Bernat Escudero.
ESPECIAL POLÍTIQUES DE GÈNERE
“Històricament els homes han traït a les dones, és normal que hi hagi desconfiança”, afirma el president d’ Homes Igualitaris de Catalunya en una entrevista amb La Independent.
És Tècnic d’Orientació Laboral, així ho diu en un dels seus perfils socials, però Bernat Escudero és molt més conegut per la seva tasca militant des de l’associació que presideix a Catalunya i que forma part de l’Asociación de Hombres por la Igualdad de Género ja en l’ àmbit estatal.
Des d’aquesta posició de representació, Escudero té diverses entrevistes en el seu haver, ja que en una societat predominantment masclista no és comú que un home es digui feminista i que busqui la igualtat de gènere, encara que no necessàriament des d’un discurs feminista convencional. Va acceptar conversar amb aquest mitjà de comunicació telefònicament.
Quines creu vostè que són les polítiques de gènere més importants que s’haurien d’aplicar?
Per parlar de polítiques de gènere, abans em pregunto quin tipus de concepte d’igualtat de gènere estem entenent?, perquè pot ser de moltes maneres. Per saber quines polítiques d’igualtat de gènere estem defensant, hem de preguntar-nos si es tracta d’igualtat d’oportunitats, de tracte, de polítiques d’estat per a tothom, només per a dones o per a totes les persones i les seves diferències de gènere.
Nosaltres, des d’ Homes Igualitaris, busquem polítiques integrals pel que fa a polítiques de gènere per a homes i dones.
Això es pot entendre de moltes maneres. Hi ha polítiques de gènere que no defensen ni tan sols la igualtat, altres busquen principalment promocionar a les dones. Entenc que s’han de fer per a tots dos gèneres.
Des del seu punt de vista, què significa la igualtat de gènere per als homes?
Quan parlem d’igualtat de gènere cap al gènere masculí és per transformar-lo. Transformar-lo en un sentit ampli de la paraula, per deixar de tenir les tradicionals actituds que es relacionen amb el masclisme, és a dir per a transformar-lo en aquest rol.
Jo defenso polítiques d’igualtat que integrin la perspectiva d’igualtat per a tots dos, per transformar els homes cap a nous rols masculins.
Així, les polítiques de gènere com s’han d’aplicar?
Hi ha moltes polítiques possibles. A nivell de l’Estat, per exemple, hi ha una competència referida als permisos i llicències laborals en el cas de tenir descendència, ja sigui fill biològic o per adopció. Aquestes polítiques estan dirigides cap a les dones que viuen l’embaràs, que requereixen recuperació del part, i que s’apliquen tant si han parit o igualment si hi ha adopció, i que hauria de ser de més temps si és que no hi ha pare o amb qui compartir les responsabilitats.
En aquest cas, crec que es va fer una política de gènere històrica perquè les dones tinguin més temps, per exemple 16 setmanes, mentre que per als homes o era gens o era menys. Avui aquestes llicències estan establertes en cinc setmanes per als homes. Nosaltres creiem que per a tots dos hauria de ser equivalent perquè això ajuda a transformar els rols de paternitat.
Amb aquesta política no es beneficia només als homes?
Ben al contrari, nosaltres ho anomenem perspectiva integral de gènere perquè està destinada a donar suport també a les dones.
L’efecte que té aquesta mesura va més enllà dels permisos i el temps que poden tenir mare i pare per compartir la cura de la descendència, ja que els seus efectes es reflectirien en el mercat laboral. En ser igualitària la mesura, en el lloc de treball no es discriminaria tant a les dones com ara, en què els homes gaudeixen d’ accés al treball i de promoció en ell per aquest motiu. A l’acollir-se al permís igual que la dona, equilibraria l’estàndard.
És un exemple d’igualtat de gènere per a tots dos, integrant a les dones i als homes amb una incidència social important.
A més, tampoc cal oblidar que d’aquesta manera s’eliminaria també la discriminació que existeix si hi ha dos pares o dues mares.
Com s’apliquen polítiques de gènere igualitàries, com vosté les anomena, en el cas de violència masclista?
En cas de violència, les polítiques no han de ser només punitives, sinó també tenir en compte el perquè del que passa, per què ho fan, i tractar de treballar amb aquests homes. És a dir, fer més política preventiva tenint en compte que vivim en una societat masclista que crea homes masclistes.
Tot passa per l’educació primària i tot el procés educatiu, en una societat on es fomenta la competitivitat i la violència masculina. És allà on cal començar, s’ha de fer un treball més complet i integral.
La Llei contra la violència de gènere està molt bé, però s’ha oblidat el treball amb els homes perquè el sistema en què vivim promou el fet que siguem violents, llavors l’home o bé no ho sap o bé està convençut que no és violent amb la seva parella perquè la societat, des de moltes fonts, li està dient que això és normal.
És molt complex, per això no només s’ha d’ atendre la part punitiva, que cal per descomptat, sinó que també és necessari que hi hagi prevenció.
A més de les escoles, on cal més prevenció?
Aquesta prevenció s’ha de treballar en totes les facetes de la societat, en unes ja s’ha treballat millor que en altres. En l’esport, per exemple, no s’ha treballat gairebé res. Hi ha un gran impuls als homes per ser competitius, fins al punt d’arribar a ser violents. Se’ls educa en això, en guanyar i comportar-se com a homes violents i no com nenes que no saben competir.
En l’educació esportiva això encara es dóna, comportar-se com nena és ser feble i no pertoca. Això se sap en els entrenaments i vestuaris, en tots els esports, i s’ hauria d’ eradicar, en el fons s’està transmetent la idea que ser noia és ser feble.
Per això, les polítiques de gènere han de tenir una perspectiva integral en totes les facetes de la societat i no sempre ha de ser idèntica en totes per a homes i dones perquè cadascuna té les seves característiques. En alguns casos sí, com la maternitat i paternitat.
Els homes tenen molts privilegis, què cal fer per canviar això?
També cal que els homes s’atreveixin a renunciar als privilegis, valorant altres espais, altres vivències. Deixar el privilegi d’aconseguir un millor salari i rol laboral i gaudir de poder viure la paternitat des del primer dia, amb permisos iguals i intransferibles, així s’implicaria al fet que els homes estiguin igual que les dones, igualaria els salaris, es reduiria la discriminació de gènere, i els privilegis dels homes.
Què pot o ha de fer la societat civil sobre aquest tema?
Des de les diferents organitzacions i representacions de la societat civil hauríem d’estar més aliats entre homes i dones. Els homes hem d’estar més implicats, el nostre objectiu en l’associació és implicar més homes i també buscar que les dones confiïn en nosaltres i que establim aliances entre nosaltres.
Busquem parlar amb dones feministes per donar suport a les seves reivindicacions, que ens acullin, així com que sortim conjuntament per reivindicar-, que hi hagi més homes en aquesta lluita, aquesta és la nostra funció i reivindicar-nos com a feministes també.
Treballar de forma aliada i mútua és fins ara difícil, nosaltres estem començant a implicar-nos, perquè històricament els homes han traït a les dones, és normal que hi hagi desconfiança, però superant aquestes barreres és el moment d’implicar-te.
A mesura que anem actuant, què hi hagi major coherència amb el nostre discurs, hi haurà més confiança.
Més informació:
Homes Igualitaris de Catalunya
