L’assassinat d’una regidora indígena impulsa una llei contra l’assetjament i la violència política contra les dones a Bolívia
Durant 12 anys s’han registrat 13 mil denúncies de dones. La nova norma estableix penes de 2 a 8 anys de presó per als infractors
L’assassinat de Juana Quispe, una regidora indígena del poble de Ancoraimes de l’altiplà bolivià, ha provocat el desarxivament del projecte de Llei contra l’assetjament i violència política cap a les dones i, després de 11 anys d’haver-se presentat, aquesta setmana ha estat aprovat a la Cambra de Diputats de Bolívia i s’espera un ràpid tractament en la del Senat i la seva posterior promulgació.
Sota un constant assetjament, amenaces i violència, a Juana Quispe, de 41 anys, durant 20 mesos se li va impedir exercir el càrrec de regidora i, finalment, va poder exercir la funció que per vot popular li corresponia per només un mes. El 12 de març d’enguany el seu cos va ser trobat a la riba d’un riu de la ciutat de La Paz, havia estat penjada.
Aquest cas no és el primer, l’Asociación de Concejalas de Bolivia (Acobol) ha informat que en 12 anys s’han rebut més de 13 mil denúncies d’assetjament i violència política exercida contra autoritats edils dones. Aquestes denúncies són fetes verbalment en la seva majoria, ja que només n’existeixen 240 escrites i documentades. Les agressions van ser realitzades per homes en el 67% dels casos, mentre que el 33% les van exercir altres dones.
Aquestes denúncies es refereixen a amenaces, assetjament, violència sexual, impediment per exercir el càrrec, impediment a fer ús de la paraula, no poder cobrar els seus sous, entre d’altres.
Per llei, a Bolívia les candidatures per a càrrecs municipals han de ser paritàries entre homes i dones. Quan les regidores han estat escollides, moltes vegades són impedides per exercir els càrrecs, fet que es produeix principalment en poblacions rurals, tal com ho documenta Acobol, on el masclisme és més accentuat i on la principal autoritat l’exerceix l’alcalde i “els” regidors .
El projecte de Llei contra l’assetjament i violència política cap a les dones va ser presentat l’any 2001 i va trigar tres legislatures en ser atès. Agrupacions defensores de la dona valoren positivament aquesta llei, però critiquen que la comissió legislativa, integrada majoritàriament per homes, hagi reduït les condemnes màximes.
Respecte a l’assetjament polític, la norma estableix: “Qui o els qui realitzin actes de pressió, persecució, assetjament i / o amenaces en contra d’una dona i / o dels seus familiars durant o després del procés electoral, electa, designada o en l’exercici de la funció política-pública, que impedeixi l’exercici del seu dret polític, serà sancionat amb pena privativa de llibertat de dos a cinc anys “.
Pel que fa a la violència política, afirma: “Qui o els qui realitzin actes i / o agressions físiques, psicològiques i sexuals en contra de dones candidates, electes, designades o en exercici de la funció política-pública i / o en contra dels seus familiars , per escurçar, suspendre i impedir l’exercici de la funció política-pública, serà sancionat amb pena privativa de llibertat de tres a vuit anys “.
Si bé les dades indiquen que es registren majors casos d’assetjament i violència política a les poblacions rurals, aquests també es presenten en nivells més alts, ja que, segons sembla, els actes d’agressió masclista estan normalitzats.
Fa poques setmanes, diversos mitjans van mostrar com, fent-se el graciós, l’alcalde de Santa Cruz de la Sierra -la segona ciutat més important de Bolívia-, Percy Fernández, grapejava en un acte públic a l’expresidenta del Consell Municipal, Desirée Bravo, quan ella feia ús de la paraula. Ella, -es creu que mesurant possibles conseqüències polítiques- va dir que ell “era com un pare per a ella” i que en realitat estava llevant-li un paper que se li havia enganxat al pantaló a l’alçada del cul.
El president Evo Morales va ser protagonista d’una celebració carnavalesca tradicional en què es canten cobles “picants”, molt tradicionals i molt masclistes, i en la qual, enmig de rialles dels seus acompanyants homes i dones, va dir cantant que s’endúu al llit a les dirigents indígenes i que els treu les calces a les seves ministres. Davant les crítiques rebudes, posteriorment es va disculpar.
La Fiscalia investiga el que ha passat amb Juana Quispe, una dona indígena que va forjar la seva presència política a cops de colze en una petita població de l’Altiplà de Bolívia. La seva mort, sembla, servirà perquè altres dones tinguin un instrument legal amb el qual defensar el seu dret a la participació política activa.
(Amb informació de publicacions de: La Razón, La Premsa i Oxigen)
