Fotos @DeirdreAbril
Soledad Jarquin de gira per Europa, per a denunciar l’assassinat de la seva filla.
S’espera que la campanya serveixi per fi perquè a Mèxic es reiniciïn les investigacions, superant la corrupció i les irregularitats que hi ha hagut, per acabar amb la impunitat.
A la presentació de la campanya a Barcelona de “JUSTÍCIA PER A SOL”, que Soledad Jarquín va fer el dimarts 28 de juny, al Col·legi de Periodistes de Barcelona, va estar envoltada per més d’una vintena de periodistes amigues (la majoria integrades a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere de Catalunya, de La Independent i de de l’AMC), i d’activistes mexicanes a Barcelona.
Jarquín va resumir els fets – l’assassinat encara sense esclarir de la seva filla Maria del Sol Cruz Jarquín -el 2018 al seu país a Oaxaca-, però sobretot es va estendre sobre la campanya, que l’ha portat per diferents ciutats europees: Berlin, Brussel·les, Barcelona i que finalitza a Madrid el 6 de juliol.
Com podeu veure en el vídeo complet al Facebook de Món Comunicació que va emetre en directe la nostra companya Susana Villafañe, Jarquin va explicar els fets des del principi, i es va mostrar emocionada en diferents ocasions, quan va referir com li va canviar la vida de dalt a baix, quan es va assabentar el 2 de juny del 2018, que havia perdut per sempre a la seva filla petita de 23 anys – que ja exercia de reportera i fotoperiodista- i que ja no la veuria mai més. (Consultar l’emocionant acomiadament publicat a los angelespress).
També es va emocionar al final de la trobada quan va explicar que “comptar amb el suport de les companyes periodistes significava molt per a ella i perquè la campanya servís per fi perquè a Mèxic es reiniciessin les recerques, superant la corrupció i les irregularitats passades, per a acabar amb la impunitat de l’assassinat de tres persones” , i que va posar fi a la vida de Maria del Sol Cruz, assassinada en un atemptat el passat 2 de juny de l’any 2018 a Juchitán de Zaragoza (Mèxic). La fotoperiodista treballava de cap del departament de Comunicació Indígena Intercultural de la Secretaria d’Assumptes Indígenes. A l’atac també van morir la candidata Pamela Terán Pineda i el seu xofer Adelfo Guerra Jiménez.
Soledad Jarquín, Premi Nacional de Periodisme 2006, va ser a Nova York, a l’ONU, i ha buscat el suport oficial del CEDAW (Comitè Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona), que pot demanar oficialment al govern de Mèxic que segueixi la investigació.
Ha pogut fer aquesta gira de denúncia gràcies al suport de l’organització no governamental Consorci Oaxaca, què és una organització civil feminista que promou el respecte i l’exercici dels drets humans i la igualtat de gènere, a Mèxic, i està convençuda que: “Haurè d’ esperar que CEDAW prengui mesures, i poden pasar 5 anys… però ja n’he esperat 4, seguirem esperant i lluitant perquè creiem que alguna cosa bona en sortirà d’aquesta gira”. Va explicar emocionada Soledad, que al cap de pocs dies sortia cap a Madrid, per assistir a diversos actes organitzats per AMECO, on tindrà una entrevista amb l’Instituto de la Mujer.
Ella està convençuda que “Si aconseguim implicar de veritat l’acció política i policial, del Govern mexicà, gràcies a una major pressió internacional i a les xarxes locals i nacionals, s’arribarà a descobrir la “veritat” i es podrà jutjar als culpables”- i va afegir que: ” La meva tragèdia personal no és un cas aïllat, formo part també del moviment de les mares contra la Impunitat, i amb la nostra contínua activitat, treballem sense descans per denunciar als culpables. Aconseguirem què es faci justícia”. La seva lluita, igual que la de tantes mares, familiars, activistes i periodistes és molt dura, perquè moltes persones com ella, al seu país corren perill de mort, i s’han de moure amb guardaespatlles. Ella, com moltes altres persones ja ha rebut diverses amenaces de mort.
Records d’Oaxaca
Estar amb Soledad alguna estona aquests dies a Barcelona, m’ha estimulat a recordar la setmana que vaig passar amb ella a la seva casa d’Oaxaca, quan hi vaig ser durant les festes de Tots Sants el novembre de 2013. Vaig estar envoltada d’afecte, dels seus gossos, i de la seva filla petita, María del Sol, que llavors només tènia 18 anys, i ja començava a fer els seus primers passos en la fotografia. La recordo alegre, vital i molt pròxima. Recordo especialment que la vaig ajudar a ella i a la seva mare, a realitzar el tradicional “Altar dels morts” que es posen a totes les cases, encara que jo llavors pensava que només ho feien a les cases “religioses”.
Soledad m’havia acollit a la seva casa uns dies perquè en coneixia com a integrant, com ella, de la Red Internacional de Periodistas com Visión de Género (RIPVG), igual que altres companyes de la Xarxa d’altres països mexicans, que també em van acollir. En total, en gairebé 2 mesos vaig recórrer uns 8 estats, un viatge del qual tinc un record inesborrable.
Però l’estada amb Soledad, conèixer a les seves filles, i al seu nét, va ser realment especial. Ella en va acompanyar a veure a una família indígena, fins a un aïllat lloc muntanyenc, a uns 30 km d’on vivia, a la que com feminista i activista dels Drets Humans, ajudava en la denúncia i cerca de dues de les seves nebodes desaparegudes, suposaven que assassinades, perquè mai es van trobar els seus cossos. Però també vaig poder participar en algun acte cultural al qual em va portar, i vaig estar amb amigues seves artistes, en una bonica exposició sobre màscares.
Esperem que aquest “Viatge campanya” de Soledad, serveixi perquè d’una vegada per sempre deixin d’assassinar dones a Mèxic, i s’acabi amb la injustícia de l’oblit, i amb la impunitat en la qual viuen els autors en no ser perseguits pels seus crims. Això els fa creure que tant si maten a una dona, a periodistes o a activistes de tots dos sexes, no els passarà mai res.
