No és la primera vegada que es publica als mitjans noticies sobre la realització d’un curs per ser prostituta, però, aquest cap de setmana, el diari El Periódico va dedicar quatre pàgines al que va denominar “Màster en prostitució“, amb un to més aviat positiu d’aquesta activitat, fet que ha cridat l’atenció i ha generat opinions de rebuig.
“Aquí no fem apologia de la prostitució”, així comença la publicació, a més d’afirmar que fa un treball periodístic en el qual només es “reflecteixen els fets”. No adverteix en va, ja que d’apologia és del primer que l’acusa Consuelo Barea, metgessa psicoterapeuta i experta en violència de gènere, en ser consultada per La Independent.
Al costat de Barea, Sylviane Dahan, vocal de Dones i Drets Civils de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona), es refereix als danys que fa la prostitució a la dona que l’exerceix, molt allunyats de la versió superficial plena de glamour que ofereix la publicació. Diuen que no és casual que sorgeixin publicacions d’aquest tipus en els mitjans.
Si bé la publicació té un format de reportatge, no cobreix l’ampli espai negre de la prostitució, no parla del tràfic, la relació amb les drogues, la violència social i institucional contra la puta, la negació de drets, la marginació i els problemes de salut, entre d’altres.
Publicació de El Periódico
Dos models
En altres oportunitats les Prostitutes Indignades han assenyalat que hi ha dos models en què les prostitutes exerceixen com a tals – en situació d’explotació i de manera autònoma – i que elles centren el seu moviment cap a la consecució dels seus drets i en rebuig a l’assetjament policial i institucional i a la victimització.
Així com els diversos col·lectius que agrupen prostitutes solen fer incidència en la defensa dels seus drets, en els sectors feministes no hi ha consens. Algunes rebutgen del tot la prostitució, com a màxim exemple de la dominació patriarcal, i altres afirmen que mentre no hi hagi explotació per part de tercers, una dona pot prostituir-se per decisió i benefici propi.
“En alguns debats públics es tendeix a contraposar com dues postures oposades, però igualment respectables. La concepció com a lliure i com forçada, però, els experts diuen que les xifres que hi ha darrere no tenen res a veure, sent majoritària la prostitució forçada. Una minoria no representativa no pot determinar una línia legislativa d’un país”, afirma Barea.
No és casualitat
D’aquí a poc es farà el Mobil World Congress 2014, una de les cites firals que generen un gran increment en la demanda de prostitutes. Per Barea “no és casual que es publiqui una notícia d’aquest tipus”, ja que les organitzacions d’empresaris de locals d’alternar, com Anela, promouen “moltes accions mediàtiques que intenten influir en l’opinió pública cap a una regularització i legalització d’aquesta activitat”.
“L’article en qüestió em sembla una banalització de la realitat de la prostitució, particularment enganyosa i perillosa per a moltes joves i dones que viuen moments de penúria econòmica, mentre que la prostitució està gestionada i explotada per importants xarxes de proxenetisme i per tota la indústria del sexe, l’article abunda en el mite de la prostituta ‘lliure i feliç’, amb l’afegit que ‘ha d’agradar-li el sexe”, afegeix Dahan a la Independent.
En els mitjans les notícies sobre prostitució són constants, on l’enfocament policial és el més comú; encara que també apareix notícies com quan a València es va iniciar i després va desestimar un procés contra persones que també oferien classes de prostitució. Fa poc va tenir repercussió que un grup de prostitutes creés una cooperativa per atendre les seves necessitats i protegir-se.
No hi ha glamour
“Cap dona surt indemne de la prostitució, ni tan sols en aquesta versió glamurosa que pretén vendre’ns l’article, aquí també hi ha violència, destrucció de l’autoestima, inseguretat, addicció…”, diu Dahan.
“El principi filosòfic de lliure disposició del propi cos, per si sol no pot justificar la prostitució”, afegeix Barea.
Una societat democràtica hauria de vetllar pel dret de les dones a no ser prostituïdes, el manteniment d’aquesta vella institució patriarcal, que constitueix la prostitució, avui esdevinguda una indústria globalitzada, ens allunya dels ideals d’igualtat i de l’emancipació dels que sempre ha lluitat el feminisme, afegeix Dahan.
La trata és fonamentalment femenina i amb fins d’explotació sexual, ocupa un dels tres primers llocs del moviment econòmic mundial.
Parada a la cantonada
En el llibre Ninguna mujer nace para puta, la prostituta i exdirigent d’Associació de Dones Argentines pels Drets Humans que aglutina dones en situació de prostitució, Sonia Sánchez (co autora amb la feminista boliviana María Galindo), des de la seva realitat i la seva visió, escriu el següent:
“És una mentida més. Per a mi, la postura del ‘orgull de puta’ no és una sortida, és una cotilla que et sosté parada aquí a la cantonada… per començar, per parlar del suposat orgull utilitzen el terme de ‘treballadores sexuals’, que és un maquillatge. Per què la necessitat d’aquest maquillatge, potser no és una altra forma més de fugir d’aquesta paraula que ens inculpa i humilia?”
“Explicar l’ambigüitat en què et col·loques davant de la humiliació, per fer-la tolerable i rebre-la passivament cada dia i des de tots els costats. Tots tenen el poder de humiliar, tots es col·loquen en aquesta relació: el dret a humiliar la puta és universal”.
“M’agradaria parlar sobre la mentida que et permet construir una realitat paral·lela… En el moment que surts de casa teva no dius ‘vaig a prostituir-me’, dius ‘vaig a treballar’… parles que ‘fas de psicòloga’ i és una altra forma de mentir, perquè la relació de poder mai surt de les mans del client, ell maneja la situació”
“Et menteixes quan et fas a la idea que t’estàs rifant al prostituient, quan és ell el que té el poder de triar… et menteixes quan dius que estaràs un temps curt en la prostitució… et menteixes quan dius que tu poses el preu… l’edat determina el preu i també la fam”.
Més informació:
Consuelo Barea
FAVB
“Quiero ser puta”- El Periódico
