Les reivindicacions dels moviments de dones i feministes van iniciar les Conferències Mundials de les Dones als anys 70
El 24 d’octubre es celebra el Dia Mundial de les Nacions Unides* per commemorar que l’any 1945 va entrar en vigor la Carta de les Nacions Unides*’, que va ser ratificada per la majoria dels països signataris.
La Carta en el seu primer article especifica el principi de la igualtat de drets i la lliure determinació dels pobles i aposta per la cooperació internacional per resoldre problemes econòmics, socials, culturals i humanitaris; també promou el respecte als drets humans sense fer distincions entre les persones per motius de raça, sexe, idioma o religió. És en aquest primer article on es posa ja de manifest la situació de discriminació i desigualtat de les dones i la necessitat de treballar per eradicar-la.
Van ser les reivindicacions dels moviments de dones i feministes les que van iniciar les Conferències Mundials de les Dones als anys 70, quan també es crea el Fons de desenvolupament de Nacions Unides per a al Dona (UNIFEM). L’any 2010 les NNUU van apostar per crear una agència específica especialitzada –ONU Dones– per a defensar la Igualtat de gènere i l’apoderament de les dones. Això representava un salt qualitatiu amb la dotació de més recursos i l’establiment de mandats específics per aconseguir major impacte. I amb aquesta idea van integrar en una mateixa entitat la resta d’organismes de Nacions Unides vinculats a l’impuls específic de la igualtat de gènere. Tot i que s’han aconseguit alguns avenços, com ara la Convenció per a l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW) i els acords de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing, la realitat és que bona part dels compromisos establerts són encara lluny d’assolir-se en la major part de les societats.
Així, doncs, les Nacions Unides tenen encara un repte gegantí pel que fa als drets de les dones, perquè continuen trobant-se en una situació de subordinació, opressió, discriminació i vulneració sistemàtica dels seus drets pel fet de ser dones. El propòsit, doncs, és centrar-se en les causes i actuar davant les desigualtats entre homes i dones que persisteixen arreu del món i, sobretot, com superar unes barreres patriarcals tan fortament integrades en la majoria de les societats.
Des de Nacions Unides s’aposta per eradicar les desigualtats estructurals de gènere així com impulsar els drets de les dones i el seu apoderament des de 3 eixos principals: 1) Absència de violència contra les dones i les nenes amb accions concretes per prevenir i eradicar totes les formes de violència masclista; 2) Igualtat de gènere en la distribució de capacitats i accés a recursos i oportunitats, que entre d’altres inclou el treball digne i la remuneració equitativa, els drets econòmics, els drets sexuals i els drets reproductius; 3) Igualtat de gènere en la presa de decisions en tots els àmbits i espais.
ONU Dones esdevé defensora de les dones i les nenes; garanteix una veu en els diferents àmbits mundials, regionals i locals; i posa especial èmfasi en que la resta d’Objectius de desenvolupament humà incorporin la dimensió de gènere de forma transversal a través de fites i d’indicadors específics. També està colocant en les agendes internacionals una reivindicació històrica dels moviments de dones i feministes com són les interseccionalitats. Aquestes mostrarien com, partint de les desigualtats de gènere entre les dones i els homes, s’entrecreuen altres formes de discriminació que agreugen i empitjoren l’exercici pel dels seus Drets Humans. Aquestes discriminacions múltiples són l’edat, la nacionalitat, l’ètnia, l’origen, la classe social, la discapacitat, o l’opció sexual, entre d’altres.
Està provat que el desenvolupament en sí mateix està en perill sense la dimensió de gènere. Si les estratègies per reduir la pobresa i les desigualtats no situen les dones en el centre, si no s’impliquen activament en els espais de participació, en la presa de decisions; si a més no poden accedir als drets bàsics com la salut i l’educació; si no poden ser veritables protagonistes en la construcció d’un model de desenvolupament sense discriminacions, el món perdrà l’oportunitat de créixer i desenvolupar-se de forma sostenible, justa i equitativa.
Davant aquest panorama, és clar que incorporar les polítiques de cooperació amb enfocament de gènere és el gran repte de la cooperació per al segle XXI, i és en aquest sentit que el govern de Catalunya ha plantejat les línies estratègiques del Pla Director 2015-2018 basades en l’enfocament de drets humans, i especialment en els drets humans de les dones i de les nenes com a motor d’un desenvolupament sostenible i transformador.
Més info
*Nacions Unides web en castellà
