Els estereotips sobre la gent gran estan molt arrelats a la nostra cultura, al mateix temps que altres creences i valors vinculats al gènere.
Naixem i ens eduquem entre estereotips. A la primera infància, predominen els estereotips que ens vesteixen de colors suposadament oposats per ser nenes o nens; o els que ens posen joguines a les mans que potser no serien les nostres preferides, si ens deixessin escollir. Després, arriben els mandats de “les nenes per la casa” i “els nens per al carrer”. I moltes, moltíssimes normes més derivades d’aquesta construcció cultural que signprescriu com s’han d’educar -i després comportar-se- els homes i les dones, per encaixar en els motlles del patriarcat.
En paral·lel, vivim envoltats de molts altres patrons que van configurant el comportament social fins a esdevenir tan natural que ni ens n’adonem. És el cas dels estereotips sobre la gent gran, molt arrelats a la nostra cultura, al mateix temps que altres creences i valors vinculats al gènere.
Investigacions assenyalen que, des de molt aviat, es comencen a interioritzar les creences esbiaixades, negatives i poc realistes sobre l’envelliment, la vellesa i l’edat.
Després, les mantenim a l’adolescència, joventut i l’adultesa, per finalment viure-les com una “realitat” quan traspassem la barrera dels 50 o els 60 anys. És a dir, no només solem comportar-nos segons els models d’homes i dones que la societat ens imposa; també ho fem segons els mandats en relació amb la nostra edat.
Aquests estereotips relacionats amb la gent gran, aquesta combinació de patrons, prejudicis i conductes, constitueixen la discriminació per raó d’edat, un tipus de discriminació que vulnera els drets dels qui integren aquesta franja d’edats. Com que és una discriminació, automàticament augmenta el
risc d’exclusió social.
La discriminació per raó d’edat també arriba -i molt- als mitjans de comunicació i a l’exercici del periodisme. I com una serp que es mossega la cua, aquests ajuden a perpetuar-lo. “L’actitud passiva davant el discurs edadista es tradueix en una complicitat dels maltractaments i violència simbòlica que experimenten les persones grans “, assevera la periodista i investigadora Stephany Bravo-Segal, de la Universitat de Barcelona (1).
Aquesta forma de discriminació es troba molt naturalitzada, és subtil i generalment inconscient. El seu caràcter implícit limita l’exercici per identificar les seves diverses manifestacions en diferents nivells i es tendeix a reduir a expressions més explícites i agressives, com el maltractament físic cap a les persones grans a l’interior de la família o fins i tot en les institucions d’acollida.
Per entendre i reconèixer aquesta pràctica discriminatòria, un bon punt de partida és incorporar a les nostres pràctiques professionals quotidianes l’enfocament de drets.
Què vol dir? Doncs, simplement, entendre a la gent gran com a subjectes i subjectes de drets, en lloc de veure’ls tot just com a objecte de caritat i protecció.
1. Els mitjans de comunicació i premsa, en particular, juguen un paper determinant en la conformació de pensaments i comportaments socials, per la qual cosa se’ls ha identificat com a possibles precursors del canvi i “promotors d’un imaginari realista sobre les persones grans en què es destaquin les aportacions i el valor d’aquest grup d’edat, adoptant un tracte considerat i digne “.
2. En una societat com la cubana, on la franja de persones envellides supera ja el 21,3 per cent de la població, és important, a més, comprendre que no totes les edats per sobre dels 60 anys són iguals, ni demanen el mateix tractament. L’ “àvia” tendra de la butaca i les postres i l'”avi” del bastó i la solitud d’un parc, imatges comuns en la nostra premsa, poden molt bé ser líders i lideresses d’equips de ciència o iniciatives reeixits; o persones que encara treballen -i aportant des d’indústries i solcs, escoles, universitats, centres de salut i altres múltiples espais.
Per evitar estigmes, ens ajuda acostar-nos a la narrativa d’aquesta realitat quotidiana des de perspectives de gènere. Per què? Doncs perquè, en aquesta etapa de la vida, les diferències de gènere no desapareixen per art de màgia. Igual que en les edats anteriors, les dones es troben en desavantatge en relació amb als seus homòlegs masculins. A elles, llavors, se les penalitza doblement: per ser dones i per ser grans.
Segons la II Enquesta Nacional sobre Envelliment de la Població (ENEP 2017), que va incloure les característiques sociodemogràfiques de la població cubana de 50 anys i més, en aquesta franja etària les dones representen el 52,5 per cent. Vol dir que per cada mil homes d’aquestes edats, conviuen al país una 1.103 dones, que tenen una esperança de vida superior en uns quatre anys a la dels seus congèneres. Vol dir, també, que solen quedar vídues o soles al final de les seves vides.
Es va constatar, a més, que els homes disposen de més diversitat de fonts d’ingressos mensuals. Així, nou de cada 10 persones del sexe masculí disposen d’ingressos propis per concepte de salaris, jubilació, rendes i estalvis, la qual cosa està present en només sis de cada 10 dones d’aquestes edats.
L’enquesta va identificar altres desigualtats de gènere relacionades, majoritàriament, amb la dependència econòmica, degut a una incorporació menor a la feina de les dones (76,3% de les enquestades) o perqué en comparació amb els homes, es jubilen abans.
En aquest context, resulta essencial advocar per la igualtat de gènere i eliminar els biaixos de gènere, per tal que, tant elles com ells, puguin assolir un ple accés a oportunitats que els permetin exercir els seus drets.
Pel que fa a la comunicació i el periodisme, implica buscar eines i coneixements per contribuir a l’eradicació de factors de desigualtat, discriminació i violència; donar suport a la construcció “d’identitats etàries i de gènere que no es basin en comportaments històricament assignats i que generin una distribució justa dels rols.
3. L’amenaça de la violència simbòlica Els mitjans de comunicació tenen un paper clau en la construcció social de la realitat. El seu contingut influeix en les interaccions quotidianes, inclosa la forma en què ens relacionem entre els gèneres, amb les persones trans i sexe divers i, per descomptat, amb les persones
grans.
En aquest escenari, una contribució fonamental seria aquella que, a nivell social o comunitari, no naturalitza estereotips d’envelliment, vellesa i edat. La discriminació per l’edat representa, també, una forma de violència simbòlica que reprodueix i imposa creences dominants que es normalitzen amb la seva reproducció contínua.
Programes de televisió, anuncis impresos i televisius, imatges i audiovisuals de factures diverses solen invisibilitzar, sub representar o tergiversar visualment a la gent gran.
Entre les “marques” negatives que els atribueixen es troba la representació de “càrrega”, ja sigui financera, familiar o social; però també se’ls assignen rols menors o perifèrics; o se’ls mostra amb moltes malalties associades o només com a subjectes de cura.
El discurs tradicional sobre la vellesa es basa en un imaginari social col·lectiu lligat a malaltia, deteriorament de les capacitats; decadència; i improductividad.
4 . En aquest camí, els mitjans de comunicació representen a la gent gran des d’una visió paternalista i condescendent, es a dir no reflecteixen la diversitat de “velleses” i redueixen a determinats rols a aquest grup d’edat, el que promou una visió negativa de la vellesa i l’envelliment. Funcionen, doncs, com agents perpetuadors de discriminació per l’edat.
5. Per aquesta raó, pel que fa al paper dels mitjans de comunicació, és fonamental un canvi de paradigma. De naturalizadors d’estereotips, toca transitar cap a agents de canvi que promouen un tractament informatiu adequat, que contribueix a la construcció d’imaginaris socials col·lectius positius.
(1) Bravo-Segal, S. (2018). Discriminació per rao d’edat en els mitjans de comunicació massiva: una forma de maltractament discursiu cap a les personesPerspectives: Gènere, envelliment i mitjans. Discurs & Societat. 12 (1): 1-28. En: http://www.dissoc.org/ediciones/v12n01/DS12(1)Bravo.pdf
(2) Nacions Unides (2002). Declaració Política i el Pla d’Acció Internacional sobre l’Envelliment. en: https://undocs.org/es/A/ CONF.197 / 9
(3) CEPAL (2019). Gender reloaded: Vision needs Attitude, Attitude meets Action. En: https://gender-works.giz.de/wp-content/
uploads / 2019/02 / giz-2019-a-gender-strategy.pdf? redirected.
