Dins del nostre “Espai de Dones” parlem aquesta setmana amb Núria Viñas, presidenta de Dones pel Futur, professional que compta amb una llarga trajectòria en el món empresarial.
Com va sorgir l’associació Dones pel Futur?
Es va crear l’any 1993, a Catalunya, era un moment en el que s’iniciaven associacions que reivindicaven l’autonomia econòmica de les dones, i el seu lideratge dins de les empreses.
Es necessitava donar visibilitat al treball que les dones portaven a terme en el món empresarial i laboral. També era necessari la creació d’associacions i entitats que defensessin i posessin en valor totes les reivindicacions i demandes que eren necessàries per canviar la situació, i per sensibilitzar a la societat econòmica, empresarial i en general, sobre el paper que les dones empresàries, emprenedores i professionals podien aportar, i que se’ls hi estava vetant, de forma escandalosa. Per exemple, no es proposaven dones per a càrrecs de direcció, se les excloïa dels cercles anomenats econòmics i empresarials, tan sols pel fet de ser dones, i no les hi permetien entrar en les xarxes d’influència, dominades exclusivament per homes.
Per tot això, es va crear l’Associació Catalana de Dones Directives i Empresàries (ACDDE). I malgrat els avenços en el món feminista i reivindicatiu, sincerament, us diria que hem avançat molt a poc a poc, i que ens falta, encara, molt per aconseguir tot el que ens havíem proposat en aquell moment.
Quins són els temes o projectes més rellevants que treballeu?
Apoderar les dones en l’àmbit professional i personal per a què aconsegueixin una autonomia econòmica que els hi permeti prendre decisions sobre com volen viure la seva vida.
Organitzem grups de microcrèdits solidaris en què les dones es reuneixen periòdicament i amb l’ajuda d’una tutora, les acompanyem en el seu camí professional, fomentant la inclusió laboral o l’autoocupació.
Ajudant-les en el finançament per a la creació de negocis amb un programa de microcrèdits. I oferint càpsules formatives en gestió empresarial, tutorització, mentorització i coaching individual.
També fomentem les xarxes entre dones, organitzant trobades i tertúlies.
En època de crisi sovint se’ns diu que ens cal reinventar-nos i ens toca ser emprenedores. És aquesta la solució?
En època de crisis és important crear noves perspectives de futur i obrir-nos a noves oportunitats. L’autoocupació és una eina molt vàlida per poder desenvolupar-te professionalment i tenir una autonomia econòmica. Però no totes les dones volen ser emprenedores, ni és l’única solució, però de vegades és la que ens resulta més fàcil.
Quines són les majors dificultats que es pot trobar una dona emprenedora?
Assumir el risc que comporta iniciar un negoci per petit que sigui. La manca de confiança en ella mateixa, la baixa autoestima en les seves capacitats i talent. La necessitat de finançament. La poca o nul·la formació en gestió empresarial. El desconeixement de com gestionar les finances tant del negoci com familiars. La falta de suport de l’entorn tant social com familiar.
La bretxa laboral i salarial és un fet, com intenteu reduir-la?
Malauradament és un fet i molt greu, jo diria gravíssim que patim en la nostra societat. És injust que per la mateixa feina amb les mateixes capacitats i formació, les dones cobrem menys, només pel fet de ser dones.
Per reduir-la cal primer sensibilitzar a tota la societat i principalment a les dones, de que existeix aquesta bretxa, i oferir informació i dades. Quan una dona negocia el seu lloc de treball, ha d’estar molt informada del que guanya el seu company home, per la mateixa feina.
Ens calen lleis de l’administració per canviar aquesta situació d’injustícia vers les dones. Lleis que obliguin a les empreses a tenir salaris equitatius i no discriminatoris per raó de sexe, i que tinguin present les persones i el seu talent i preparació, independentment del seu sexe.
Iniciar sancions a les empreses que no compleixin amb aquestes lleis. I que no puguin accedir a contractes amb l’administració pública sinó les compleixen.
Per què hi ha tan poques dones liderant grans empreses? I és un fet que les poques dones que ho aconsegueixen hi tenen vincles familiars.
Doncs, és un fet i és més fàcil que liderin empreses dones amb vincles familiars. Les raons poden ser diverses: El sostre de vidre que no deixa accedir als llocs de direcció, per totes les traves que s’imposen a les empreses, en el cas de ser dona.
Les xarxes de relació professionals, liderades, i a on la majoria són homes, no hi pensen, o no s’atreveixen a proposar una dona, per por a que no compleixi les expectatives i que encara que un home no les compleixi, no passa res. Se’ls hi perdona el fracàs i la incompetència. A una dona no se li perdona la incompetència, o se li perdona menys.
Com veus l’associació d’aquí a cinc anys?
En un món ideal seria que no existís, que no fos necessari que seguissin existint associacions d’empresàries, directives i professionals. Però malauradament, com he dit abans, anem molt lentament en el procés d’aconseguir una societat en que gaudim d’una igualtat d’oportunitats real.
Per altra banda, sóc molt optimista i confio molt en les noves generacions de dones que estan aconseguint portar nous valors i noves iniciatives en el món de l’empresa i de la societat en general. També els homes estan evolucionant i estan entenent que la societat que proposem, des de la mirada feminista, també els beneficia a ells. I que en definitiva, tots i totes viurem millor.
Espero que a l’Associació s’incorporin dones joves, i homes que creuen en aquest futur més equitatiu i just per a les dones.
