Els anys 70 a l’Ulster on la religió, el sectarisme i el patriarcat et feien viure en por permanent.
L’ escriptora nord-irlandesa Anna Burns ha estat guardonada amb el ‘Man Booker 2018’, un dels guardons més prestigiosos de la literatura anglosaxona, por la seva novel·la ‘Milkman’. Amb aquest guardó Burns es posiciona com la primera autora d’Irlanda del Nord, inclosos els homes, que guanya aquest premi i també la primera dona que ho fa des de 2013, quan la seva antecessora, Eleanor Catton, va guanyar amb ‘Las Luminarias’.
‘Milkman’ està ambientada a l’Ulster en l’época culminant del conflicte nord-irlandés, anomenat ‘The Troubles’ (Els Problemes). Són els anys 70 on la religió, el sectarisme i el patriarcat et fan viure en por permanent.
L’obra narra les vicissituds amb les que s’ha d’enfrontar una jove de 18 anys assetjada sexualment i forçada a mantenir una relació no consentida amb un home, anomenat ‘Milkman’ (lleter), que és un membre destacat d’un grup paramilitar. La protagonista s’expressa a través d’una prosa molt original, plena d’humor i enginy.
La novel·la retrata l’ambient d’opressió que es vivia durant el conflicte sectari que durant trenta anys va desangrar l’Ulster. El jurat del ‘Man Booker’ va decidir escollir ‘Milkman’ entre els sis finalistes premiant en aquesta ocasió el talent emergent davant de noms coneguts.
El president del jurat, el filòsof Kwame Anthony Appiah, va afirmar durant la cerimònia de lliurament del premi: “És una novel·la que parla vers el futur. Crec que perdurarà”. Va sostenir també que el relat sobre la coerció sexual que explica ‘Milkman’ contribuirà a que la gent “pensi en el #MeToo”, el moviment que critica les agressions i l’assetjament contra dones.
La propia autora ha reconegut que l’obra s’inspira en la seva experiència passada, “en el lloc que vaig créixer, ple de violència, desconfiança i paranoia”.
En aquesta edició del ‘Man Booker’, dotat amb 50.000 lliures esterlines i que dona al seu guanyador o guanyadora importants repercusions publicitaries, optaven al premi quatre dones y dos homes. Una part de la crítica donava com favorita a la anglesa Daisy Johnson, però una altra part s’inclinava per la canadenca Esi Edugyan. Els altres finalistes eren els nord-americans Rachel Kushner i Richard Powers, a banda del poeta escocès Robin Robertson.
El ‘Man Booker’ es va instaurar el 1969 i estava destinat a escriptors i escriptores de Gran Bretanya, Irlanda i dels països de la Commonwealth. El 2013 es va obrir a totes les autores i a tots els autors que escriguin en anglès i que publiquin a les illes britàniques.
L’ autora
Anna Burs va néixer a Belfast (1962) en una familia de classe obrera en el districte catòlic d’Ardoyne i va assistir a la St. Gemma’s High School. Es va traslladar a Londres el 1987 i des del 2014 viu a East Sussex, a la costa sur d’Anglaterra.
La seva primera novel·la ‘No Bones’ (2001), és un relat apassionant de la vida d’una nena que creix a Belfast durant ‘The Troubles’. Entre les novel·les que representen els problemes d’Irlanda del Nord, ‘No Bones’ ha estat comparada amb ‘Dubliners’ de James Joyce per haver reflectit amb tanta exactitut el llenguatge quatidià dels habitants de Belfast. Aquesta novel·la va ser finalista del premi Orange el 2002 i va guanyar el Winifred Holtby Memorial 2001, presentada per la Royal Society of Literature com la millor novel·la regional de l’any al Regne Unit i Irlanda.
La seva segona novel·la, ‘Little Constructions’ (2007), és un conte obscur, cómic i irònic, centrat en una dona d’una familia de criminals i víctimes molt unides, en la que els conflictes interns i relacions complicades impulsen aquestes històries a la vegada divertides i terrorífiques.
El 2014 va publicar ‘Mostly Hero’, un conte on vida, mort, vida desprès de la mort, vida tot i la mort, amor, veritat, engany, bons, dolents i el tipus que es considerava bo, però ara no es tan clar. La seva obra no està traduïda al castellà. L’ editorial AdN (Alianza de Novelas) publicarà ‘Milkman’ el 2019.
