Olga Domenech
Olga Domenech Morales, capitana de l’equip de waterpolo del Club de Natació Sabadell (AstralPool) ens va parlar,durant el viatge d’avió Moscú-Barcelona, del seu equip que va guanyar la Supercopa d’Europa a Moscú. Un equip de 13 noies que en les ultimes temporades no han perdut ni un sol partit, i que l’últim any s’han emportat tots els títols possibles.
“Aquest trofeu internacional, que encara no haviem aconseguit, crec que es el resultat just d’una feina d’entrenament molt intensa i continuada, però també mostra la consolidació d’un equip de noies molt competitives que hem format un equip molt estable, i només amb una mirada a l’altra ja sabem com tenim que reaccionar”. Per a Domenech la coordinació i el treball dur són les claus de l’èxit d’aquest equip de noies, però també i sobre tot el suport incondicional que han rebut per part del club, així com per la feina del seu entrenador, Nani Guiu, que sempre ha cregut en elles. Les noies del CN Sabadell acumulen el trionf de 96 partits en els últims 3 anys. De ells, 84 de Lliga, 9 de Copa y 3 supercopes. Al 2013 han guanyat la Lliga, la copa nacional, la Champions, la copa Catalunya, i les supercopes espanyola i europea. “També m’agradaria destacar -continua Domenech- valors com la generositat, la solidaritat o la il·lusió de fer la feina ben feta…, que hem desenvolupat dia a dia, per tirar endavant, inclús en aquesta etapa de retalls i dificultats econòmiques en el Club”
El Club ha apostat per promoure a les dones
Malgrat la disminució de pressupostos, des de fa alguns anys la junta del Club, liderada per Miquel Torres va apostar per que les noies poguessin dedicar de quatre a cinc hores diàries a l’entrenament, i fossin semi-professionals i poguessin cobrar totes -mitjançant beques o d’altres maneres- un salari que encara que en general no supera els 1000 euros, els permet dedicar-se gairebé en exclusiva a la pràctica de l’esport. I per això cap te, a més a més, una feina remunerada, però totes estudien diverses carreres, perquè també son conscients de que ara per ara es difícil mantenir-se competint en waterpolo fins als 35 anys. De fet, una de les principals jugadores, Jeniffer Pareja, que a mès es capitana de la selecció espanyola, és la més gran i te 29 anys, i sembla estar en el seu millor moment.
Per a Torres, promoure l’equip femení ha estat la seva principal fita en el Club, i es manifesta com un president clarament pro-feminista, ho diu mentre mira orgullós la gran copa que sosté Domenech: “Tota la societat necessita més presencia de les dones. Ara encara costa que moltes dediquin més temps a l’esport, i encarà es més difícil engrescar a les més veteranes que facin de directives al Club o la Federació”. I segons ell: “aquest petit miracle que s’ha aconseguit a Catalunya de crear un equip que sigui la primera potencia mundial tan en waterporlo com a natació sincronitzada és el resultat de l’entusiasme i dedicació de tothom. Fa molts anys que treballem la base i estimulen el talent de les jugadores i la seva manera de ser”. Es cert –segons ell- que en aquesta temporada- per mantenir el lideratge i competir millor – hem fet alguns “fitxages” com el de la doble subcampeona del món Mireia Belmonte, o la americana Melissa Seidemann, una noia molt forta que es considera la millor “boia” del món. “També cal reconèixer -segons Torres- que encara hi ha molts pocs equips de waterpolo de noies, tant a Catalunya, com a Espanya, i fins i tot al món… però ja ara s’estan promvent equips forts, només amb l’objectiu de posar-se al davant nostre… però estic segur que aquestes noies continuaran lluitant per mantenir el seu lideratge”.
Per donar unes dades sobre la poca atenció a quest esport a Catalunya, clubs tan importants com el Barça o el Club Natació Barceloneta, encara no tenen un equip femení de waterpolo.
A l’esport femení se’l considera de segona categoria
Olga Domenech, que es la capitana de l’equip, perquè es la més veterana – porta 15 anys practicant el waterpolo- es considera una apassionada d’aquest esport: “Vaig començar des de molt joveneta fent natació, i també competía, però al final em semblava avorrit. No te res a veure amb l’adrenalina que treus en un partit. Es incomparable”.
I el que es cert, es que tal com han publicat els comentaristes d’alguns mitjans, com Toni López, de la Vanguardia, “l’èxit obtingut per aquest equip de noies en la ultima temporada es tan important i comparable a les sis copes obtingudes pel Barça al 2009. Si parlessin de jugadors de futbol, a questes noies les tractarien com a heroïnes, i la veritat es que no es que no ha estat així”. Certament, tots el mitjans, sobre tot catalans, els hi han dedicat espais per destacar aquest triomf, que anunciaven en portades i primera pàgina de la secció d’esports, però després tenies que buscar el reportatge a l’ultima plana. Això si, diaris com La Vanguardia o L‘Avui les han dedicat planes senceres, però amb títols -que mai farien als homes esportistes-, com: “dones al poder” o “ni la crisis les frena”. .. i que ens donen una idea de com els mitjans segueixen considerant a les dones esportistes com de segona categoria. [+info a Club Natacio Sabadell)