Banca armada és el terme que després de sis anys de campanya del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs ( Justícia i Pau ), Setem i l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) denunciant les inversions de les entitats financeres en la indústria armamentística, s’utilitza per referir-se als bancs i caixes que inverteixen en armament. Hi ha moltes formes d’ajudar financerament les indústries militars a fabricar i comercialitzar armes.
Les principals analitzades en aquest llibre són: la participació accionarial, els fons d’inversió, els crèdits i préstecs, l’emissió de bons, pagarés i accions i el finançament d’exportacions d’armament. En aquest llibre es mostra que més de 60 entitats financeres i, sobretot, els grans bancs, han invertit almenys 45.000 milions d’euros en armes en l’última dècada.
No obstant això, els bancs armats presumeixen de ser responsables amb la societat. Per això han desenvolupat departaments de Responsabilitat Social Corporativa ( RSC), que s’emmarquen en l’enfocament stakeholder, pel qual les empreses han de respondre davant la societat de l’impacte de les seves activitats. Però un banc que ajuda a la producció o venda d’armament no pot ser considerat responsable amb la societat i, per tant, la RSC no és més que un cúmul d’estratègies de màrqueting social, d’accions per netejar la mala imatge que els poden reportar seves inversions irresponsables amb la societat o que no respecten els drets humans.
Aquest llibre demostra que, tan sols tenint en compte les inversions en armament, les entitats financeres no són sinceres quan diuen aplicar polítiques de RSC i que la seva principal preocupació és que la seva reputació no es vegi afectada. Davant d’això, l’única opció per estar segurs que el nostre banc no inverteix en armes és la banca ètica, que al contrari que la banca tradicional, assegura a les seves clientes i als seus clients que mai invertirà en armamento.
