Per Pilar Rebaque Mas*
Fem pinya!, fem pinya!, hem de fer pinya!, això és el que cridàvem les dones advocades de la comissió des de l’escenari del saló d’actes de l’Icab, i la resposta de les dones i d’altres companyes advocades des del pati de butaques era la mateixa: Fem pinya!, fem pinya! hem de fer pinya!.
I això és el que hem anat fent durant tots aquests anys la comissió de dones advocades, des de la seva creació el 1984 fins el dijous 28 de novembre, que celebràvem fent teatre el 40 aniversari. “40 anys de veus de dones”.
La solidaritat, la complicitat, la responsabilitat, el compromís, la sororitat, el treball, el feminisme, ha estat la pinya que hem fet per lluitar plegades pels drets de les dones i anar conquerint-los.
Mai ens hem sentit soles, companyes advocades d’altres associacions i dones feministes de diferents entitats hem treballat plegades, en aquest llarg camí per la visibilitat de les dones i per la lluita feminista que ha comportat els canvis socials més importants del segle XX, com dèiem des de l’escenari. A totes elles els hi donem les gracies, pel camí fet i per ser-hi a la celebració dels 40 anys.
Va ser una gran festa. Festa que entre totes vam fer que fos emotiva i reivindicativa. Era una joia veure el pati de butaques ple de dones, i companyes, més joves o més grans, però que en un moment o altre d’aquests 40 anys ens havíem trobat, i havíem fet pinya.
La comissió de dones advocades de l’ Icab es va crear el 1984, va ser la primera, no nomes a Catalunya si no també a la resta de l’estat, i continua sent la única comissió de dones advocades, que és nomes de dones, les que s’han anat creat, en diferent col·legis son comissions d’igualtat on hi han dones i homes.
Però la historia de la comissió de dones advocades no comença el 1984. Ja a la dècada dels 60 comença a haver-hi un moviment de advocades feministes que comencen a reivindicar la situació de les dones, i cinc mesos després de la mort de Franco, el maig del 1976 se celebra al paranimf de la universitat de Barcelona les Jornades Catalanes de la Dona, a partir d’aquí es van endegar una sèrie de campanyes reivindicatives de drets, on les advocades van tenir un paper importantíssim, tant a les jornades com en totes les lluites posteriors.
És difícil explicar en poques línies el treball d’aquests 40 anys, però en faré unes pinzellades. La prioritat sempre ha sigut treballar per l’avenç de la igualtat de gènere, la lluita contra la discriminació i pels drets de les dones, per la seva visibilitat i contra la violència masclista.
Per això, ja l’any 1987 vam organitzar a Barcelona “El Primer Congres Estatal de Dones Advocades” el tema evidentment era “Les agressions a les dones”. Una de les prioritats sempre va ser la creació dins del torn d’ofici d’un torn específic de violència de gènere, que vam aconseguir i que es va posar en marxa el 17 de gener del 2000. Vam ser pioneres 5 anys abans de que ho disposes una llei, en reclamar i conseguir un torn específic de violència de gènere al Col·legi de Barcelona. També vam començar el 2001 a treballar intensament contra la mutilació genital femenina.
Un dels reptes, després de la despenalització de l’avortament en tres supòsits l’any 1985, era aconseguir l’aprovació d’una llei d’avortament de terminis, hi vam treballar de valent. Es va aconseguir el 2010, també ens hi vam posar amb força contra la reforma proposada pel ministre Gallardón.
Per fer patent la presencia de les dones en la llengua, i donar valor al seu paper en la societat, vam proposar el canvi de nom del col·legi perquè s’anomenés “Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona”. El 2008 no ho vam aconseguir, però sí que el text dels estatus col·legials passessin per una correcció lingüística en matèria de gènere. En aquests moments el nom del col·legi es “Col·legi de l’Advocacia de
Barcelona” Però nosaltres continuem en la lluita, perquè sigui d’advocats i advocades.
També vam proposar la creació del Premi Maria Soteras Mauri, que està destinat a guardonar un treball o article sobre igualtat de gènere, des de la perspectiva de qualsevol branca del dret. Amb aquest premi volem honorar la memòria de la primera dona advocada col·legiada el 1927 a Barcelona.
Des del primer dia participem en congressos, xerrades, taules rodones, seminaris europeus, i cooperem i col·laborem amb diferents grups de dones i entitats publiques i privades que treballen des d’una perspectiva de gènere.
No vull acabar sense donar les gràcies a les companyes advocades que fa 40 anys van crear la comissió i a les que hi han format part, i animo a les que encara no, que vingueu, perquè plegades farem la pinya suficient per trencar el sostre de vidre que encara tenim les dones.
Fem Pinya! que és i serà la nostra força !.
*Pilar Rebaque Mas és de la Comissió de Dones Advocades Icab
