Foto: You Tube Sara Lovera
OPINIÓ
Aquest 17 d’octubre es compleixen 66 anys des que es van publicar les reformes constitucionals al Diari Oficial de la Federació (DOF) que van donar lloc al vot de les dones, així com la possibilitat que fossin electes.
Durant més de mig segle, la incorporació de les dones a la presa de decisions i als congressos va ser lenta i amb moltes dificultats. La resistència es va trencar a contracorrent, fins que el 2014 es va incloure a la Constitució la paritat electoral. A l’any 2021, l’Institut Nacional Electoral (INE) va obligar als partits polítics a complir amb la llei i es va arribar a la paritat en les llistes electorals.
Avui, un núvol d’horrors entela el dret a la ciutadania de les dones: la violència política de gènere és un fet. És increïble la resistència per cedir a les dones recursos per a les seves campanyes electorals i que persisteixin les ofenses, com les que a les eleccions del 6 de juny passat va viure Ruperta Nicolás Hilario, al municipi de Iliatenco, situat a la regió de la muntanya alta de l’estat de Guerrero.
Ella, dona indígena me’phaa, originària d’aquest municipi, economista, va ser presidenta municipal en el període 2018-2021 i es va postular per a la reelecció. El càrrec el va perdre per una diferència de 53 vots, menys de l’1 per cent de la votació total, i es va afavorir al candidat del Partit del Treball (PT), Erik Sandro Leal Cantú.
Durant la seva campanya, Ruperta Nicolás Hilario va afrontar tota mena d’injuries, basades en estereotips de gènere, amb una càrrega misògina que va promoure la idea que les dones no saben governar, i que “ja és el temps dels homes”. La consigna era: “Fora Ruperta”.
Els missatges van aparèixer pintats per les carreteres i a bardas localitzades en una zona per la qual les i els votants havien de transitar per arribar a les caselles. Arreu hi havia lones pintades amb propaganda de la candidata i en què se li dibuixaven bigotis, barbes, figures obscenes, amb el missatge reiterat: “Les dones no saben governar”. A més, a Facebook se la va acusar de pràctiques de bruixeria.
Avui, aquí, s’han anul·lat les eleccions. És la primera vegada que passa això, per raó de violència política de gènere. Hi haurà eleccions extraordinàries al novembre. Aquesta és la mostra més recent de com les dones que han decidit exercir la seva ciutadania s’han enfrontat i seguiran enfrontant fustigació i oposició als seus desitjos.
Increïble que s’acusi de “bruixeria” a una candidata en ple segle XXI. Increïble que, en primera instància, el Tribunal de Delictes Electorals a Guerrero hagi desestimat la denúncia. Increïble que això no generi una revolta, que el silenci sigui la constant. És inacceptable aquest escenari. Increïble que no es castigui els homes del PT que van construir la campanya. Es tracta de revelacions que ens diuen el camí que encara ens queda per recórrer.
Celebrar el 66 aniversari del vot de les dones, aplaudir els avenços en paritat que van fer possible el seu “triomf electoral”, dels municipis a la governança, no pot ser alegre, mentre una sèrie de fets conspiren contra elles.
Llastimós que, a la Cambra de la paritat total, les diputades hagin estat relegades de la seva direcció i les comissions parlamentàries. Difícil el conjunt d’obstacles en aquesta cursa que a Mèxic va començar el 1824, quan un grapat de dones de Zacatecas van demanar tenir poder per poder fer en el Mèxic Independent. Una història que enterboleix la democràcia. Sens dubte. Caldrà assistir encara a escenaris com els del municipi de Iliatenco. Veurem.
* Periodista. Directora del portal informatiu SemMéxico.mx
