Wednesday 11 December 2024

Wednesday 11 December 2024

Candidates i Programa 20N CiU

 LLISTES DE CiU AL CONGRÉS

Llistat complert

 Mercè Pigem i Palmés és la número 3 per la llista de Barcelona.  Pigem és advocada i política catalana. Llicenciada en dret  i màster en Psiquiatria Forense.  Advocada en exercici des de 1977, especialitzada en Dret de Família. Militant i membre del comitè nacional de CDC i  diputada per CiU a les eleccions generals el 2000, 2004 i 2008.

I  Immaculada Riera i Reñé i  Lourdes Ciuró i Buldó ocupen els número 5 i 8 respecticvament per aquesta circumscripció.

A Lleida encapçala la llista  Conxita Tarruella i Tomàs, que ha estat diputada al Parlament de Catalunya, delegada territorial del Departament de Justícia a Lleida i actualment és la portaveu de CiU a la Paeria. Ha estat presidenta del Col·legi Professional de Diplomats d’Infermeria de Lleida i Directora General d’Infància.  Actualment és diputada del Congrés dels Diputats per CIU, en la IX legislatura.

I en el lloc 4 hi trobem a Lídia Pons i Monistrol.

A Tarragona en els llocs 3 i 4  hi ha Teresa Gomis de Barbarà i  Núria Balagué i Raga.

I finalment a Girona trobem en el número 2 de la circumpscripció a  Montserrat Surroca i Comas, la següent política ocupa ja el número 5.

———————————————————————————————-

 

 PROGRAMA ELECTORAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LES ELECCIONS GENERALS NOVEMBRE 2011

LLegiu Programa complert

A continuació el subapartat específic 3.9 Igualtat  i altres de l’apartat 3: POLÍTIQUES DE BENESTAR DAVANT LA CRISI PER A REFORÇAR LA COHESIÓ I LA IGUALTAT, del Programa de CiU

 

3.9 Igualtat

1. La dona a la societat

  • Farem el seguiment i l’avaluació de l’impacte sobre la igualtat home-dona de les diferents polítiques i lleis adoptades a nivell estatal. La llei que en fa referència es va aprovar a iniciativa de CiU, però a la pràctica és un tràmit merament formal. 
  • Centrarem la nostra política d’eradicació de la pobresa també en el col·lectiu de dones, donada la feminització d’aquesta especialment a les franges elevades d’edat i entre les dones soles i a les famílies monoparentals, i en aquest sentit, reclamarem una reforma de les pensions no contributives, que es basi en un estudi sobre pobresa i inclusió social.
  • Continuarem impulsant un increment progressiu de les pensions més baixes del sistema, com les de viduïtat, especialment de les vídues que tenen aquesta pensió com a únic ingrés.
  • Perseguirem les pràctiques de discriminació contra les dones, com l’incompliment de la formació escolar obligatòria, així com la plena participació en totes les seves activitats. 
  • Posarem en marxa actuacions dirigides a les dones amb discapacitat, per tal d’impulsar la seva participació i visibilitat en l’àmbit públic, i afavorirem l’accés a l’ocupació, a la formació i a la conciliació de la vida familiar, laboral i personal. 
  • Defensarem el respecte a la dona i la igualtat dona-home a totes les manifestacions de caràcter cultural.
  • Establirem incentius encaminats a impulsar que els homes sol·licitin els diferents permisos que la llei els reconeix.
  • D’acord amb la legislació de molts països de la UE i atenent les previsions de la vicepresidència de la Unió Europea, impulsarem la modificació de la llei d’Igualtat efectiva entre dones i homes de 2007, per promoure que en les societats de l’IBEX 35 i les que tenen més de 250 treballadors s’avanci cap a l’objectiu que hi hagi un 40% de dones membres dels Consells d’Administració.
  • Estudiarem la correcció de la mesura implantada pel Govern espanyol referent a les dones vídues separades o divorciades i segons la qual no tenen dret a pensió de viduïtat aquelles que no tenen reconeguda, amb caràcter previ, una pensió compensatòria per sentència.

2. La dona al mercat de treball

  • Impulsarem polítiques per tal d’aconseguir igualtat retributiva per a treballs d’igual valor, així com la igualtat d’accés a l’ocupació, mitjançant l’impuls de proves “cegues” per tal de seleccionar amb independència del sexe.
  • Impulsarem noves mesures financeres per tal d’afavorir els projectes emprenedors de les dones per la via de programes específics d’avals, crèdits, capital i microcrèdits.
  • Cal aprofundir en més mesures i cercar-ne de noves perquè la maternitat no constitueixi una penalització per a les dones.
  • Estimularem la inserció i promoció de les dones en llocs de treball on estan infrarepresentades.
  • Impulsarem la realització de programes específics de formació i foment de l’ocupació dirigits a les dones més susceptibles de ser excloses del mercat de treball i per tant, de la societat, com ara les dones més grans de 45 anys, dones amb discapacitats, dones aturades de llarga durada, dones immigrades, etc.
  • Cal preveure instruments de foment de la implantació de la Llei d’Igualtat a les PIMES, com a instrument de millora de la seva competitivitat.
  • Cal fer revisió de supòsits i condicions dels permisos i llicències per responsabilitats familiars, adaptant-los a les necessitats de la vida actual, i contemplant incentius per al seu exercici per part dels homes. Entre d’altres mesures, és necessària la supressió de l’afinitat en el parentiu en les reduccions de jornada i en les excedències.
  • Incorporarem la transversalitat de gènere a les propostes sindicals i patronals.
  • Impulsarem la presència paritària de dones en els diferents espais de representació sindical i, en concret, en la negociació col·lectiva.
  • Impulsarem que s’incorpori la negociació dels plans d’igualtat en els convenis, en la negociació col·lectiva.
  • Avançarem en el manteniment dels drets de cotització durant les situacions de manca de cotització a la seguretat social derivada de mesures de conciliació.
  • Proposarem la millora de la protecció social en relació amb l’exercici dels permisos i llicències per a l’atenció de responsabilitats familiars (com l’ampliació de la protecció durant els períodes de maternitat / paternitat, adopció i acolliment, eliminant el requisit del període mínim de carència de cotització a la Seguretat Social), inclosos els supòsits de risc per embaràs i risc durant la lactància.

3. Les dones i la violència de gènere

  • Posarem l’accent en la necessitat del caràcter preventiu de la violència de gènere i en garantir-ne els àmbits de protecció i seguretat, per això reclamarem de l’Estat la continuació dels recursos econòmics per a les Comunitats Autònomes que es van preveure ja a la Disposició addicional 13 de la Llei de mesures integrals contra la violència de gènere.
  • Impulsarem que es denegui la possibilitat d’obtenir la nacionalitat espanyola als agressors.
  • Impulsarem que no es pugui atemptar contra la dignitat de les dones en nom de cap cultura i/o religió.
  • Impulsarem l’autoregulació en relació al tracte donat a les dones, així com respecte a la violència domèstica, als mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió), així com a les produccions audiovisuals (cinema, publicitat, etc.).
  • Promourem la inhabilitació del condemnat per exercir càrrecs públics.
  • Impulsarem que s’implantin totes les recomanacions del Comitè de Vigilància de la Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació contra les Dones fetes a diferents informes de resposta als informes periòdics presentats per Espanya.
  • Proposarem també la creació de més jutjats exclusius i la dotació de més mitjans personals i materials als jutjats exclusius i als compartits.
  • Procedirem a la modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal per a que, preservades totes les garanties i assegurant, en tot cas, la possibilitat de contradicció de les parts, la declaració per la víctima portada a terme davant el Jutjat de Violència sobre la Dona, tingui el valor de prova preconstituïda, per que la víctima no hagi de declarar diverses vegades i evitar així la segona victimització, utilitzar la gravació de la declaració per evitar la reiteració de la declaració del testimoni, tal i com s’aplica ja a la Llei del menor.
  • Revisarem la Llei Integral sobre la Violència de Gènere en relació a les competències civils dels Jutjats de Violència sobre la Dona. Després de les primeres actuacions en què aquests jutjats assumeixen la resolució de les qüestions penals i civils (derivades de l’ordre de protecció) més urgents, la competència per a la tramitació dels procediments civils subsegüents tornarà als de l’odre civil, als Jutjats de Família especialitzats.
  • Proposarem incorporar els menors en la Llei de Violència de Gènere,com a subjectes directes de drets.
  • Proposarem incorporar els efectes de la violència en la salut com a malaltia, i si s’escau, que pugui comportar la incapacitació laboral.
  • Potenciarem actuacions preventives per part de l’Administració, quan identifica indicis o sospites de violència, per no actuar només reactivament.
  • Proposem impulsar el tractament psicològic de la dona prèvia a la denúncia, en els supòsits que s’estimi necessari, i en aquest sentit i donada la freqüent dependència emocional que hi ha en aquestes relacions, valorar la modificació dels articles 48 i 57 del Codi Penal per tal que a la dona no se li imputi el delicte de trencament de condemna quan consenteixi l’incompliment de l’ordre d’allunyament.
  • Estudiarem en quines circumstàncies la condemna ferma per delicte de violència de gènere pot comportar la pèrdua de la custòdia dels fills.
  • Impulsarem que es desenvolupin mesures penals d’imposició de programes terapèutics als maltractadors, així com que se’n pugui millorar la qualitat, per tal que els agressors condemnats no s’acullin als programes de reinserció únicament per beneficiar-se d’una reducció de la pena.
  • Fomentarem l’aplicació de la normativa que permet la substitució de la pena privativa de llibertat per l’expulsió del territori nacional en els casos d’agressors estrangers, i facilitarem els tràmits de reagrupament familiar amb la mare víctima en el cas de tenir fills o filles en el país d’origen, si és el mateix que el de l’agressor.
  • Impulsarem i potenciarem la coordinació entre els serveis implicats de les diferents administracions per garantir els drets de la víctima.
  • Proposarem el desplegament de la Llei 1/2004 que obliga a tenir una formació continuada i especialitzada per a tots els professionals que han de prendre decisions entorn al tema de la violència de gènere.
  • Introduirem en la Llei 1/2004 de violència de gènere criteris d’accessibilitat universal pel que fa als drets a la informació, als procediments judicials i a les mesures tecnològiques de protecció.
  • Recollirem en el Codi Penal el matrimoni forçat com a delicte i regulació d’una ordre de protecció específica per a les víctimes de matrimonis forçats per tal de facilitar la intervenció policial d’urgència per a la protecció de les víctimes.

4. La prostitució com a violència de gènere

  • Impulsar el compliment de totes les mesures establertes al Pla integral de lluita contra el tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual.
  • Impulsar una Llei integral d’atenció a les víctimes de tràfic de persones.
  • Impulsar polítiques, posant l’accent en sancions als clients prostituïdors, per tal de dissuadir l’ús de dones prostituïdes, així com per combatre la banalització de la prostitució en tots els àmbits.
  • Realitzar campanyes de sensibilització que permetin modificar la percepció social de l’ús de les dones com a mercaderia sexual i obtenir un rebuig social general cap al comerç sexual com una vulneració dels drets fonamentals de les dones en situació de prostitució.
  • Formar els operadors jurídics sobre la interpretació i aplicació del marc legal vigent a Espanya, en especial en la seva connexió amb la normativa internacional i el protocol de Palermo, així com de tot l’abast del tractament penal del proxenetisme.
  • Fomentar l’intercanvi d’informació i dades estadístiques relacionades amb l’explotació sexual entre les forces i cossos de seguretat de l’Estat i cossos autonòmics i locals en matèria de la seva responsabilitat.
  • Proposarem la reforma del Codi Penal per tal de potenciar especialment la protecció dels menors d’edat davant la prostitució i altres atemptats contra la seva indemnitat sexual. Pujarem de 13 a 14 anys l’edat per mantenir relacions sexuals consentides.
  • Establir mesures tendents a intensificar la persecució del proxenetisme i valorar en aquest sentit la penalització de la terceria locativa.

5. Àmbit exterior

  • Impulsarem el compromís d’utilitzar la influència que té Espanya sobre països tercers per tal de promoure la ratificació sense reserves de la Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona i el seu Protocol Opcional (CEDAW), per part de tots els Estats que encara no ho hagin fet.
  • Impulsarem, en el marc de la Unió Europea, l’adopció de normativa comunitària concreta i de caràcter vinculant que reconegui la responsabilitat dels Estats davant qualsevol forma de violència contra les dones, establint uns estàndards mínims en l’àmbit contra la prevenció de violència de gènere, de protecció i de reparació de les víctimes, de la investigació de les denúncies i de la sanció efectiva als autors.

6. Igualtat de tracte

  • Demanarem la transposició de les Directives en matèria d’igualtat de tracte, respectant les competències de les Comunitats Autònomes.
  • Donarem suport a la despatologització de la transexualitat.
  • Mantindrem el compromís polític i econòmic de l’Estat amb els programes de lluita contra la Sida i altres malalties de transmissió sexual, tenint en compte sobretot aquells col·lectius o grups amb major índex de prevalència.
  • Vetllarem perquè els òrgans previstos en la Llei contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport, duguin a terme accions efectives en tots els seus àmbits d’actuació.
  • Vetllarem pel compromís de l’Estat en la lluita contra la homofòbia, especialment en aquells països del món on encara es considera delicte i/o sigui palesa una situació greu de discriminació social. Així mateix, creiem que s’ha de valorar el reconeixement dels drets humans universals en el moment de prioritzar acords i convenis internacionals.

.

 

3. POLÍTIQUES DE BENESTAR DAVANT LA CRISI PER A REFORÇAR LA COHESIÓ I LA IGUALTAT.

3.1 Pensions

…….

  • El manteniment i si les circumstàncies econòmiques ho permeten, la millora del poder adquisitiu dels pensionistes.
  • L’increment progressiu de les pensions més baixes del Sistema (prioritàriament les pensions de viduïtat i d’orfenesa i les d’aquelles persones que viuen soles i sense més ingressos que la pensió).
  • Una actualització real de les pensions d’acord amb la inflació de cada Comunitat Autònoma.

D’altra banda, haurem de vetllar especialment perquè els compromisos incorporats a proposta de CiU, a la Llei 27/2011, d’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, es portin a terme, i en concret entre d’altres:

  • Accelerar l’increment progressiu previst de la base reguladora de la pensió de viduïtat que passarà del 52% al 60% (1% cada any) per a les persones que tinguin com a font principal d’ingressos la pensió de viduïtat.
  • Complir amb la millora de la fiscalitat de les pensions de viduïtat.

………………

  • Accelerar l’increment progressiu previst del període considerat com a cotitzat per la cura de fills, que passa de 112 dies per cada fill o menor adoptat o acollit a 270 dies al 2018.
  • Reclamar mesures destinades a reduir l’impacte que la cura de les persones amb discapacitat o en situació de dependència té sobre les carreres de cotització, bàsicament de les dones, d’acord amb l’estudi que amb aquest objectiu ha d’elaborar el govern de l’Estat.
  • Reclamar una reordenació integral de les prestacions no contributives basada en l’estudi que sobre pobresa i sobre delimitació del seu llindar ha de confeccionar el Govern de l’Estat d’acord amb la Llei.

……………….

3.2 Gent Gran. Atenció a les situacions de dependència i promoció de l’autonomia personal

  • Volem comptar amb el gran actiu que representa la gent gran per a la construcció de la nostra societat. Promourem un envelliment socialment actiu i participatiu.
  • Promourem l’aprovació d’una Llei per evitar qualsevol tipus de discriminació per raó de edat i una modificació del Codi Penal per sancionar de forma més adequada els maltractaments a la gent gran. En concret, modificarem des d’aquesta perspectiva, la legislació relativa a delictes com l’estafa o l’apropiació indeguda.
  • Garantirem l’autonomia personal: pensions suficients per viure dignament, una política de salut adequada i uns serveis capaços de donar una atenció social integral que incloguin les necessitats en matèria d’habitatge i de mobilitat, en general per a la gent gran i en especial, per a les persones en situació de dependència.
  • Impulsarem mesures que permetin avançar en l’estudi i el coneixement dels canvis que es produeixen en el col·lectiu de la Gent Gran: necessitats actuals i futures i possibilitats de satisfer-les.
  • Impulsarem accions i polítiques que fomentin la transferència de coneixements i experiències entre la gent gran i els joves. (Bancs de saviesa) Fomentar la col·laboració professional entre emprenedors i jubilats.
  • Facilitar la continuïtat a la feina dels treballadors més grans que així ho vulguin, afavorint que les persones grans que vulguin puguin continuar treballant a temps parcial
  • Garantir la participació de les organitzacions representatives del col·lectiu de persones grans en el si de les administracions
  • Reclamar el traspàs a la Generalitat de Catalunya del programa de vacances i de termalisme social per a gent gran, que actualment gestiona l’IMSERSO, i crear un programa de turisme per a gent gran amb l’objectiu de promoure el coneixement del país i l’intercanvi entre associacions i casals.

En matèria d’atenció a les situacions de dependència i promoció de l’autonomia personal promourem un ampli acord polític i social, amb participació de les diferents administracions públiques i dels agents socials i econòmics, per garantir la sostenibilitat futura del sistema, la millora de la l’atenció a les persones en situació de dependència, del recolzament a les seves famílies i la promoció de l’autonomia personal.

Aquest acord haurà d’orientar-se a:

  • Garantir la participació de l’Estat en el finançament de l’atenció a la dependència, en base als costos reals dels serveis a cada una de les CC.AA, més enllà de l’horitzó del 2015 i amb la perspectiva d’assolir una despesa estable en polítiques d’atenció a la dependència del 1,2% del PIB
  • Revisar la prestació per cures en l’entorn familiar.
  • Impulsar la col·laboració público-privada per a millorar el desenvolupament del sistema i la creació d’ocupació en aquest sector.
  • Desenvolupar les prestacions sociosanitàries i les polítiques de prevenció.

I en tot cas haurà de respectar les atribucions competencials que en matèria de serveis socials atribueixen la Constitució i els Estatuts d’Autonomia a les Comunitats Autònomes, així com la necessitat de prioritzar l’atenció a les persones amb necessitats més severes.

Així mateix, impulsarem la màxima transparència en matèria d’inversió i despesa social promovent que es facin públics els costos de l’atenció a la dependència i la promoció de l’autonomia personal per a la Administració General de l’Estat, per a la Seguretat Social, per a les CC. AA i per a les corporacions locals.

…………………………..

3.4. Família: conciliació de la vida familiar, serveis a les famílies.

Una societat és més forta com més fortes són les seves famílies. La família és una escola de transmissió de valors, de respecte, de solidaritat, és la cèl·lula bàsica de la nostra societat, i sobretot un motor i garantia del benestar social. És també un nucli de solidaritat intergeneracional.

D’altra banda, la sostenibilitat de l’Estat del benestar exigeix l’increment de la natalitat. Impulsarem, doncs, una política integral de suport a la família, així com l’aplicació de la perspectiva familiar en la introducció de noves mesures i polítiques.

  • Donarem prioritat a les mesures de conciliació laboral i familiar en la legislació laboral i en la negociació col·lectiva, especialment per als pares i mares amb fills en edat escolar. Promourem la parentalitat positiva.
  • Cal continuar implementant un permís de paternitat com a dret individual i intransferible del pare.
  • Qualsevol revisió de la fiscalitat haurà de procurar un tractament més favorable a les famílies, especialment per les que tinguin fills a càrrec i persones dependents.
  • Promourem la modificació de la part estatal de l’IRPF per tal que les quantitats abonades per l’empresa al treballador destinades a millorar la conciliació de la vida laboral i familiar (guarderies, cangurs, serveis de lleure, …) de les persones treballadores no siguin considerades rendiments en espècie a efectes de l’IRPF.
  • La Seguretat Social és un instrument idoni per facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral. Les cotitzacions socials han de servir també per augmentar la protecció de les famílies que tenen fills.
  • Cal revisar en profunditat i en la mesura que la situació econòmica ho permeti, la base de beneficiaris i les quanties de les prestacions de la Seguretat Social per fill a càrrec, que hauran de ser superiors en el cas de famílies nombroses, monoparentals i amb fills amb discapacitat.
  • Promourem que es doni prioritat d’atenció als pares o mares de família nombrosa en situació d’atur, per a l’accés a itineraris individualitzats de cerca d’ocupació i per a la formació.
  • Vetllarem que l’Estat mantingui la seva participació en el finançament de les llars d’infants (educació dels infants de 0 a 3 anys), territorialitzant-ne els recursos. L’Estat ha de mantenir els recursos al programa Educa3.
  • Demanarem l’establiment de bonificacions fiscals per a les empreses que tenen llars d’infants de 0 a 3 anys.
  • Impulsarem una reforma de la normativa que regula la protecció de les famílies nombroses amb la finalitat que tinguin més suport de l’Administració.
  • En la revisió dels avantatges socials aplicats a la família nombrosa, es tindrà especial consideració cap a les famílies amb fills menors de 3 anys, famílies que acullin persones majors de 65 anys o amb discapacitat i aquelles en què un membre de la unitat familiar deixi de treballar per tenir cura de la família.
  • Ampliarem el concepte de família nombrosa a les famílies que tinguin dos fills i amb ells hi convisqui una persona major de 65 anys.
  • En totes les promocions d’habitatge protegit, siguin públiques o privades, introduirem una quota d’habitatges de superfície més gran adequats per a famílies nombroses.
  • Desenvoluparem de forma efectiva el principi legal que la ruptura familiar no eximeix al pare i a la mare de les seves obligacions envers els fills i les filles, tant la de guarda i custòdia com la de prestar aliments.
  • Continuarem insistint en la reforma del Reglament de desplegament del Fons de Garantia de pensions impagades per flexibilitzar i garantir així el seu cobrament per part de la persona beneficiària.

Conciliació:

  • Donarem un nou caire a les mesures legislatives: cal adreçar-les tant a dones com a homes, no únicament a les primeres.
  • Impulsarem la creació d’ incentius per tal que les empreses promoguin plans propis d’usos del temps i “corresponsabilitat”, i que això sigui un element a tenir en compte per a l’adjudicació dels concursos públics.
  • Millorarem la protecció social en relació amb l’exercici dels permisos i llicències per a l’atenció de responsabilitats familiars.
  • Impulsarem l’equiparació de drets en alguns permisos a les parelles de fet, com en el cas de defunció, malaltia greu, accident o hospitalització.
  • Continuarem amb la gradual equiparació de les mesures en matèria de conciliació de la vida personal, familiar i laboral entre l’àmbit laboral públic i privat.
  • Posarem en marxa mesures d’acció positiva per facilitar la contractació de les dones i la incorporació de la seva presència en els òrgans de decisió política i empresarial, en especial als Consells d’Administració.
  • Treballarem per prioritzar els objectius de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, en les estratègies de negociació col·lectiva.
  • Impulsarem la implantació en les PIMES de mesures adequades que afavoreixin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
  • Cal garantir la correcta cobertura de l’educació infantil (0-3 anys).
  • Impulsarem l’ús del treball a temps parcial com a fòrmula temporal que faciliti la conciliació, evitant l’ús de pràctiques que generen precarietat i un submercat de treball en particular per a les dones.
  • Regularem els supòsits de modificació substancial de les condicions de treball en matèria d’horaris i jornada a causa de l’aplicació de les polítiques de conciliació.
  • Impulsarem l’establiment d’incentius encaminats a fomentar que els homes sol·licitin els diferents permisos que la llei els reconeix.

……………………

Podeu consultar també els subapartats:

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Rwanda: Campanya per concedir el premi Sakhàrov a la lideresa empresonada Victoire Ingabire

La Plataforma Prou Impunitat a Rwanda dóna suport a la campanya de la Federació de...

lledo

Coses fàcils que es podien haver fet per celebrar el 8 de Març

OPINIÓ Des de fa un temps els mitjans de comunicació informen i fan esment...

Feminisme i qualitat artística a la Festa de La Independent

Música de qualitat, poesia, monòlegs, cabaret, teatre, humor i molta sensibilitat artística i feminista...