Alba García
ESPECIAL POLÍTIQUES DE GÈNERE
La feminista i Secretària de Dones, Diversitats i Polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya diu, en una entrevista amb La Independent, que falta visió estratègica a l’hora de reclamar polítiques de gènere des de les organitzacions.
Alba García combina la seva feina a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, la seva funció sindical i la seva militància feminista que la porta a constants palestres de jornades i seminaris per parlar del tema del qual és experta: polítiques d’igualtat de gènere i d’oportunitats, tema en els quals té dos màsters, a més de ser llicenciada en Geografia i Història i Història de l’Art.
Alba García en una activitat de CCOO.
Quines serien les mesures més importants per a aplicar una política de gènere des de les institucions del sector públic?
Si pensem en clau de gènere serien dos blocs de mesures: les que pertanyen a les polítiques, que tot i no ser específiques de gènere tenen impacte sobre la vida de les dones, i aquelles que són específiques i necessàries per garantir el principi d’igualtat i no discriminació per raó de sexe i de gènere.
Entre les primeres destacaria les polítiques socials, és a dir totes aquelles que fan referència a la salut pública i universal, a l’atenció social per garantir també un accés en igualtat a recursos d’atenció a la dependència o la criança, les polítiques educatives perquè de manera estratègica incorporin el gènere de manera transversal i siguin realment coeducadores, les culturals o les polítiques actives d’ocupació, de conciliació de les responsabilitats familiars i domèstiques, d’igualtat en les pensions, contra la segregació de gènere, o polítiques econòmiques que també s’han de plantejar des de la visió de gènere.
Afegiria, sota el meu punt de vista, les accions per a uns pressupostos amb perspectiva de gènere i polítiques tributàries també amb visió de gènere.
En el segon bloc…
Ara hi vaig… en el segon bloc, destacaria accions, lleis o plans per millorar i aprofundir en el principi d’igualtat, moltes d’elles en forma de polítiques d’acció positiva o accions que afecten les dones pel fet de ser dones.
És a dir, estem parlant de prevenció i eradicació de la violència masclista, de seguretat pública, d’igualtat salarial, accions per trencar el sostre de vidre, per donar poder a les dones o per trencar el sòl enganxós (sticky floor).
Es tracta d’accions per accelerar la presència de les dones en tots els àmbits de presa de decisions, de recuperació de la subjectivitat femenina i la genealogia, i de totes aquelles que en forma de plans estratègics accelerin la igualtat home dona.
Alba García, al mig, a la capçalera d’una de les manifestacions a Barcelona.
Què és el que no fan o haurien de fer les organitzacions o representacions de la societat, de la ciutadania, per fer aportacions a aquestes polítiques?
Crec que falta visió estratègica, és a dir que les polítiques de gènere se solen percebre com una cosa associada de manera secundària a si hi ha recursos o no n’hi ha.
Estic segura que si es prengués seriosament la desigualtat de gènere en tots els àmbits, es consideraria l’oportunitat de planejar un model de societat en la qual el gènere sigui un valor afegit per pensar una economia més igualitària per a tothom.
És a dir, per exemple, un model educatiu integral en benefici d’habilitats i capacitats per a corresponsabilitzar-se de la reproducció humana o un mercat laboral que no impliqui contínuament penalitzacions a les trajectòries laborals de les dones per atendre responsabilitats de cures o la bretxa en les pensions.
Si hi ha pressupost es pensa en gènere, també des del punt de vista de la societat…
Així és i no hauria de ser. Crec que les administracions públiques haurien d’assumir la seva part de responsabilitat dedicant-hi els pressupostos necessaris i que la resta de la societat hauria d’ assimilar allò que és estratègic de la igualtat per millorar les condicions de vida i de treball d’homes i de dones.
