Per Aina Torres, poeta*
Text de presentació de les Jornades
El títol d’aquestes Jornades neix del text que Maria-Mercè Marçal va escriure l’any 1993 quan li van encarregar una conferència sobre «la dona i l’escriptura». Un text que es va publicar després al llibre “Sota el signe del drac” i que està encapçalat per uns versos de Felícia Fuster que diuen: «Qui m’ha ferrat / Qui m’ha fixat damunt dels ossos a cops / aquesta pell / aquesta pell de dona que tot i despullant-me m’ha vestit?».
En aquest text, Marçal medita sobre les dificultats de ser dona i escriure. Afirma que les dones hem patit una orfenesa cultural i vindica la necessitat de construir una genealogia femenina: «Hem d’anar, doncs, a la recerca i captura de les mares literàries escamotejades», diu.
I és que quan Maria-Mercè Marçal intenta escriure sobre dona i escriptura, s’adona que l’envaeix un obstacle paralitzador, una barrera entre ella i el text, un sentiment que identifica com la «fúria». Una ira que ja s’havia apoderat d’altres dones escriptores, conscients que eren discriminades pel fet de ser dones, i que només té dos camins: el silenci o el xiscle. Un xiscle que implica una actitud de revolta permanent. Davant d’això, Marçal, es pregunta: «Pot arribar a ser creativa, la fúria de les dones? O millor: enfrontar la pròpia Fúria, intentar donar-li un camí formal a través de l’escriptura, no pot representar un dels camins fructífers per a la creació literària?». La resposta serà afirmativa i avui ho veurem.
D’esquerra a dreta: Aina Torres, Neus Aguado, Catarina Riba i Fina Llorca
La primera taula rodona, amb el títol Enfrontar la pròpia Fúria, analitzà la fúria en l’obra i en el pensament de Maria-Mercè Marçal. Hi intervingueren: Neus Aguado Giménez, que parlà sobre L’ominosa omissió com a punt de partida; Caterina Riba Sanmartí, que analitzarà les Fúries entre els versos; i Fina Llorca Antolín que explicà com es va poder Articular la veu de la Fúria.
D’esquerra a dreta: Aina Torres, Georgina Monge, Maria Rodó i Júlia Ojeda
La segona taula rodona sota el títol Relectures de la fúria marçaliana, repassà el llegat de les fúries de Maria-Mercè Marçal. Hi varen intervenir: Georgina Monge López que analitzà les Desigualtats de gènere en l’àmbit literari; Maria Rodó de Zárate que reflexionà sobre El lesbianisme feminista de Maria-Mercè Marçal, avui; i Júlia Ojeda Caba que parlà sobre El feminisme nacionalista català. Una actualització hereditària.
Heura Marçal, presidenta de la Fundació Maria-Mercè Marçal, va rebre al públic assistent i explicà les diverses activitat de la Fundació Maria-Mercè Marçal (FMMM), destacà especialment l’arxiu de fons documental a càrrec d’ Elena Riera, que ja compta amb més de 5.000 documents.
I per tancar l’acte, hi hagué una molt celebrada actuació de Gemma Humet que interpretà tres poemes musicats de Maria-Mercè Marçal el darrer d’ells fou una primicia ja que estrenà El mercat dels folls. Finalment, l’artista visual Francesca Llopis feu performance molt asertiva, envoltada de papers i tinta, sobre el tema de les Jornades “Meditacions sobre la fúria”.
*Organitzadora d’aquestes Jornades
