EDITORIAL
Arran del 25 de novembre de l’any passat La Independent publicava “El terrorisme masclista no és una qüestió privada” referint-nos, així mateix, a una editorial del diari El Periódico que encapçalàvem amb aquestes ratlles: “Aquesta és – en referir-nos al títol editorial– una reivindicació que les dones portem com una torxa des de fa un munt de temps juntament amb la de demanar a les administracions públiques i autonòmiques una implicació total en contra d’aquesta xacra…“
“… Què es fa per canviar la situació: UN MINUT DE SILENCI o tres en pocs casos. Quantes manifestacions han encapçalat els nostres governants estatals o autonòmics en contra dels assassinats de les dones, CAP…”
“… I Cada any el nombre de víctimes augmenta…”
I en aquesta situació ens trobem 12 dones, segons dades de Feminicidio.net, assassinades just en el dia en què escrivim aquestes ratlles de denúncia i d’indignació (14 de febrer del 2017). Xifra més alta que 2016 que va arribar a 10 casos i més encara que en 2015 que van ser 8 assassinades.
Recordem que a l’Estat espanyol la xifra de persones mortes pel masclisme arriba a 105 el 2016 (d’acord a Feminicidio.net que inclou altres paràmetres), encara que oficialment es va establir que l’any passad el nombre de dones assassinades és de 44. A Catalunya en concret les dones assassinades per les seves parelles són 8 en 2016, oficialment; però, segons Feminicidio.net, el total de les persones mortes per actes masclistes arriben a 16 en 2016.
Després de les darreres eleccions es va constituir en el Congrés dels Diputats una Subcomissió (segons sembla la violència i el crim contra les dones no mereix una Comissió) encarregada d’arribar a un pacte d’Estat contra la violència de gènere i que ha iniciat aquesta setmana els seus treballs. Arriba tard. No ens sentim especialment esperançades de la feina d’aquesta Subcomissió perquè cal recordar que darrerament s’han alçat moltes veus reclamen que la Llei d’Igualtat i de Violència de gènere s’apliquin i es dotin dels recursos necessaris perquè puguin ser eficaces.
No fa massa temps, el nou Ministre de l’Interior va manifestar la voluntat de posar en marxa noves mesures policials pel seguiment i control de dones amenaçades. De moment, però, tenim la xifra de 12 dones assassinades i cap mesura nova en marxa que pugui acabar amb aquesta dolorosa sagnia de violència contra les dones.
És hora d’insistir en el fet que la mort d’una dona és terrorisme de gènere i que com a tal s’ha de tractar. I és hora també, que els mitjans de comunicació aquells que anomenem generalistes, tot i que en alguns casos la seva implicació ha augmentat, entenguin que la seva feina no és només la de donar una bona informació sinó que s’han de comprometre.
Segons un estudi publicat per la Fundació La Caixa, en la seva col·lecció Estudis Social, núm. 10 sobre La violència domèstica, els mitjans de comunicació exerceixen una funció educativa, fonamenta, i assenyala que han de ser els mateixos mitjans els qui informen sobre la necessitat de combatre la violència contra les dones però es constata que són els mitjans qui difonen un morbós sensacionalisme que fa del maltractament un consum basat en la fascinació per l’horror. El sensacionalisme, el consum de l’horror i la visió estereotipada de la violència de gènere ens arriben a través dels mateixos mitjans que ofereixen informació i que fan les denúncies de la violència. En certa manera, als mitjans els passa amb la violència de gènere el mateix que amb altres temes conflictius de la nostra societat, en els quals s’ha produït un canvi important d’actituds. Hi conviuen actituds democràtiques de defensa dels drets individuals, manifestades obertament, i actituds tradicionals de sexisme que encara estan presents en la nostra societat.
Des de l’any 2002 poc s’ha avançat en matèria de tractament informatiu de la violència contra les dones, és un fet que des de La Independent denunciem contínuament avui i en altres anteriors edicions.
