Carme Balcells, que ha mort a Barcelona aquest 21 de setembre de 2015, va ser en la Literatura espanyola i Llatinoamericana una figura clau. La fama dels autors, als quals ajudà, supera el centenar, entre ells: Rosa Montero, Isabel Allende, Julio Cortázar, Carlos Fuentes, Álvaro Mutis entre d’altres, a més d’autors que escriuen en català com Miquel de Palol i Carme Riera, i en el seu haver, sis premis Nobel de literatura, García Márquez, Mario Vargas Llosa, Miguel Ángel Astúries, Pablo Neruda, Vicente Aleixandre i Camilo José Cela.
La historiadora Anna Sallès ha destacat en diversos mitjans no només la intel·ligència fora de sèrie de Balcells sinó el seu caràcter fort i especial. Semblava “el general de tots els escriptors i de la gent que treballava amb ella”, diu.
L’agent, que canvià el negoci Editorial a Espanya, va trencar la mala relació entre escriptors i editors, va posar als escriptors i escriptores en el centre de l’acció. Era valorada pels seus autors a qui els facilitava els mitjans econòmics perquè es preocupessin només per escriure.
Va ser pionera en les arts literàries, va implantar les clàusules de cessió per temps limitat dels drets d’autor, dividint els drets electrònics o les adaptacions al cinema, al teatre o a la televisió, no en va deia que “els dimonis interiors no són més que les incògnites que desperta l’observació de la pròpia existència”.
Balcells, que mai va anar a la universitat, també deia de si mateixa “Sóc un diamant en brut, una lectora pedestre, una analfabeta”.
