En la secció de Feminismes i Igualtat parlem avui del Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament.
En primer lloc, cal destacar que els dies internacionals normalment els decreta l’organització de les Nacions Unides i estan vinculats a les àrees d’acció d’aquest organisme internacional com la defensa dels drets humans, el desenvolupament sostenible, l’ajuda humanitària o la defensa del dret internacional. Però no sempre és Nacions Unides qui està al darrere d’aquests dies, sinó que hi ha, també, iniciatives que ens arriben de diferents col·lectius i organitzacions.
I per a què serveixen aquests dies? Doncs, permeten sensibilitzar la societat sobre aquestes temàtiques, instar als governs que adoptin mesures específiques, i també, és l’excusa perfecte per a que els mitjans de comunicació posin en l’agenda del dia aquestes qüestions.
El passat 24 de maig se celebrava el Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament. Una data que es celebra des de l’any 1982 i que posa en valor tot el treball realitzat per diferents col·lectius de dones pacifistes que durant la dècada dels 80 del segle passat, van participar activament en el campament de Greenham Common per protestar contra les armes nuclears nord-americanes desplegades a Anglaterra.
Per conèixer més dades sobre aquest dia internacional parlem amb Vicky Moreno, membre del col·lectiu DonesxDones, que ens explica el significat d’aquesta diada i com l’han celebrat:
“Per a nosaltres el 24 de maig representa el constant recordatori de l’amenaça i les violències que suposen les guerres per a la vida de les persones i del planeta. I com cada any, ens trobem per compartir les experiències, vivències i accions de les dones que viuen en territoris i països en conflictes armats i post conflictes, països com Colòmbia, Afganistan, Palestina, Hondures, el Sàhara, Síria, El Salvador… la llista continua sent massa llarga.
Aquest any volíem compartir la diada amb les nostres companyes en un espai molt especial. Un espai de reflexió, d’intercanvi i d’accions que podem dur a terme com a feministes antimilitaristes. I ho hem fet en un espai, com deia, molt especial, al Mirador de la Consol Casals Genovés, dedicat a la nostra amiga i companya de DonesxDones per recordar-la a ella i a totes les amigues i companyes que són perseguides, represaliades, assassinades per defensar allò que costa tant de mantenir, la Pau. I també ho hem celebrat amb una altra activitat, realitzada el dimecres 26 de maig, en el que vam veure una pel·lícula “3000 nits” sobre les dones palestines empresonades a Israel“.
DonesxDones és una entitat que recull l’experiència d’altres grups antimilitaristes, i que va prendre forma arran del conflicte dels Balcans, allà per 1992, un conflicte al bell mig d’Europa que va sacsejar a tothom. La guerra no era allò que passava a milers de kilòmetres sinó que ara la teníem a prop nostre.
La setmana passada vam escoltar les declaracions del president de Bielorússia, Aleksandr Lukashenko, que acusava la Unió Europea de voler desestabilitzar el seu país i amenaçava amb una possible guerra europea.
“Per a mi la Unió Europea no ha tingut ni té una política comuna ni consensuada pel que fa als conflictes ni a les crisis que afecten a la vida quotidiana de les persones dels diferents països. Al contrari, penso que es una política androcèntrica i neoliberal que té els seus interessos i la seva mirada posada en l’economia, la política i en la geoestratègia. I no posa la mirada en una política conjunta per preveure els conflictes i que treballi per la justícia social i pel bé comú de les persones que habitem aquesta anomenada Europa. Al contrari, és una Europa que es blinda, cada vegada més, que aixeca barreres i tanques, cada vegada més militaritzades. És l’Europa de les fronteres que impedeix el pas i l’acollida a les persones que estan fugint de les guerres.
En el cas de Bielorússia i davant de les amenaces del seu president, crec que una de les coses necessàries, i aquí els mitjans de comunicació hi tenen bastant a veure, és posar l’accent i tenir en compte les veus i les accions d’altres persones, de col·lectius que treballen des de la resistència no violenta, que són veus crítiques contra aquest pensament homogeni i dictatorial, com és el cas, i que s’està estenent amb aquests governs populistes aferrats a la veritat absoluta i que no admeten cap mena de dissidència.
Rebaixar la bel·licositat verbal és també un tema, per a mi, molt important. Aquest llenguatge bel·licista també s’ha donat durant la pandèmia. Els mitjans de comunicació, sobretot, durant els primers mesos de la Covid19, emetien missatges de polítics i representants polítics que gairebé estaven verbalitzant un estat de guerra, no una qüestió de salut. Igual que parlem de llenguatge no sexista cal tenir molta cura del llenguatge que fem servir per no significar el tema de les violències en qualsevol aspecte“.
Un dels principals objectius del Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament és aconseguir la incorporació de les dones en els processos de pau a nivell mundial.
Han passat 21 anys de la resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, una resolució que reconeix l’impacte desproporcionat i únic del conflicte armat en les dones i en les nenes; on s’exigeix a les parts del conflicte evitar violacions dels drets de les dones, i on es reconeix la participació de les dones en les negociacions de pau i en la reconstrucció posterior. Què és el que poden aportar les dones en la resolució de conflictes?
Vicky Moreno, primera per la dreta, participant en un acte
“Els principis que es recullen en la resolució 1325 em semblen perfecte, però si després aquests continguts no s’implementen amb els recursos humans i econòmics necessaris, els drets no es poden garantir per a tothom. Mentre no s’elaborin estratègies conjuntes, es creïn organismes, assessorament, etc. per treballar la prevenció dels conflictes, aquests quedaran enquistats i qualsevol espurna els pot tornar a començar. Sempre poso d’exemple quan es van signar els acords de Dayton, acords a favor dels vencedors, deixant d’una manera encara molt més afeblida la població que es considerava que era la vençuda, i va ser el conflicte no resolt que després va continuar amb la guerra contra Kosovo per part de Sèrbia.
Mentre no es reconegui d’una manera seriosa el treball de les dones i la importància d’aquest treball com a mediadores en els conflictes i les guerres, com a constructores del teixit social dels seus territoris i els seus països, els drets no podran ser garantits per a tothom. Mentre no es reconeguin els assassinats, les violències, les violacions i els feminicidis contra les dones i no hi hagi un treball conjunt i una educació per prevenir realment totes aquestes situacions, crec, que la resolució 1325 quedarà com un document molt maco que restarà en la memòria. Mentre realment Europa no implementi una veritable política per acabar amb la carrera armamentista i per no continuar augmentant els pressupostos dedicats a la defensa en detriment de totes les necessitats socials que n’hi ha en aquests moments -molt més agreujades pel tema de la pandèmia- per a nosaltres no representarà cap avançament. D’aquí que la diada del 24 de maig és per la Pau i el Desarmament. Un desarmament i desmilitarització de les ments i de les polítiques. Prevenir els conflictes armats passa també per posar en el centre la veritat, la justícia i la reparació com diuen les amigues i companyes colombianes. Una veritable justícia i reparació contra els abusos comesos per una política que continua sent patriarcal i militarista”.
Com va dir l’activista indígena i premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú “La pau no és només l’absència de la guerra, mentre hi hagi pobresa, racisme, discriminació i exclusió difícilment podrem assolir un món en pau”.
Extret de la secció de Feminismes i Igualtat del programa “Tot a Europa” de RNE-Ràdio4. Secció realitzada per la Xarxa Europea de Dones Periodistes i emesa el 4 de juny de 2021
