Per Montse Fernández Garrido
Especialment entre 1981 i 2001 vaig participar en una infinitat de programes de televisió i de ràdio. Vaig tenir la fortuna de ser entrevistada per parlar de feminisme, de la lluita pels drets i de la llibertat de les dones, per magnífics professionals, que tractaven els temes amb respecte i interès i vaig compartir les primeres tertúlies que es feien al nostre país amb persones que tenien criteri sobre els temes de què parlaven i també sabien defensar les seves idees sense atacs personals. No vaig cobrar mai per fer-ho, malgrat que li vaig dedicar moltes hores del meu temps (que restava de la feina i també de la meva vida privada i descans perquè utilitzava les hores del menjar i fins a altes hores de la nit).
Els anys posteriors els vaig dedicar menys temps perquè el treball d’advocada, fer classes a la universitat a màsters de dret, la militància feminista i les tasques pròpies de dona i filla, em limitaven.
Em ve al cap una frase del científic britànic Stephen Hawking: “El major enemic del coneixement no és la ignorància, és la il·lusió del coneixement”. I lamentablement és el que veiem i sentim des de fa anys en molts programes: personatges que, sense cap preparació, pontifiquen sobre tot tipus de temes, amb desimboltura i seguretat. I fins i tot que cobren veritables fortunes per aquests programes on la ignorància i la saviesa brillen. També passa a les xarxes (que jo em nego a fer servir) i se’n queixen fins i tot professorat universitari i càtedres, que senten el seu alumnat defensar veritables barbaritats, contradient els professionals, que saben infinitament més que ells, sense poder donar un sol argument sòlid, amb arrogància i sense el més mínim respecte per part dels ignorants.
Ja fa molts anys, em van convidar a un programa de televisió, per debatre sobre la prostitució. Estàvem un sociòleg i jo, que vam defensar la necessitat de continuar lluitant per l’abolició, com sempre havia fet tota l’esquerra (feministes, socialistes, comunistes i anarquistes). I a l’altra banda de la taula, un advocat i una jove prostituta, que defensaven que les dones eren lliures d’entrar i sortir del negoci i que nosaltres estàvem atacant la seva llibertat i portant a la pobresa aquelles dones que voluntàriament decideixen fer-ho. I insistien en aquesta “llibertat” i que no hi havia xulos, ni màfies, ni grups criminals al nostre país que regentessin aquest negoci. Jo vaig explicar que en poc temps havíem trobat a la premsa petites línies sobre que s’havien trobat diverses dones joves al fons del mar, alguna amb una pedra lligada al coll. I que nosaltres crèiem que aquestes dones, els cossos de les quals ningú no reclamava, eren prostitutes que havien estat assassinades pels seus captors, els proxenetes. Advocat i prostituta van negar aquesta afirmació i es van mofar de la nostra conclusió des del feminisme. Ells defensaven amb fermesa que res d’això succeïa a Espanya, insistint que es legislara la prostitució com a “treball sexual”, es paguessin impostos, cosa que ens aniria tan bé a la societat ia elles, que tindrien un “treball tan digne com un altre qualsevol” i elles a la vellesa cobrarien pensió de jubilació.
Per necessitats tècniques, es va fer una aturada a l’enregistrament i vaig aprofitar per anar al bany. Al cap de poc va entrar la jove prostituta i, en veu baixa, em va dir: “el que diu vostè és cert, però jo mai ho podré explicar perquè acabaria com elles”, aclarint-me que el seu acompanyant al programa era un dels “caps” del negoci.
El 2020, Mabel Lozano (model, actriu, productora i directora de cinema i televisió, escriptora i activista feminista), va guanyar un Goya a Millor Curtmetratge Documental, de 18 minuts de durada, per “Biografia del cadàver d’una dona”. El guió ho havia escrit ella mateixa juntament amb Fernando Marías Amondo. Es va estrenar al Festival de Medina del Camp (Valladolid) el 8 de març d’aquell any. El magnífic documental tracta de l’assassinat de la colombiana Yamiled Giraldo Quintero, exvictiva de tràfic, testimoni protegit, assassinada el 2009 per un sicari contractat per la seva proxeneta: Conta la història d’una noia que va arribar a Espanya buscant una vida millor, va ser enganyada i prostituïda en un bordell contra la seva voluntat i fe. Es va arriscar a denunciar la seva proxeneta, que va ser empresonat. Ella va entrar a formar part d’un programa de protecció de testimonis. El proxeneta, per venjar-se, des de la presó, va enviar sicaris, que molts anys després, la van assassinar a trets al mig del carrer, quan anava acompanyada del seu fill de 13 anys. Des del 2000, segons la policia, almenys 45 dones prostituïdes han estat assassinades al nostre país, algunes amb la condició de testimoni protegit: Tot i així no van poder escapar d’una mort brutal. Els proxenetes no perdonen, encara que passin molts anys.
Diu Mabel Lozano “dones vulnerables davant de màfies, davant d’homes que segueixen tenint el puticlub obert, és a dir, amb la màquina de fer diners funcionant” i afegia que “cal una llei que condemni TOTS els aspectes del proxenetisme, perquè ningú pugui lucrar-se de la prostitució d’una altra persona”.
Noves formes de Prostitució
A mitjans d’octubre passat publicava el diari El Periódico de Catalunya un article amb aquest titular: “L’auge dels proxenetes a OnlyFans: Capten joves amb promeses d’èxit i les chantagegen fins a quedar-se amb el 90% dels seus ingressos”: “Els Mossos d’Esquadra alerten del reclutament de dones que pugen contingut a la plataforma i també que “els experts alerten que les xarxes socials són supermercats de prostitució, on capten noies joves”.
“Plataformes de contingut sexual explícit, com OnlyFans, poden ser una porta d’entrada a la prostitució”, segons reconeixen els investigadors dels Mossos d’Esquadra que rastregen aquestes webs per a adults per trobar dones víctimes d’explotació sexual. Hi ha “proxenetes en línia” que es dediquen a captar creadores de contingut amb falses promeses de millorar la visibilitat dels seus perfils per monetitzar millor els seus comptes, fent-se passar per agències de representació d’“influencers” importants amb milions de seguidors”.
Arriba un moment que ells comencen a fer xantatge, amb l’amenaça de difondre imatges als seus coneguts. Es forma una bola de la qual elles no en poden sortir. És la nova forma dexplotació sexual. Les víctimes perden el control de les fotos i vídeos, que pugen a la plataforma i queden en mans dels seus explotadors, per a anys i anys (cosa que els pot perjudicar també en el futur, per trobar una feina, o en la seva vida personal i familiar). Les noies no solen denunciar i els proxenetes no sempre estan físicament al nostre país. És l’entrada per a la prostitució física i els managers els faciliten el contacte. Gràcies a les xarxes socials tenen un mercat enorme al vostre abast. El “Rei de i que OnlyFans” és Sergio Fuentes, que diu cobrar “només” el 50%. Va establir la seva residència a Andorra, per no pagar impostos i no fa gaire es va traslladar a Dubai, perquè les autoritats andorranes van començar a reformar el delicte de prostitució i del proxenitisme, i hi cap el seu negoci, per la qual cosa podria acabar a la presó i se li embargarien els béns obtinguts.
Aquesta modificació legislativa la reclama a Espanya la Unitat de Tracta de Persones i Estrangeria de la Fiscalia General de l’Estat. També la Policia Nacional, mitjançant la Fiscal responsable de la unitat, María Vilches Fernández, va explicar que des de la fiscalia s’ha demanat al Tribunal Suprem que inclogui l’explotació sexual en línia com una forma de tràfic”.
I abans, molt abans, des del feminisme abolicionista plantegem modificacions idèntiques, així que vam conèixer l’existència de plataformes com OnlyFans.
Fa només uns dies he conegut un nou model de prostitució, que es va publicitar precisament al Dia Europeu de la Tracta d’Éssers Humans, el 20 d’octubre. (Diari L’Opinió. El Correu de Zamora): “Els puters paguen 50 € PER SOTMETRE durant 30 minuts a una dona en pisos de prostitució de Zamora”. Els 90 immobles controlats per proxenetes a la capital ia Benavente obliguen les víctimes a estar disponibles les 24 hora al dia. I les dones a qui s’ha pogut fer un seguiment des de la clandestinitat per evitar represàlies s’aproximen a les 200. Els puters són de totes les edats i paguen 50 o 70 euros. La majoria de les joves dones van arribar de Colòmbia i Veneçuela. Desobeir significa ser penalitzades econòmicament i agredida físicament (diuen rebre pallisses i demanen ajuda per ser rescatades). I l’article afegeix “cada vegada hi ha més puters a Zamora capital, on segueixen augmentant els pisos. …” i aquesta pràctica d’agressió s’ha estès entre els joves, perquè la fan servir homes de totes les edats que creuen que per pagar poden fer el que vulguin amb elles. Elles han de satisfer les perversions de qui paga.” Els proxenetes les converteixen en consumidores d’alcohol i drogues per evadir-se i esmorteir el patiment físic i psíquic que els provoca el puter”.
Totes les persones de bé, progressistes o conservadores, creients, agnòstiques o atees, hem de continuar lluitant contra l’explotació, l’extorsió i la violència fins a aconseguir la veritable llibertat i dignitat, també d’aquelles dones, perquè no voldríem aquesta vida per a nosaltres, les nostres mares, germanes, filles, nétes… No la volguem. Continuem lluitant per l’abolició de la prostitució…!
*Montse Fernandez Garrido: Advocada defensora de dones. Feminista. Memorialista. Autora del llibre TRES GENERACIONS REBELDES, la història de la seva família represaliada per republicana.
dedicada a la seva àvia i la seva mare, heroïnes anònimes.
