En una jornada de treball sobre dona i immigració, representants d’organitzacions i associacions de la immigració van plantejar els seus punts de vista perquè siguin inclosos en un pla municipal d’igualtat entre homes i dones
La indignació i el “cabreig” per la discriminació i l’estigmatització, així com la fortalesa, l’experiència acumulada, l’obertura mental per assimilar un nou entorn i les ganes de ser part d’una comunitat i deixar de ser, d’una vegada, ” immigrants “, van sortir a llum en unes jornades on 40 dones estrangeres que viuen a Barcelona van analitzar la situació del col·lectiu al que representen.
La sessió organitzada pel Consell Municipal de Dones i el Consell Municipal d’Immigració va tenir com a objectiu conèixer de prop la realitat de les dones estrangeres, descrita des del seu propi punt de vista, perquè sigui inclosa dins del pla general d’igualtat entre homes i dones en l’àmbit local.
Ambdues entitats tenen entre les seves funcions la interlocució entre el moviment associatiu de dones i és així que va participar una quarantena de dones que van analitzar tres aspectes fonamentals: la participació política i ciutadana, els factors facilitadors de la integració i la igualtat d’oportunitats, i la identificació de factors d’exclusió i vulnerabilitat.
En la jornada de reflexió van sorgir paraules com enuig, impotència, cabreig, desgrat i més enuig per ser sempre víctimes, per ser discriminades, per tenir poca possibilitat de participació política, per tenir presència mediàtica negativa, per la dependència de les seves organitzacions dels organismes de l’administració.
Es va constatar que les dones estrangeres que viuen a Barcelona, als voltants i en general a l’Estat, tenen poca representativitat en el món de l’associacionisme marcadament masculinitzat, que es viu actualment un rearmament de la violència estructural de prejudicis, carregada d’estigmes, de masclisme i xenofòbia , amb pèrdua de drets socials bàsics arran de la política de retallades pressupostàries.
Tot i carregar amb la doble discriminació per ser dones i per ser “immigrants”, també van dir paraules com experiència, esperança, confiança, fortalesa i unió per enfrontar la realitat i aportar a canviar-la.
Van mostrar el seu interès a crear xarxes de creixement i ajuda mútua, de formar part de la societat d’acollida i que aquesta obri les seves portes i ments perquè elles deixin de ser eternes immigrants.
En general, en tots els grups de treball, es va parlar de la necessitat d’una visibilització positiva, de tenir presència mediàtica que reflecteixi la realitat i aconseguir una normalització de la diversitat en la societat d’acollida.
