(*Un pas cap a la sobirania popular)
De la ciutat al poble recuperant els Batzarre. Una alternativa al sistema capitalista i patriarcal.
Auzolan va convocar les Jornades del 28-29-30 de setembre a Altsasu (Nafarroa), amb l’objectiu d’informar, reflexionar i crear. Auzolan és un sistema laboral de llarga trajectòria a Euskal Herria que es basa en el treball col·lectiu de la membresia d’una comunitat. Més que un sistema, és la forma que té un poble d’actuar, organitzar-se i construir-se a si mateix.
L’organització Auzolan és des de fa dos anys un Fòrum de Coordinació i Cooperació que dinamitza la posada en marxa de Grups i Projectes auzolan en el conjunt de municipis d’Euskal Herria. És a dir d’aquells que “tenen l’objectiu de satisfer les necessitats bàsiques de les persones a través del Desenvolupament Comunitari, des d’una visió de transformació social, i amb el propòsit d’aconseguir l’emancipació individual, col·lectiva, social i nacional, en l’àmbit del conjunt d’Euskal Herria” que són: cooperatives de producció i consum ecològic, intercanvis, monedes locals, cooperatives d’energia en la recerca de la autosuficiència energètica, habitatge, residus, educació, salut, cultura … en definitiva, projectes que cal gestionar en els pobles a través de Batzarres locals (que en una traducció aproximada de l’euskera seria “Consells Veinals”. Els Batzarres existien ja a Euskal Herria a l’edat Mitjana i en ells residia la sobirania).
La gent que conforma des de fa 2anys Auzolan creuen en l’autoorganització de les persones, el treball comunal i la política i en que les persones es poden organitzar d’una altra manera, respectant la convivència social i l’entorn natural, cuidant els processos de regeneració de la vida. (Llegiu el Manifest en castellà ).
En el moment actual, opinen que la crisis no és només econòmica si no també la de tota una civilització, tota una manera de viure al món i d’entendre la vida: “es tracta de la modernitat capitalista i patriarcal que es fonamenta en la destrucció de la natura i la desarticulació de la gent!”-afirmen-.
Destaca com a obra publicada per Auzolan el llibre Auzolanaren cultura de la periodista Jasone Mitxeltorena, publicat en euskera per l’editorial Txalaparta ( no està traduït al castellà). Mitjançant un estudi històric i una profunda reflexió, aquest llibre vol transmetre el que ha estat i el que avui en dia segueix sent l’auzolan a Euskal Herria i té com objectiu concedir el seu valor natural com herència del caràcter del poble basc, en comptes de considerar relíquia històrica, demostrant així que l’auzolan és l’eina del present i la clau per al futur.
Les Jornades d’Altsasu varen reunir el darrer cap de setmana de setembre prop de 150 persones, una gran majoria de 20 a 30 i escaig anys, dones i homes joves per igual, també més grans de 40 però en menor quantitat i la immensa majoria euskalduna. Es tracta de gent molt habituada ja a les pràctiques d’autogestió i de col·laboració en col·lectiu. D’aquí la seva intenció, tal i com s’explica a l’inici de l’article, en recuperar aquells que antigament foren els centres de la sobirania popular els batzarres (Consells Veïnals és un terme massa prim per entendre la sobirania que emanava d’aquestes assemblees) que decidien sobre tots els afers de les viles i pobles, des de nomenaments, resolució de plets i malentesos, repartiment de les terres comunals i fins i tot afers eclesiàstics com nomenar capellà pel poble.
Arribant a una assemblea prop de la carpa del menjador comunitari
És interessant destacar la metodologia emprada durant tot el cap de setmana, amb participació directa de totes les persones assistents, amb torn reglat d’intervenció o de silenci per a cadascuna i cadascun, demostrant tota la gent participant un grau molt elevat de respecte per l’opinió de l’altra persona i també per escoltar els seus silencis. Aquest sistema de participació democràtica fa que les dones prenguin més sovint la paraula i que siguin escoltades, equilibrant així els temps de veu i de silenci amb els companys, ja que certs homes en altres tipus de debats assemblearis s’atorguen més sovint i per més temps la paraula.
Entre les persones participants, tot i que no hi ha lideratges, destaquem la sociologa,politóloga, comunicadora i professora de ioga Leire Saitua, la mestra i experta en educació alternativa Idoia, i la peregrina per la pau Maite Vicente Aguirre, i les treballadores en temes de salut de les dones Paula Castro i Alba Bipeitx, entre d’altres …
Entre els col·lectius que hi assistiren de Catalunya, varen participar molt activament Dolça Revolució , que treballen en plantes medicinals a les comarques lleidetanes i un grup d’eco-xarxes d’ El Pla del Bagès i de la Cooperativa Integral Catalana.
En la taula rodona del dia 28 es van abordar diverses experiències a Euskal Herria de sobirania local com Herri-Onada de Otxandio, Usurbil, Sakantzen, Iruñerria Auzolan i Lakabe entre altres.
El dissabte 29 fou el torn de reflexionar, amb diverses taules rodones sobre el camí cap a la sobirania en diferents àmbits com alimentació, energia, habitatge, educació, ruralitat i salut.
A la tarda, i a través d’una metodologia participativa, es van tractar altres temes que havien sortit durant els col·loquis i que les i els participants valoraren com a importants.També hi hagué una posada en comú dels diversos grups.
Finalment, el darrer dia, el 30 al matí es constituiren més grups aquest cop ja per tractar projectes i iniciatives concretes que es varen sintetitzar i debatre en una posterior posada en comú.
** La segona part d’aquest article aprofundirà el treball d’alguns dels debats i taules rodones, així com un breu resum de la conferència de l’historiador asturià Félix Rodrigo Mora sobre sobirania política i Batzarre