El 23 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Bisexualitat
Des de fa sis anys, el 23 de setembre se celebra a l’Estat espanyol el Dia Internacional de la Bisexualitat. No és una data casual sinó que coincideix amb la mort de Sigmund Freud, el primer teòric que va abordar la bisexualitat com una orientació més. Tot i això, aquesta commemoració encara passa molt desapercebuda als ulls de la societat general, una mostra més de la forta invisibilitat que pateix el sector bisexual dins del col·lectiu LGTB.
Malgrat els nombrosos actes, de tipus institucional, reivindicatiu i festiu, que es duen a terme arreu de l’Estat espanyol al llarg de tota aquesta setmana, les persones bisexuals, sobretot les més joves, continuen patint discriminació, tal com denuncia el Manifest de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) pel Dia de la Bisexualitat: ‘Nosaltres, joves bisexuals, vivim els avenços legals com el Matrimoni Igualitari, vivim la igualtat legal però continuem somiant amb la igualtat real. A les nostres famílies, als nostres col·legis, als nostres instituts, a les nostres universitats, als nostres grups d’amistats i als nostres centres de treball, aquells qui tenim treball, continuem patint discriminació a causa de la nostra orientació.’
I és que encara costa massa acceptar, pel que sembla, que una persona que es defineix com a bisexual senti ‘atracció sexual, emocional i/o romàntica cap a persones de més d’un gènere i/o sexe, no necessàriament al mateix temps, ni de la mateixa manera, ni al mateix nivell o amb la mateixa intensitat.’ Potser per això aquest col·lectiu de joves pateix assetjament escolar en major mesura que la resta, segons dades del’informe ‘Acoso escolar homofóbico y riesgo de suicidio en adolescentes y jóvenes LGB’, fet per la FELGTB i la Comissió d’Educació de Cogam. Aquest informe mostra que el 20% del total d’alumnat que diu haver patit ‘bullying’ al seu centre educatiu s’identifica com a bisexual.
Entre les reivindicacions del col·lectiu de joves bisexuals destaca la necessitat que el professorat rebi la formació i les eines necessàries per abordar la diversitat sexual a les aules, a més del retorn dels continguts sobre diversitat sexual a l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania.
El debat continua ben viu al voltant de la bisexualitat, potser per la necessitat que té la nostra societat d’etiquetar-ho tot i a tothom. D’aquí el fet que a les persones bisexuals se’ls exigeixi sovint ‘que es decideixin’ entre l’heterosexualitat i l’homosexualitat per tal de no ser titllades, sense cap mena de mirament, de promíscues o vicioses. D’altra banda, cal tenir en compte també que alguns corrents teòrics sorgits durant les darreres dècades consideren que la dicotomia heterosexualitat/homosexualitat no és real sinó una construcció merament social, política i econòmica, i que l’etiquetatge sexual no té cabuda en un món sense gèneres. De moment, el col·lectiu bisexual continua lluitant amb força per aconseguir visibilitat positiva.
