L’1 d’octubre de 1931 es va aprovar a les Corts l’article constitucional que va consagrar el dret al vot femení. Amb una esquerra dividida va guanyar el sí per 161 vots davant de 121. De les 3 dones que hi havia a les Corts, dues d’elles , Clara Campoamor i Victòria Kent, van protagonitzar les postures contraposades.
Fou Campoamor qui, en contra de la postura del seu partit (Radical), defensa els dret de les dones per “pura ètica”. Kent opinava que abans les dones havien d’alliberar la seva consciència, alienada per la maca d’educació i l’esglesia.