OPINIÓ
Per Josefina Caro, doctora en psicología
Una qüestió prèvia: Per a Victòria Sau, l’elecció del terme violència, en el cas de maltractaments a les dones, ve determinada per una política de camuflatge del problema.
El terme agressivitat ha estat desplaçat pel de violència, ja que l’agressivitat ha estat àmpliament estudiada en Psicologia com un component de la personalitat masculina, de manera que l’ús del vocable violència en lloc de d’agressivitat, no es dóna perquè sí, sinó perquè és una forma d’eludir l’autoria masculina de la violència contra les dones. L’adopció d’un terme o un altre té un sentit social i polític. A més, el terme agressivitat té altres connotacions de força i inclou la intenció de fer mal. De l’anàlisi d’aquests dos termes, conclou que “el que importa és que per exercir violència és necessària una alta taxa d’agressivitat, i que aquest tret de la personalitat humana ha estat exhaustivament estudiat per la Psicologia.”
Ja el 1986, Victòria asseverava allò que avui ens sembla obvi, que no es pot analitzar la fenomenologia de la violència contra les dones sense atendre la violència estructural (patriarcal) que li proporciona un marc de referència a seguir. Tal marc referencial la fa possible ja que origina, propicia i sosté els diferents maltractaments col·lectius que han rebut les dones: la distribució de les dones entre els homes, la manca de nom social, l’alienació de el propi cos, la negació de la maternitat social, la institució de la prostitució, la divisió sexual de la feina.
D’acord amb Victòria Sau, els maltractaments a les dones són estructurals i institucionalitzats, formen part de l’ordre patriarcal i d’ells es deriven els maltractaments individuals. Alhora, la violència estructural (patriarcal) contra les dones es manifesta en diferents àmbits: familiar (cap a la parella, les filles, les àvies, altres dones de la família); laboral, tant en les relacions formals (contracte de treball, sou, promoció professional) com en les relacions personals (assetjament sexual dels caps, companys, clients); en els mitjans de comunicació (publicitat, notícies, cinema, articles); en el comerç sexual (prostitució, pornografia); en delictes (violació, abús sexual). En les seves paraules: “els maltractaments individuals són la manifestació particular i diversificada de l’ofensa que suposa l’organització patriarcal de la societat.”
Tipifica els maltractaments individuals a les dones, d’acord amb unes característiques comunes o indicadors:
Són infligits exclusivament al sexe femení.
No són un mitjà per aconseguir un fi, sinó un fi en ells mateixos.
Són unidireccionals, de l’home cap a la dona.
Estan implícitament legitimats.
El maltractament que pateix la dona per part de la seva parella té unes característiques especials que el fan diferent d’altres, com ara el maltractament a la infància o a les persones grans. La característica primordial en aquest tipus de maltractament, no és si aquest es dóna en l’àmbit domèstic o en l’àmbit públic, sinó la relació afectiva i sexual que es dóna entre la dona maltractada i l’home que la maltracta. Es tracta d’un patró de conductes abusives que inclou un ampli rang de maltractament físic, psíquic i sexual; és unidireccional (de l’home cap a la dona) i el seu objectiu és el control de la dona. Victòria Sau subratlla que el control és una forma d’agressió, per la qual cosa, la finalitat del maltractament és l’agressió en ella mateixa.
En la descripció de la síndrome de la dona maltractada elaborat per Victoria Sau a l’any 1986, compara els maltractaments a les nenes i als nens i els maltractaments a les dones, partint de l’afirmació que els nens i nenes són maltractats perquè hi ha dones i mares maltractades. No obstant això, així com la síndrome del nen maltractat va ser encunyat el 1961 i ocupa l’atenció dels professionals de manera que permet un diagnòstic i un tractament, no ha passat el mateix amb la síndrome de la dona maltractada, ja que aquesta situació que pateixen algunes dones ha romàs invisible fins fa molt poc. Tal desfasament en el temps s’explica “fonamentalment perquè la preocupació per la infància ha servit de pantalla per dissimular el fons de la qüestió: el problema de la dona”.
Descriu la síndrome de la dona maltractada com un espai en què interactuen tres factors psicològics diferents:
Aprenentatge sociofamiliar dels maltractaments.
Bloqueig cognitiu-emocional per estar sumida la dona en una falsa il·lusió d’alternatives.
Autodesvalorització i sentiment de culpa.
En relació als efectes paradoxals que produeixen les relacions de dominació/subordinació, Victòria afirma que l’exclusió de les dones del contracte social origina, i alhora manté, les relacions de poder del sexe masculí sobre el femení, sent la asimetria de poder l’estructura propiciadora de la violència masclista.
Bibliografia
SAU, Victoria (2000b). Reflexiones feministas para principios de siglo. Madrid: Horas y Horas.
SAU, Victoria (2001). Diccionario ideológico feminista. Vol. II. Barcelona: Editorial Icaria. pag.283
SAU, Victoria (1986). Ser mujer: el fin de una imagen tradicional. Barcelona: Editorial Icaria.
SAU, Victoria (1998). De la violencia estructural a los micromachismos. Vicenç Fiças (ed.), El sexo de la violencia. Género y cultura de la violencia. Editorial Icaria, págs. 165-174. Barcelona.
SAU, Victoria (1986). O.C. pag.116
(S’ha respectat el format de l’aurora de l’article)
