Si, en general, les víctimes de maltractaments pateixen durant anys en silenci, la violència exercida contra dones immigrants sol ser encara més encoberta i invisible, a causa de les dificultats econòmiques, socials i administratives. Vulnerabilitat, invisibilitat i aïllament són els principals eixos que creuen la problemàtica de les dones immigrants i la violència de gènere.
Existeix en les dones immigrants una doble vulnerabilitat, per ser dones i per ser immigrants. Fins i tot, puc afirmar que existeix una triple vulnerabilitat en el cas que la dona es trobi en situació irregular a Espanya. Aquí parlem d’una invisibilitat extrema on sembla impossible veure els rostres d’aquestes dones.
Un dels factors fonamentals per trencar el vincle de violència és comptar amb el suport familiar, social i institucional. Moltes de les dones immigrants no tenen xarxes pròximes de suport i han patit un fort procés d’arrelament. Es troben soles en un mitjà nou en el que, amb freqüència, són víctimes d’incomprensió cultural, i social. Aquest major aïllament dificulta, encara més, trencar el cercle de violència,que és justament una dels objectius de l’agressor: aïllar cada vegada més la dona.
Si és difícil trencar el cercle de violència imaginem, per un instant, el que implica fer-ho en un clima d’aïllament social i escassetat de xarxes de contenció. Pocs canvis són tan amplis i complexos com els que tenen lloc en la immigració. Pràcticament tot el que envolta a la persona, canvia: des d’aspectes tan bàsics com l’alimentació, o les relacions familiars i socials, fins el clima, la cultura, l’estatus.
S’ha de tenir en compte, a més, els canvis que implica haver d’elaborar un projecte migratori sent conscients de la situació que deixem enrere; això em porta a parlar del dol com a un procés que implica energia posada, tant en l’adaptació com en el canvi i l’elaboració del que es deixa enrere.
El “dol migratori” pot agafar una dimensió on la dona es pot quedar encara més petita i amb menys forces per decidir sortir de la situació de violència. Pot veure’s immersa en una situació on ja res és segur: els paràmetres de referència habitual ja no són tals, a més a més de confusió, sensació d’indefensió; en definitiva, ja no sap en què, ni on recolzar-se.
Torno a insistir en la vulnerabilitat, sobretot de les dones que estiguin il·legals, i dic “il·legals”, fora de la Llei, de la contemplació de les mateixes, invisibles. Per això, aportar llum, il·luminar els rostres d’aquestes dones és una tasca necessària i fonamental si volem atendre la violència de gènere en una de les seves formes més silenciades.
Com contribuir a generar un espai de trobada real on puguem veure’ns les cares, on la circulació de les paraules i els sabers permetin un enriquiment mutu, és el desafiament que avui tenim. Generar, sostenir, reproduir i multiplicar espais on es produeixin aquestes trobades és una de les eines més poderoses amb les que comptem per eradicar la violència de gènere en les dones immigrants.
Nazarena Romeu és psicòloga en l’Agenda Violència de Gènere del Col·lectiu Maloka Mujeres Pa’lante.