Karen Uhlenbeck (24 d’agost de 1942. Cleveland, Ohio, Estats Units) és la primera matemàtica distingida amb el Premi ABEL, dotat amb 600.000 euros i considerat el Nobel de les matemàtiques. Aquest guardó l’han rebut fins ara 19 homes. I aquesta és la primera vegada que l’Acadèmia de Ciències i Lletres de Noruega decideix atorgar-lo a una dona.
Aquesta professora visitant de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton i professora emérita de la Universitat de Texas a Austin, ha revolucionat la ciència creuant la física i les matemàtiques.
Les seves sempre avantguardistes idees s’han aplicat en diversos camps: la teoría de les cordes i la geometría de l’espai-temps. Dins d’un món, el de les matemàtiques al qual hi han accedit ben poques dones i trencat tabús sobre el fet que les dones no podien ser “bones matemàtiques”.
En una entrevista publicada al diari El País (24.3.20199 ) diu que: “No m’agrada que em qualifiquin ‘dona matemática’. Sóc una persona matemática que resulta ser una dona”.
I continúa: “Crec que és una cosa que passa a gairebé totes les científiques. No volen ser vistes com la dona negra o nordamericana. Volen ser valorades pel que fan, pel seu propi esforç i treball”.
Però tot i aixì, Karen Uhlenbeck afirma, també, “mirant enrera li dec molt al moviment feminista”. I com que no podía ser d’una altra manera, afirma: “la primera gran onada feminista va arribar amb el dret a votar a començaments del segle XX”. I que el gran llibre La mística de la feminitat de Betty Friedan va ser el qui va inspirar en bona part al moviment que va empenyer a moltes dones a sortir a treballar fora de casa.
Uhlenbeck conclou: “El tipus de matemàtiques que jo faig és molt salvatge. És molt diferent al d’altres camps. Jo faig una anàlisi no lineal. S’ha d’intentar enfrontar de diverses maneres el problema que et planteges i potser amb una mica d’esforç i sort acabes arribant a algún lloc. I acabo constatant sempre que és un tipus de recerca apassionant”.
