Alemanya se suma a la vaga Feminista de dones del 8 de març. La vaga s’està discutint en certs àmbits, sobretot per una altra qüestió poc o gens relacionada amb el feminisme: el dret a la vaga general.
A la senyora Seidel la idea li sembla divertida: “Jo ja faig vaga cada dia”, diu amb un somriure. Amb l’esquena jeperuda cap a l’esquerra, porta temps sense treballar i ella és qui rep les cures d’altres persones. Per això la idea d’una vaga de treball, cures i consum que duguin a terme les dones, a ella li sona com a cosa aliena. No obstant això, a l’ascensor, al costat d’ella, l’altra veïna, la senyora Lange, ja jubilada, riu també, però no perd l’oportunitat d’explicar el dur que va ser per a ella treballar i haver d’ocupar-se al mateix temps dels fills i de la casa: “El meu marit s’eixugava els plats i passava l’aspiradora. I punt”, sospira mirant directament als ulls.
Foto: Manifestants a Berlín amb una pancarta de Marianne Weber. Foto de Mike Herbst.
Després d’una pausa dramàtica assegura, apropant-se confidentment: “No feia absolutament res més, per això vaig començar a treballar a mitja jornada, perquè algú havia de recollir als nois de l’escola”. A ella li sembla bé que les dones alemanyes hagin convocat una vaga similar a la que el 2018 es va celebrar a nombrosos països, però fins ara no havia sentit ni una paraula sobre aquesta protesta. “Això són coses de joves asegura,” em sembla bé, però sóc una mica escèptica que pugui servir per a alguna cosa”.
Las 3 forneres de la filial de l’únic despatx a la plaça de Roeder són joves, però tampoc tenien ni idea que s’anés a celebrar una vaga de dones: “I per què?”, riu la primera. “I qui té cura de la meva filla?”, pregunta una altra d’elles. Cap es plantejaria anar a una vaga de dones ni creuen que tingui sentit. I és que fora de l’àmbit polític, feminista, activista o jurídic poca gent parla d’una vaga de dones que, especialment a Alemanya, té el potencial de provocar debats paral·lels profunds, com en el cas del dret a la vaga general, que en teoria està prohibida.
L’estudiant de ciències polítiques Susanne Hentschel tampoc es fa massa il·lusions per a aquesta ocasió: “És poc realista pensar que la vaga serà un moviment massiu aquest any, però estem convençudes que aquest és el començament d’un nou moviment feminista”. Susanne forma part d’un grup feminista i és una de les organitzadores a Berlín. Assegura que és positiu “que els sindicats s’hagin solidaritzat amb la vaga”, però el seu desig és “que aquests cridin a secundar-la també”. Gens fàcil, tenint en compte l’ambigua legislació alemanya sobre això, que suposa una prohibició de facto de les vagues generals i de caràcter polític que no estiguin lligades a la negociació de convenis.
En la constitució aquesta forma de protesta no està prohibida, explicava el professor de ciències polítiques Jörg Nowak a la revista de la Central pública alemanya per a l’educació política (Bundeszentrale für Politische Bildung). “La vaga política i la vaga general estan a Alemanya encara sota la sospita de la revolució i els cops d’estat”, de manera que “fins avui, amb les prohibicions de vaga se segueix institucionalitzat la por a l’activitat política autònoma dels treballadors”. Aquest professor, però, assegura que en moments puntuals de la història sí que s’han utilitzat les vagues massives amb finalitats polítiques i que no van ser il·legalitzades, tot i la lectura que solen fer-ne sovint els propis sindicats de la legislació.
Friederike Benda, que forma part de la directiva del partit Die Linke i participa en l’organització de la vaga, assegura al telèfon en aquest sentit que el moviment feminista vol contribuir a que acabi “el monopoli de la vaga per part dels sindicats” i es dugui a terme “una discussió al voltant del significat del concepte de vaga”. Pel que fa a la participació és optimista i creu que la proposta “ha estat una bomba” perquè a les primeres trobades ja van assistir-hi moltes dones i organitzacions. “Hem vist com la proposta d’una vaga de dones tocava un nervi existent en la nostra societat”, assegura, alhora que destaca com les vagues que es van dur a terme en altres països els han impressionat i motivat. La diputada del seu partit al Bundestag i portaveu de la dona Conny Möhring declarava en un comunicat que, “quan les dones anuncien de forma massiva [que van a la vaga], en el millor dels casos es trauria de l’àmbit privat al públic la qüestió de l’organització del treball i les preguntes sobre això es tornarien visibles”. El partit ha aprovat una resolució en suport de la vaga de dones.
Sobre les reclamacions concretes de la vaga destaquen per la seva particularitat a Alemanya la prohibició de la publicitat dels avortaments a través de la qual s’ha condemnat a ginecòlegs a pagar multes tan sols per posar a la seva pàgina web informació sobre els avortaments. També els col·lectius de persones amb sexualitat diversificada estan organitzant la protesta i estan cridats a acudir a la cita en un país conservador en el qual no es va legalitzar el matrimoni homosexual fins al 2017, però en el que segueixen existint traves com les relatives a l’adopció.
A Berlín va tenir lloc una trobada la setmana passada a la qual hi van assistir unes 300 persones segons l’organització en el qual van participar-hi com a ponents dones de l’Iran i Kurdistan, entre d’altres nacionalitats. En aquesta cita es van concretar una sèrie de reclamacions concretes que s’uneixen a les circumstàncies de desigualtat estructural derivades del patriarcat al país. Entre elles destaquen l’augment de les pensions fins als 1400 euros nets, la fi de la criminalització i l’estigmatització de les treballadores del sexe, una pujada del salari mínim a 13 euros l’hora. Així mateix demanen qüestions més generals com la paralització de privatitzacions, la creació d’habitatge assequible, l’expropiació d’empreses immobiliàries i el acabar amb la precarietat laboral dels contractes definits i mitjançant empreses subcontractades.
En l’àmbit de gènere les reclamacions van des d’avortaments gratuïts i despenalitzats, l’abolició dels informes mèdics per a ser reconegut com trans o intersexual, o lavabos mixtes en tots els edificis públics. Els assassinats per violència de gènere haurien de ser reconeguts com un problema estructural a Alemanya, segueix el document. També es mostren solidaries amb les persones refugiades, en la mesura que hi ha dones amb aquesta condició legal que participen en la protesta i demanen que es tingui en compte les situacions familiars a l’hora de decidir l’estatus legal i que es paralitzin totes les deportacions. També que es reconegui el dret al vot a les persones immigrades que resideixin al país independentment de la situació administrativa en què es trobin.
El moviment, fortament descentralitzat, té així mateix una organització desigual depenent de les ciutats. Divendres passat, es va mostrar un documental a Berlín sobre la vaga feminista a Espanya. Entre les accions que s’han plantejat per al dia de la vaga destaquen una asseguda a les dotze del matí “en qualsevol lloc” on es vulgui protestar, així com cridar durant un minut a les cinc de la tarda o fer de la pausa matutina una assemblea en els treballs on poder discutir sobre feminisme. El 8 de març hi ha planejada una manifestació a Berlín a la qual s’espera que hi acudeixin nombroses persones, especialment perquè el dia ha estat declarat festiu a la ciutat. Motius no en falten.
