La pandèmia ha agreujat la situació de moltes dones. El coronavirus en aquesta època de globalització està sent mortífer per a la humanitat, el sistema econòmic i polític. Tot el planeta té l’economia en caiguda lliure.
Estem al 43,9% d’atur juvenil a l’Estat espanyol, l’atur, i per descomptat entre les dones, la manca de feina, precarietat i la pobresa han augmentat. Hi ha col·lectius de treballadores de serveis, de cures i de la salut , que estan patint especialment l’actual situació.
Al XVI Fòrum contra les Violències de Gènere que va tenir lloc durant els dies 5 al 7, i del 12 al 14 d’aquest mes de novembre s’ha volgut posar la Vida al centre de qualsevol tipus de política, i s’ha reivindicat les vides de les dones com a essencials per a un desenvolupament social en igualtat. El lema ha estat: Les dones invisibles massa temps, invisibles sempre. Prou!. [Consulteu el programa en PDF ].
A les 10 taules desenvolupades, s’ha analitzat i s’ha visibilitzat les diferents situacions de discriminació en tots els àmbits socials que ens han portat a una més gran feminització de la pobresa. I sobretot s’ha denunciat les injustícies més fragants: la violència sexual, la invisibilitat de les realitats de les migrades, les dones amb discapacitat, les violències contra les més joves i les més grans i els abusos a menors. [+info].
Abans de la ponència d’inauguració: Les cures i la vida: una proposta transformadora, va presentar el Fòrum Montserrat Vila, presidenta de l’entitat organitzadora, La Plataforma contra les Violències, que agrupa a unes 300 associacions, a Catalunya, i tambè va moderar la taula en la que hi participaven: Alba Alfageme, Carme Riu i Merlys Mosquera, doctoranda sociologia UAB i del Grup GEDIME.
Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en l’abordatge de les violències va explicar que el patriarcat segueix impossibilitant el desenvolupament de les persones: “Amb el seu poder i les coaccions amaga el seu control aconseguint que es mantingui en silenci i ocultes les violències. Això queda reflectit en el fet que més del 80% de les víctimes es queden bloquejades en els processos judicials”. Ella en la seva intervenció va mostrar perquè “les agressions creixen en una comunitat més tancada que normalitza el poder masculí, enfront de la qual tan sols un 20% de les víctimes que viuen en parella s’atreveixen a denunciar”, malgrat que es calcula que 1 de cada 2 sofreix o ha patit violència masclista, en alguna etapa de la seva vida.
Les violències més invisibles
Per la seva banda Carme Riu, presidenta de Dones No Estàndards, va aportar l’anàlisi de les diferencies que suposa el fet de ser dona i tenir alguna discapacitat. Segons ella, el primer que cal tenir en compte es el “Normalisme” que és una pràctica violenta androcèntrica, que separa entre dones considerades “normals” i dones amb discapacitat: “El normalisme el va molt bé al masclisme i no es denuncia com es fa amb el racisme, és més invisible, però quotidià. i produeix, per exemple, que quan veiem una persona amb discapacitat ens n’apartem i la deixen completament sola”.
La mirada masculina projecta dones amb unes característiques que es plasmen en un cos normatiu al qual totes han d’arribar, i és clar que cap dona arriba a l’òptim d’aquesta mesura normativa. “Les dones que no encaixem de cap manera són les que tenim alguna diversitat funcional. Som la que estem mes lluny d’aquesta mirada. Som com una mercaderia malmesa. Per tant, a vegades no se’ns considera ni dones”- matisa Riu.
Una altra pràctica violenta androcèntrica és el “Discapacitisme“. “El homes han creat un món competitiu – continua explicant Riu- que consisteix, sobre tot en l’àmbit públic, en trobar-li a l’altre el punt feble que li permt sentir-se més poderós, i superior. En el nostre cas això queda molt clar, s’agafen a la discapacitat per desvalorizar i considerar-nos inferiors pel sol fet de ser diferents”.
“Les dones amb discapacitats o diversitat funcional poden ser més vulnerades que la resta de dones, pel fet de ser menys capaces de defensar-se físicament, tenir una més gran dependència d’assistència i cura dels altres, por a denunciar l’abús per la possibilitat de la pèrdua dels vincles, d’atenció i de cures- I també- subratlla Rius –cal tenir en compte la baixa autoestima i menyspreu de la pròpia imatge com a dona, que arrosseguem”.
Al final de la seva intervenció Riu va comentar algunes de les violències mes fortes i desconegudes, que encara avui pateixen les dones amb discapacitat, com l’extirpació de la matriu, la falta de suport desprès d’accidents que com a conseqüència les obliga a canviar o adaptar els seus habitatges a les seves possibilitats físiques, i la violència que suposa la seva situació a l’àmbit laboral i de formació. [Consultar els intervencions d’aquesta taula a Youtube].
L’economia feminista és clau en temps de Covid
A la taula sobre l’economia feminista es va defensar una perspectiva que té com a centre del sistema socioeconòmic la promoció del benestar de les persones. Va ampliar i qüestionar la mirada dels plantejaments econòmics clàssics, posant el focus en la totalitat dels treballs que són imprescindibles per a la reproducció de la vida humana. “No es poden basar només el treball considerat ‘productiu’ sinó també el reproductiu i de cures”. L’economia feminista i de les cures ens ofereix doncs una mirada necessària cap a la interdependència i la vulnerabilitat en aquests temps de pandèmia mundial. Entre les participants d’aquesta taula rodona hi hagué Sara Moreno Colom, professora de sociologia de la UAB, Vania Arana, Las Kellys, i Montserrat Sedó, secretaria de la dona de CCOO i infermera.
Sara Moreno afirmà: “amb la pandèmia s’ha accentuat la crisi econòmica amb perspectiva de gènere, tot ha tornat al voltant de l’economia domèstica, i a la dedicació de les dones. La nostra fràgil societat del benestar en què començava a incloure als homes a l’espai interior s’ha reduït”.
Segons Vania Aran, la Covid està afectant especialment a les que treballen al sector de la neteja, serveis i assistència a la gent gran: “Les cambreres d’hotels i pisos no poden esperar un any al carrer per tenir feina ni a què millorin les nostres condicions que ja estaven molt malament abans de la crisi, i ara han de seguir lluitant encondicions pitjors”.
.
Pel que respecta a la situació sanitària també es pot afirmar que s’està practicant violència laboral en contra del personal d’infermeria, el qual el 80 % són dones. Montserrrat Sedó, com a representant de CCOO, va explicar que la precarietat i la bretxa salarial estan augmentant.
Cal tenir en compte que només un 25 dels llocs de responsabilitat, gerència i direcció d’hospitals estan ocupats per dones. “La precarietat laboral, més gran és entre les dones que treballen en la cura de persones i en residències. Moltes d’elles es veuen obligades a treballar malaltes perquè que no poden agafar la baixa i renunciar al sou complet”. Hi ha dones que tant a la primera onada com a a la segona han hagut de deixar de treballar en contagiar-se de Covid, I en no considerar-se una malaltia professional, la baixa els suposa gairebé la meitat del sou. “La Covid ha vingut a arrasar-ho tot i estem fent passos endarrere també en el que es refereix a la conciliació. Haurem de posar les cures al mig de totes les polítiques, perquè si no perdrem el que teníem com asocietat”, va acabar dient Sedó. [Consulteu Youtube].
Dones Migrades, racisme i joventut
La taula “Dones migrades i diverses, essencials i invisibilizades per la pandemia” la va dinamitzar Fatima Adhmed, de l’Associació Diàlegs de Dona. I el mateix divendres 13 a la tarda també va tenir lloc la taula: “Teoritzant vivències des del racisme polític“, que va tenir com a ponent a Salma Amzlan, investigadora i militant antiracista i la va moderar Hanjar Memssouri.
Es va plantejar la generació d’un relat abordat des de la teoria del racisme i la islamofòbia, des d’un coneixement profund i teoritzat per expertes reconegudes que han patit el racisme en la seva pell, i des d’aquesta investigación pròpa, i des d’altres, han construït coneixement i pràctiques. Segons les ponents d’aquestes taules: “L’objectiu és que la representació d’aquestes veus no sigui centrada en les víctimes, sinó en empoderar-les i fer-les visibles, defensant un canvi profund del sistema i un canvi d’estructura social”.
A la taula “Negacionistes de les violències masclistes: El Fals SAP” es va parlar que malgrat que organismes reconeguts com la OMS o el CGPJ recomanen que no s’apliqui la Síndrome d’Alienació Parental (SAP) perquè no té cap base científica, els jutjats continuen vinculant per la força a filles i fills a pares agressors, i treuen la custòdia a les mares suposadament manipuladores. El SAP suposa un dels més greus atacs institucionals a les mares que tracten de protegir els seus fills i filles, principalment en cas de violències de gènere i abús sexual a la infància. Suposa alhora una vulneració dels drets fonamentals de la infància víctima d’abús sexual. Destaquen les ponents participants de diversos llocs de l’Estat espanyol com: Estela Gómez, Asociación Galega contra Malos tratos a Menores, AGAMME; Sonia Vaccaro, psicòloga clínica i forense; Marisa Fernández Gálvez, advocada, de Dones Juristes; i María del Mar Daza, doctora en dret, victimologia, i secretaria de Feminicidio.net.
A l’ultima taula, del dissabte 14: Les entitats juntes pera a canviar la Història, va tenir lloc un diàleg entre les entitats al voltant de la sostenibilitat davant la crisi en diferents aspectes essencials: la prevenció de les violències masclistes en entorns educatius juvenils i infantils, corresponsabilitat de les administracions públiques i el tercer sector en l’abordatge de les problemàtiques socials, fer visibles a les dones invisibilitzades, unió entre entitats per defensar la sostenibilitat de les organitzacions, com incloure la interseccionalitat en projectes i iniciatives, etc.
Durant aquest dies cal destacar que també va tenir lloc el Fòrum Jove, amb convocatòries presencials i virtuals. Tant per saber de la Taula Jove: Transicions feministes a les entitats i col.lectius juvenils, que va ser molt participativa i enriquidora, com dels debats posteriors, és molt recomanble consultar el vídeo a Youtube.
