Activistes denuncien els efectes de la Covid-19 a la població LGBTI.
Per Sara Mas. SeMLac
La pandèmia de el nou coronavirus ha desvetllat la situació estructural de precarietat, pobresa i desigualtat de la comunitat LGBTI + (lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals i més) a Llatinoamèrica, van assenyalar activistes de la regió durant un fòrum virtual.
“La pandèmia no reconeix sexe, raça, gènere, ni condició econòmica; travessa a totes les persones, però no ens impacta per igual”, ha afirmat la mexicana Ari Vera Morles durant un fòrum virtual a la plataforma Entre Diversidades, com a part de la XIII Jornada Cubana contra l’Homofòbia i la Transfòbia, organitzada pel Centre Nacional d’Educació Sexual (Cenesex).
La situació de vulnerabilitat per a la comunitat LGBTI + no es deu només a enunciar-se com a tal, ha afegit l’activista, al front d’una secretaria de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex per a Amèrica Llatina i el Carib (ILGA-LAC ) ILGA-LAC.
“La pandèmia ens col·loca en vulnerabilitat perquè no hem tingut ni tenim ple accés a drets com salut, educació i treball, com la resta de la població”, va sostenir Vera Morales, qui va crear el 2015 el projecte Ànimes captives, que busca canviar la situació de les dones trans que compleixen sanció privades de llibertat a la capital mexicana.
L’activista es va referir en específic a les dones trans, la majoria d’elles treballadors sexuals sense condicions o recursos per llogar cases, de manera que moltes viuen als hotels de renda baixa on també hi fan la seva feina.
Un cop emesa a la Ciutat de Mèxic l’ordre de tancar tots els hotels, en qüestió d’hores la majoria de les treballadores sexuals van passar a condicions de carrer, entre elles les persones trans, va explicar.
L’emergència sanitària va evidenciar una gran desigualtat, que afecta marcadament a altres grups d’atenció prioritària, va dir, com a persones amb discapacitat, afrodescendents, indígenes sense accés a informació per la barrera de la llengua, migrants i altres. “Són desigualtats desproporcionades que no han volgut ser reconegudes, històricament, per molts Estats”, va assegurar.
A Uruguai passa una cosa semblant, va comentar l’activista social trans Collette Spinetti Núñez. A la nació sud-americana el 88 per cent de les dones trans són treballadores sexuals, mentre els homes trans tenen un treball informal.
“Per la pandèmia, moltes d’aquestes persones no poden pagar lloguers ni serveis bàsics; tampoc hi ha subvencions de govern nacional per poblacions vulnerades i llavors baixen a l’esglaó de la pobresa”, va dir Spinetti, presidenta de l’Col·lectiu Trans d’Uruguai (CTU).
“Queda’t a casa és una qüestió de classe: la classe trans no pot quedar-se a casa perquè ha de sortir a buscar el pa de cada dia”, va assenyalar.
Un altre grup vulnerable és el de les persones privades de llibertat, amb una situació agreujada per les trans en aquesta condició.
“Vénen de l’expulsió familiar, educativa, de viure al carrer; hi ha una interseccionalitat i en certs casos, com el de les persones trans, sembla que passar per la presó és una obligatorietat”, va explicar.
Entre les mesures adoptades per la Covid-19 hi ha restringir les visites als centres penitenciaris i permetre l’entrada només a un familiar. Moltes no tenen llavors qui les vagi a veure, ja que tampoc poden comptar ara amb visites d’organitzacions i activistes que habitualment els donen suport.
“Les persones trans privades de llibertat viuen una situació d’aïllament obligatori que tampoc els permet veure la dimensió de la Covid-19 en el món”, va referir Spinetti.
Tant Vera com Spinetti advoquen pel treball en xarxes, des de l’activisme, en favor dels drets de la comunitat LGBTI + davant de la precarietat social, econòmica i afectiva d’aquesta població. Relatar, a més, accions concretes que es desenvolupen des d’organitzacions de la societat civil per ajudar a les i als qui tenen més necessitats.
Des dels reclams al govern de Mèxic perquè obrís albergs temporals per a persones en condició de carrer, fins a llargues cadenes d’ajuda solidària de recollida i enviament d’aliments i productes d’higiene i neteja en tots dos països i que, eventualment, han arribat a les presons, en el cas particular d’Uruguai.
No obstant això, als centres penitenciaris mexicans només hi podran accedir després de la pandèmia. “Creiem que trobarem a les persones trans privades de llibertat en un major estat precari, econòmic, social i emocional”, va comentar Vera, presidenta també de Corpora en Llibertat, xarxa de treball amb persones LGBTI + en privació de llibertat.
Per Darío Arias, d’Argentina, el moment actual marca una oportunitat per al moviment, davant el desafiament de lluitar pels drets encara pendents.
“La població LGBTI + ha viscut i sobreviscut a altres pandèmies i aquesta no ens va a torçar el braç; tenim la força i les condicions per tirar endavant”, va assenyalar el coordinador de Conurbanes per la Diversitat, espai de lluita pels drets LGBTI + a la perifèria i els suburbis de Buenos Aires.
Conurbanes integra un front d’abast nacional de 30 espais socials i polítics que, mitjançant el treball en xarxa i la coordinació amb governs locals i el federal, ha arribat amb assistència alimentària i d’altre tipus a col·lectius més perjudicats amb les mesures, com transvestits i trans.
També els acompanya davant de situacions de violència institucional per motiu de gènere i prejudicis d’orientació sexual i identitat de gènere, que han augmentat en alguns llocs, va afegir.
A partir de l’experiència argentina, l’activista es va referir a la reculada que implica l’aparició d’actors socials i polítics neoconservadors i feixistes a la regió, que dificulten l’avanç de polítiques i conquestes de el moviment LGBTI +.
Foto: Participants en el fòrum, d’esquerra a dreta, de dalt a baix: Isel Calzadilla,
Francisco Rodríguez Cruz, Colette Spinetti, Ari Vera i Darío Arias
Va destacar, a més, que el nou govern argentí ha tornat a posar al centre de l’escena els drets de les persones LGBTI + i ha tornat a col·locar a l’Estat en un enfocament de gènere que mai havia d’haver perdut.
“S’ha de alçar la veu cada vegada més fort en el continent perquè les mesures de confinament i les polítiques dels Estats siguin antidiscriminatòries i amb enfocament de gènere, de diversitat territorial i interseccional”, va sostenir Arias.
La formació i l’empoderament d’activistes en la lluita pels seus drets és igualment una acció clau en aquests processos, va considerar la cubana Isel Calzadilla, coordinadora de les Isabelas, primer grup de dones lesbianes creat el 2002 a Santiago de Cuba, a uns 860 quilòmetres de l’Havana.
Les Isabelas és part de la Xarxa de Dones Lesbianes i Bisexuals del Cenesex i al grup s’hi han unit persones trans, hetero i activistes de diferents edats.
Entre les accions del col·lectiu, enmig de la pandèmia, Calzadilla va referir-se a localitzacons de les situacions de salut o econòmica que viuen algunes per poder recolzar-les amb aliments, medicaments i acompanyament, tasca que realitzen al costat de la Federació de Dones Cubanes (FMC), treballadores i treballadors socials dels llocs on resideixen les activistes.
Igualment es manté activa una conselleria LGBTI per vulneració dels drets, aliança del Cenesex i la Unió Nacional de Juristes, per donar suport, oferir acompanyament i solucionar problemes de la comunitat, mitjançant comunicació telefònica en les actuals condicions de pandèmia, va precisar.
“Les dones lesbianes també viuen situacions difícils: moltes no tenen feina en la circumstància actual, algunes estan aïllades i també afronten les dificultats derivades de l’bloqueig econòmic que ens imposa Estats Units i ens fa la vida cada dia més difícil”, va sostenir l’activista cubana.
La comunitat lèsbica cubana té igualment grans reptes en la lluita pels seus drets, va reconèixer Calzadilla, com seguir advocant per la reproducció assistida, el reconeixement de totes les famílies i que s’implementi la lletra de la Constitució.
“Exhortem les nostres companyes de xarxes a realitzar activitats per la visibilitat de tots els grups, amb iniciatives des de les nostres cases”, va suggerir. “Educar és una de les tasques de l’activisme, perquè s’entenguin les nostres lluites”, va delimitar.
Una idea que a la fi va reiterar el moderador de fòrum, el periodista cubà Francisco Rodríguez Cruz, en afirmar que “la necessitat d’implementar a Cuba els drets que han estat recollits per la Constitució és una feina que ens queda per davant”.
Foto nº 1. : Des de la societat civil, activistes denuncien els efectes de la Covid-19 a la població LGBTI
