“Proporcionar i implementar una agenda de desenvolupament post-2015 no només implica ‘no deixar ningú enrere’, tal com va manifestar el president de l’Assemblea General de les Nacions Unides, Sam Kutesa, sinó que es necessita un “desenvolupament inclusiu basat en drets”.
L’Aliança de les organitzacions de la societat civil per l’Eficàcia del Desenvolupament (AOED), plataforma oberta que uneix a diversitat de veus de tot el món sobre l’eficàcia del desenvolupament, en el marc de la 69 sessió de l’Assemblea de les Nacions Unides (NNUU), reunida entre el 24 i 26 de setembre, va demanar a les nacions que es comprometin a prendre accions reals perquè l’Agenda Post 2015 es fonamenti en un enfocament de Drets Humans i faci més inclusiu el desenvolupament.
L’AOED declara que “proporcionar i implementar una agenda de desenvolupament post-2015 no només implica ‘no deixar ningú enrere’, tal com va manifestar el president de l’’Asamblea General de les Nacions Unides, Sam Kutesa, sinó que es necessita un “desenvolupament inclusiu basat en drets (…). No hi haurà canvis fonamentals en els dificultats dels que vivuen en la pobresa i la marginació si simplement esperem que els millors encapçalin el camí. El desenvolupament eficaç té a veure amb crear un entorn que permeti a les persones afirmar i reclamar els seus drets, florir i fer-se càrrec de les seves pròpies vides i mitjans de vida. Significa posar a les persones al cor de l’agenda, en base a principis de no discriminació, apoderament i igualtat de gènere”.
Tres són els principis que l’AOED assenyala com imprescindibles per a implementar per les NNUU a fi d’abordar i superar les causes estructurals de la pobresa i la desigualtat, del conflicte i la discriminació, del canvi climàtic i la degradació mediambiental:
1. Un Enfocament Basat en Drets Humans (EBDH) per al desenvolupament inclusiu i la sostenibilitat mediambiental.
“La centralitat dels drets humans a l’Agenda Post-2015, com a visió comuna per a la justícia social, la igualtat de gènere i la sostenibilitat mediambiental a nivell global evitarà confusió i fragmentació en els esforços de desenvolupament”, sosté l’AOED. Això implica “establir polítiques i mecanismes concrets per assegurar que els drets humans estan protegits a nivell de país…, incloent forts mecanismes regulatoris per al sector privat i establir mitjans de reparació legal, social i econòmica, on les persones, com a titulars de drets, puguin fer responsables als governs i corporacions per les seves violacions de drets humans”.
També assenyala que s’ha de “maximitzar les sinergies entre el desenvolupament sostenible i el desenvolupament inclusiu. Per exemple, el canvi d’energies fòssils o indústries brutes no ha d’implicar pèrdues de treballs, igual que la necessitat de conservació dels boscos tropicals no ha de resultar en la despossessió de terres indígenes o altres violacions de drets…, sota la premissa de satisfer les necessitats humanes (no els beneficis empresarials) sobre una base de sostenibilitat i igualtat”.
2. Igualtat i apropiació democràtica com a principis clau de la governança a tots els nivells.
L’AOED afirma que és imprescindible “assegurar l’apropiació democràtica dels governs nacionals que posen prioritat a respondre a les necessitats i drets dels seus ciutadans, dins d’estructures econòmiques i de governança internacionals que permetin als governs complir amb aquest mandat. (…). Permetre una participació significativa de sectors socials clau – unions sindicals, pobles indígenes, dones, camperols – i les seves organitzacions, a tots els nivells de governança. D’acord amb els principis de l’apropiació democràtica, promoure solucions als problemes mediambientals a través d’aproximacions holístiques arrelades en el coneixement i experiència de les comunitats directament impactades pel canvi climàtic”.
3. La societat civil com a aliada al mateix nivell en l’arquitectura del desenvolupament Post-2015.
“Institucionalitzar a la societat civil com a aliada en igualtat de termes amb altres actors del desenvolupament per fer avançar una agenda transformativa. Un entorn propici per a la societat civil que permeti dur a terme el seu rol de progrés gira sobre l’espai que se’ls doni als ciutadans per elevar les seves preocupacions i mantenir la responsabilitat dels governants i el sector privat”, demana l’AOED. A més, emfatitzen en la necessitat de continuar amb el “suport del sector públic i el finançament públic per al desenvolupament sostenible en la implementació de l’agenda de desenvolupament post-2015. Donar suport als Principis d’Istanbul i establir directrius per a promoure un entorn propici per a les organitzacions de la societat civil”.
És així com la societat civil desafia la comunitat global per avançar més enllà del “no deixar ningú enrere” i “posar a les persones i al planeta en primer lloc” en l’Agenda del Desenvolupament.
