El 25 de novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones, ha estat un any més un altaveu per posar de manifest, denunciar i actuar vers aquesta greu xacra social.
Les violències masclistes adopten múltiples formes i impacten en tota la societat, així que la resposta ha de ser col•lectiva. Els assassinats són només la punta de l’iceberg d’un greu problema estructural a la nostra societat; les xifres oficials assenyalen 1.028 víctimes mortals des de l’1 de gener de 2003 fins a dia d’avui i 52 dones assassinades, 3 de menors, durant aquest 2019, a tot l’Estat Espanyol. Per aquesta raó, enguany la Diputació de Barcelona ha ideat una campanya de sensibilització amb el missatge “Diguem prou a la violència masclista” per traslladar un seguit de materials als 311 ajuntaments de la província. Són cartells, falques de ràdio, vídeos i eines per fer difusió del missatge en les xarxes socials, com també una àmplia oferta de tallers i activitats de sensibilització, que es poden trobar en aquesta web.
La Diputació de Barcelona ha estat també una de les signatàries del Manifest 25N unitari institucional pel Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones 2019 que es va llegir el dia 25 de novembre a les 10.30h a la Plaça Sant Jaume i a on va ser-hi present, entre tots i totes les representants institucionals, la seva diputada de Polítiques d’Igualtat, Alba Barnusell, que va declarar que “Des de la Diputació de Barcelona i amb totes les institucions rebutgem la violència masclista i el dia d’avui és un altaveu, gràcies també als mitjans de comunicació i a totes les mobilitzacions al carrer, d’aquesta lluita compatida; és un tema però a treballar durant cada dia de l’any; des de la Diputació precisament la nostra funció és el suport als ajuntaments i això és el que fem, destinar-hi recursos econòmics: 1 milió i mig d’euros anualment per lluitar contra les violències masclistes que van a parar als municipis de la província de Barcelona i que inclou la formació a més de 3000 professionals dels municipis en aquesta lluita”.
Alba Barnusell amb la resta d’autoritats a l’acte institucional pel 25N a la Plaça Sant Jaume de Barcelona
“52 dones assassinades aquest any (que de fet en són més en realitat) són moltíssimes; el que es tracta és d’aconseguir que no n’hi hagi cap i la única manera de fer-ho és treballant coordinadament encara molt més del que estem fent i amb tota la societat; cal canviar la justícia i també incidir en els temes educatius; justícia i educació són la base per lluitar contra la violència masclista a tota la societat; també tinc la convicció personal, que ja des de fa dos anys enrere hi ha un nou lideratge d’una gent jove que ha agafat l’estel del moviment feminista, han sortit al carrer, han alçat la veu, i ens trobem en un moment molt esperançador i amb molt de futur amb moltíssimes dones joves que lluiten i que criden pels seus drets i pels drets de totes nosaltres”, explica la Diputada de la Diputació de Barcelona Alba Barnusell en el marc de la commemoració del 25 de novembre.
Jornada anual pel 25N
En el marc d’aquest 25 de Novembre, la Diputació de Barcelona ha organitzat aquest dimecres dia 27 una jornada, a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, amb el títol ‘Més enllà de l’atenció a les Violències masclistes. Enfortint les polítiques de Recuperació’. Es tracta d’un fòrum anual, que permet, de la mà d’especialistes i amb l’intercanvi d’experiències, aportar noves eines i coneixement als ajuntaments.
Participants a la Jornada de la Diputació de Barcelona pel 25N
Segons la Llei catalana 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, la recuperació és “l’etapa del cicle personal i social d’una dona que ha viscut situacions de violència en què es produeix el restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda.” Així, la diputada de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha inaugurat la jornada dient que “si des dels municipis volem oferir a les dones una vida digna de ser viscuda, necessitem anar més enllà de la urgència i l’atenció immediata, i completar els processos d’atenció amb una línia de recuperació forta i una reparació veritable”.
Lluïsa Moret, de la Diputació de Barcelona
La jornada ha comptat amb la conferència inaugural de la psicòloga feminista Norma Vázquez, radicada a Bilbao i nascuda a Mèxic, on ha militat en diverses organitzacions feministes, que ha basat la seva ponència en donar eines per a l’atenció integral a les supervivents de violències masclistes. L’experta en atenció a dones que han patit volències masclistes ha ressaltat “el repte que encara tenim de fer front a la impunitat amb la qual es cometen encara molts atacs vers les dones” i ha celebrat que l’ American Physchological Assotiation hagi declarat la “masculinitat tòxica” com a un greu problema mundial per a la salut de nens i nenes, homes i dones. Pel que fa a l’atenció a les dones víctimes de violència, Vázquez ha qüestionat que encara sigui imprescindible una denuncia policial per a activar els serveis d’atenció i suport necessaris, ja que la majoria de les dones que pateixen violencia masclista triguen anys en denunciar. En aquest sentit, Vázquez ha demanat que “cal acabar amb l’imaginari de dona víctima sumisa i indefensa; les víctimes de violència masclista són unes supervivents que cal ajudar a empoderar durant tot el procès de recuperació, que anomenem intervenció reparadora”.
Norma Vázquez
Durant l’acte també s’ha parlat de la mirada interseccional en la recuperació que ha de ser abordada des de totes les seves dimmensions, ja que les dones que han patit violències es troben sovint travessades per estructures d’opressió múltiples i simultànies; es poden trobar en situacions de dependència funcional, d’exclusió social o de discriminació que han de ser també abordades per a fer front a una recuperació digna. Aquesta mirada s’ha abordat a través d’una taula rodona dinamitzada per la periodista Joana Gallego, que ha ressaltat la importància de la recuperació de les víctimes de la violència masclista, el procès posterior, que no es reflecteix als Mitjans.
A la taula, Maria Naredo, ex directora general de prevenció i atenció davant de les violències masclistes de l’Ajuntament de Madrid, ha mostrat com, malgrat que el dret a la reparació de les víctimes està reconegut al marc legislatiu internacional, “es dona una absència d’aquest dret a la legislació estatal espanyola, ja que la Llei Integral del 2004 no ho va recollir, en un moment en que la societat pressionava cap a incrementar el punitivisme de la mateixa i no cap a assegurar mecanismes de reparació a les víctimes”. Per a Naredo ”per a les víctimes de la violència masclista, la reparació és més que la tornada a la situació anterior; ha d’incloure una dimensió individual i una d’ estructrural de transformació del context que ha permès la situació de violència; també ha d’incloure una reparació material, que vol dir indemnització monetària però també ajuts socials, accès a la vivenda, papers de ciutadania, etc…i una reparació simbólica i social”.
Per la seva banda, Lucia Vigil, de la Xarxa Regional de Cases d’Acollida de l’Institut Asturià de la Dona ha parlat del gran equipament que han obert a Gijón, la Casa Malva, que ofereix atenció individualitzada i grupal a dones víctimes de violència masclista i els seus fills i filles, i un projecte marc d’intervenció innovador que inclou un projecte específic pels menors, permetent privacitat i autonomía, i fomentant la participació social de les dones supervivents, “una part molt important de la seva recuperació”.
L’altra participant a la taula ha estat la Laia Costa, coordinadora del SARA (Servei d’atenció, recuperació i acolida de les violències masclistes) de l’Ajuntament de Barcelona, que ha destacat la importància d’actuar des d’una perspectiva interseccional: “el tema accès a la vivenda és un factor clau que hem d’abordar i que condiciona molt l’atenció a les dones víctimes de violència masclista, així com treballar amb una perspectiva intercultural, ja que per exemple el concepte d’autonomia no és el mateix per a una dona, per exemple, del Senegal, que dona molta importància a la seva comunitat, i que sovint no entenem perquè tenim un biaix eurocèntric molt interioritzat”.
Una de les conclusions de la taula, doncs, ha estat que cal repensar els recursos de recuperació, amb un enfocament més emancipador, i apostant per una major coordinació i treball sobre diferents àmbits de la política local com la inserció laboral, l’accés a l’habitatge, la vinculació amb la comunitat, el suport econòmic, etc.
La diputada de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell, ha tancat la jornada destacant que “des de la Diputació treballem per fer possible que els nostres entorns siguin segurs i oferim acompanyament i recursos als ajuntaments per donar resposta a les diverses situacions de violències masclistes que viuen les dones en els seus diferents procesos”. I ha conclòs la seva intervenció remarcant que “volem fer un front comú, amb ajuntaments, institucions, moviments feministes i socials i tota la ciutadania, per avançar en la lluita contra les violències masclistes, incloent el treball per a la recuperació de les dones víctimes”.
Alba Barnusell, Diputada de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona
Suport als Ajuntaments
En resposta a la urgència d’actuar front a la violència masclista, i amb la premissa de la Diputació de Barcelona de donar suport als municipis per garantir el benestar de la ciutadania mitjançant polítiques socials útils, es despleguen diferents projectes per dotar els ajuntaments de la província de les eines necessàries per a combatre les violències masclistes. Els municipis de la província de Barcelona ofereixen recursos i serveis interconnectats per a donar-hi resposta. A tota la Xarxa Municipal de Serveis per a l’abordatge de les violències masclistes, s’ofereix: atenció psicològica i jurídica, Atenció Social, Serveis de seguretat mitjançant la policia local i Serveis de Salut integral als centres sanitaris i la Diputació de Barcelona col•labora en tots aquests serveis donant suport econòmic, tècnic i material.
També s’ha començat amb un nou servei de suport psicològic a les dones i als seus fills i filles i s’ha actuat davant les agressions en espais d’oci a través dels punts lila que són un recurs a peu de carrer per informar, sensibilitzar i prevenir les actituds i agressions masclistes i sexistes i poder gaudir d’un oci saludable i respectuós. Fins ara, s’han facilitat 66 carpes a municipis de la província de Barcelona, que han permès atendre tot tipus de consultes relacionades amb aquest tema.
Així, Dúnia Ensenyat, Cap d’unitat d’igualtat i ciutadania de l’ajuntament de Gavà, ens explica que “gran part de les activitats al voltant del 25N les fem gràcies al recurs econòmic de la Diputació de Barcelona a través de la seva subvenció general per polítiques d’igualtat; també ens faciliten material de sensibilització com ara les polseres del No és No; també comptem amb una subvenció específica per a atenció psicològica per a dones que pateixen violència masclista que ens permet fer activitats al CIAD, com tallers i la dinamització d’un grup de suport per a dones; també ens ajuden amb la difusió de les activitats i la programació del 25N i d’altres jornades sobre violències masclistes i nosaltres en fem difusió de les seves campanyes com ara l’específica del 25N”.
Des de la Diputació s’han realitzat 240 plans i projectes envers la promoció de la Igualtat, la lluita contra les violències masclistes i la LGTBIfòbia per a municipis de la província de Barcelona. D’altra banda, 3.327 professionals municipals han estat formats en polítiques d’igualtat i abordatge de les violències masclistes i s’han dut a terme més de 900 tallers i activitats de sensibilització a tot el territori .
En aquest sentit, Alba Barnusell, diputada de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona afirma que “treballem per garantir una atenció integral, ja que cal una actuació coordinada, pròxima i compartida entre les diferents administracions i agents socials. Dissenyem eines útils per als i les professionals dels ajuntaments amb implicació en l’eradicació de la violència masclista, ja que són qui els i les que estan més a prop de la ciutadania”.
