolzats per dones que continuen facilitant la vida a aquests homes. L’androcentrisme impera en cada racó de la nostra existència. I l’androcentrisme ens tracta malament. Com aquesta llei feta des d’un pensament patriarcal, en el qual els cossos i ments d’alguns valen més que els d’unes altres.
Senyor Gallardón. Vostè amb la seva millor intenció és un servidor útil a la cultura patriarcal. Encara no ho ha entès. Com a ciutadana com m’hagués agradat tenir un ministre de Justícia del qual enorgullir-me! Podria haver posat tota la seva testosterona, per exemple, a lluitar contra la tracta d’éssers humans (majoritàriament dones) que són explotats sexualment (gairebé exclusivament per homes)!
Transitaré per la indignació i la tristesa però no decauré. Continuaré arrostrant vivències de les veus del no-poder.
* Diario El País. 28/12/13. Pág. 34. Eudoxia Gay, presidenta AEN.
