Mariama Sow Cissé Hadja, és la presidenta de l’Associació de Dones d’Àfrica Occidental (Femmes de l’Afrique Occidental- FAO)’i una històrica defensora de la pau al seu país, Guinea Conakry. ‘Les dones sempre hem tingut responsabilitats en la nostra societat. Ens incorporem ràpid al desenvolupament del país i hem lluitat sempre per l’Estat de dret. Però ara estem molt animades i esperançades amb el nou govern’, explicava Cissé a La Independent.
La República de Guinea té més de 12 milions d’habitants, un 52% de dones, de les quals 48% són analfabetes i el 50% musulmanes, segons Cissé. Ella és lideressa política des de la dècada dels seixanta, però va deixar el poder en 1984 per tal d’intregrar-se en organitzacions musulmanes perquè ‘considero que les dones han de saber els seus drets i poder lluitar per ells’. Per a ella ‘és imprescindible que, des de molt primerenca edat, les joves siguin educades i formades, coneguin les lleis i s’impliquin en política i en els partits. ‘Amb aquests objectius ens hem ajuntat totes les persones i ens hem posat d’acord a crear un Estat de dret a Guinea Conakry’.
La República de Guinea va celebrar eleccions en 2010 de les quals va sortir triat president, en la segona volta de desembre, un antic professor exiliat, Alpha Condé, que va tenir el suport d’una àmplia coalició de partits i organitzacions anomenada Arc de Sant Martí. Abans, va haver-hi dos governs autoritaris que van durar en el poder mitjà segle, els mateixos anys de la seva independència. Conakry va ser el primer país d’Àfrica a alliberar-se del jou colonial francès en 1958, després de Ghana del britànic, en 1957.
Cissé ens informava que una dona, Sarah Diallo Rabiatou Hadja, és la presidenta del Consell Nacional de Transició (CNT), l’autoritat que està controlant les activitats del govern guineà recentment triat, que ha de restablir tots els drets, la seguretat alimentària i l’escolarització de les nenes, entre altres necessitats bàsiques, com l’accés a l’aigua i l’electricitat. Aquest Consell Nacional, segons Cissé, ‘ha de vetllar també perquè el procés de reconciliació nacional s’estableixi a partir d’un diàleg real amb veritat i justícia i, ajudar a canviar la mentalitat per no es sigueixi robant i per evitar la corrupció’.
Mariama Sow Cissé formava part del panell ‘Animant accions per la Pau-Complint la Resolució 1325’, organitzat per Peace Woman Across the Globe, (PWAG) que va reunir a representants d’Àfrica, Àsia i Amèrica, en una de les tendes de debat del FSM de Dakar el dia 9 de febrer. L’ex parlamentària de Burundi i resident a Suïssa, Colette Samoyà, va ser una altra de les panellistes. I a propòsit dels conflictes de la regió dels Grans Llacs (Rwanda, Burundi, República Democràtica del Congo i Uganda) va afirmar que ‘quan la humanitat desapareix, com va ocórrer amb el genocidi a Rwanda, és la dona la que reprèn les regnes i porta el pes de la reconstrucció dels valors fonamentals destruïts. Amb això demostren que són les heroïnes de la pau’. Samoyà va recordar que el 80% de tutsis van ser violades a Rwanda i que s’han vist els mateixos greuges contres les dones en els conflictes de Libèria, Sierra Leone i a Costa d’Ivori.
La coordinadora kenyana de l’Àfrica Central i de l’Est de la PWAG, Rose Baboudada Upo, va explicar que el seu grup fa tallers i formacions a Uganda i l’est de Kenya perquè moltes donesdesconeixen el conflicte que s’està desenvolupant en el seu entorn i, d’aquesta manera, en conèixer-ho poden decidir sobre la pau a les seves zones.
Del continent americà van intervenir l’argentina i impulsora de la Resolució 1325, Maria Julia Moreyra i la mexicana Nuria Costa, que va insistir en el fet i la idea que no existeix pau sense seguretat alimentària i sense justícia ecològica, entesa aquesta última com la terra lliure de pesticides i l’accés a l’aigua no contaminada. També hi van participar la brasilera Vora Petxina de Pelegrí, que es va felicitar que el seu país tingui ja una presidenta, Dilma Roussef, i va explicar la conceptualització que elles han efectuat de la pau dins de la pròpia casa, a partir de la idea de Clara Charf sobre la violència domèstica, entesa com la més cruel conseqüència de la desigualtat de gènere’.
Avenços en la propietat de les terres i les herències
Khadyseck Nyang representa una història de vida reeixida en la lluita pels drets de les dones a la terra a Senegal, un país laic però que, en ocasions, es regeix per el ‘costumari’ o les lleis religioses. Khadyseck Nyang és una dona wolof , l’ètnia majoritària de Senegal, i viu a Saint Louis, al nord del país. Ella se sentia sola per exigir els drets a la terra i va formar un grup de dones. Ara té 10 hectàrees de terreny cultivable i una motobomba; és una dona política i una lideressa entre els homes de la seva comunitat. Fins i tot el propi cap del seu poble li ha demanat que la seva esposa sigui admesa a l’associació que ella presideix.
Aquesta senegalesa gran i poderosa, va estar present en els panells sobre els drets d’herència i propietat de la terra en àrees de cultura musulmana, que es van dividir en tres parts. Una part explicava com eren les lleis de cada país i les modalitats per poder heretar o tenir terres en propietat; una altra resumia les estratègies que havien seguit les diferents participants i l’última assenyalava com avançar per aconseguir la igualtat en la justícia.
Els 3 panells que es van realitzar en un sol dia, el dimecres 8, estaven organitzats pel Institute For Women’s Empowerment (IWE) del programa ‘Dones Reclamant i Redefinint la Cultura’, que està coordinat per Women Living Under Muslim Laws Network (WLUML), Dones que viuen sota lleis musulmanes.
Van estar presents en la primera ronda del panell i traduint-se entre elles, responsables africanes de Senegal, Fatou Sow i Ndèye Quilane Faye. D’Indonèsia, Vivienne Wee, d’ Sri Lanka, Chulani Kodikara i la professora tunisiana Zahia Jouirou, que va plantejar arguments econòmics i jurídics per exigir aquests drets de propietat de les dones.
En el debat de les estratègies que cada organització duu a terme i com avançar en la igualtat judicial, van participar Josephine Nzerem de Nigèria, Rokhaya Gaye de Senegal, Zeinabou Hadari de Níger, Doo Aphane de Swaziland i Samia El Hashmi de Suen. També ho van fer del continent asiàtic Bushra Khaliq de Pakistan, Liah Jawad d’Afganistan i Dini Anitasari Sabaniah d’Indonèsia.
Totes van insistir que la formació de les dones –sobretot en les tècniques de negociació i comunicació- és molt important. Com també ho és reforçar els drets per a les dones en les comunitats i qüestionar als Estats sobre les lleis que no inclouen a les dones.
Però de manera especial, ‘treballar lentament’ en la sensibilització dels homes i/o marits, per poder avançar sense problemes. Al final de la sessió totes van quedar emplaçades per seguir en contacte i treballar conjuntament per seguir compartint experiències.
