OPINIÓ
El tema del tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual, especialment si es té una perspectiva de gènere, és un tema que pot produir molta indignació i impotència, estem davant d’un fenomen de gran complexitat.
La sensació de fer poc davant d’aquest fenomen la tenen especialment les persones professionals que es relacionen de manera directa o indirecta amb les dones que exerceixen la prostitució, així com, segurament, molta ciutadania en general.
Moltes de les dones que exerceixen la prostitució són víctimes de tràfic de persones, es comercialitza amb elles com carn fresca que es destina per al consum humà. Són esclaves del segle XXI, controlades completament per altres persones, que fan servir la violència per mantenir aquest control i explotar-les econòmicament.
Dels diferents llocs on s’exerceix la prostitució (pisos, carrers, carreteres), les dones que són prostituïdes a les carreteres tenen, sens dubte, l’entorn més dur. Gran part d’elles són víctimes de proxenetes que les obliguen a prostituir-se, privant-les de la llibertat de decidir sobre el seu propi cos i la seva sexualitat, a més a estar exposades a llargues hores de treball, a elements meteorològics de risc, a les pressions policials i l’estigma de la societat civil.
A més, des del punt vista jurídic-legal i des d’algunes normatives municipals, aquestes dones no troben cap suport, sinó al contrari, són re-victimitzades. A les dones que exerceixen a les carreteres, carrers i altres espais públics se’ls aplica multes que durant un dia poden acumular-se, s’han registrat fins a 30 multes al dia, però gairebé cap d’elles són cobrades pel fet que la majoria d’aquestes dones no tenen compte bancari i tampoc consten registrades en el padró municipal, formalment és impossible localitzar-les i fer efectiu el cobrament de la infracció.
En canvi, per a les administracions corresponents encarregades de gestionar les multes, aquest control genera una despesa considerable entre els recursos interposats (per part de les afectades, entitats), tramitacions i altres procediments administratius i no genera cap ingrés com a contrapartida.
En una societat desenvolupada i suposadament democràtica en la qual s’haurien de reconèixer i garantir els drets fonamentals, com la dignitat humana o la llibertat de decidir sobre la vida sexual i reproductiva, no s’hauria de tolerar i permetre aquesta forma d’esclavitud.
En societats desenvolupades com l’europea, amb serveis públics de qualitat i una certa bona qualitat de vida, és inevitable preguntar-se com és possible que després de la lenta evolució en igualtat de gènere, amb el pas dels anys, la dona en segons quins sectors és tractada com si fos un objecte, sigui de consum o de publicitat.
Els homes que paguen pels serveis sexuals com si fos la compra realitzada al supermercat, moltes vegades ho fan sense adonar-se que es poden convertir en còmplices de les xarxes de proxenetes que trafiquen amb persones per a finalitats d’explotació sexual. És a dir, són alguns homes els que mantenen, forcen i perpetuen la submissió de les dones, nenes / nens i joves a aquesta violència de gènere, ja que participen en aquest “comerç de mercaderies” i donen peu a què les noves generacions facin un “ús” normalitzat l’accés col·lectiu al cos de les dones, sigui com a necessitat o com a caprici i “divertiment”.
El tràfic i l’explotació amb finalitat de prostitució és el tercer negoci que més diners genera a escala mundial, només per darrere del tràfic d’armes i el tràfic de drogues, són els tres sectors il·lícits més lucratius i en el cas d’Espanya, és un dels països amb més tràfic de dones.
Durant l’any passat més de 45 milions de dones i nenes / nens menors han resultat ser víctimes del tràfic de persones, segons dades de l’últim informe de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte – UNODC. Tot això passa tolerat i en l’ombra de les administracions públiques tant a Catalunya, a l’Estat, com a la Unió Europea, mentre que tots miren cap a l’altre costat i el donen per normalitzat.
Amb tot, cal reconèixer que els conceptes de violència de gènere psíquica o física s’ha posat en l’agenda social – encara mal retratats, però com a mínim presents – com un problema important de la nostra societat; però no hem fet el mateix – encara que de vegades estan interconnectats – amb les violacions, el tràfic de persones i els abusos sexuals a menors.
Són problemes socials tan grans com el primer – encara que no acostumin a causar morts directes – que necessiten una atenció específica i vigilància i detecció per part de les administracions públiques i dels principals agents socials. A part de tenir clar, tots junts, que això passa i que pot estar passant just davant nostre. L’últim Informe sobre l’explotació sexual i prostitució i el seu impacte en la igualtat de gènere del Parlament Europeu A7-0071 / 2014, de febrer del 2014, afirma sense ambigüitat que la prostitució és un component de gènere que afecta 45 milions de persones a escala mundial, ja que la gran majoria de les persones que exerceixen la prostitució són dones i nenes, i gairebé la totalitat dels usuaris són homes.
Es pot afirmar que la prostitució representa una forma d’esclavitud incompatible amb la dignitat de la persona i amb els seus drets fonamentals, constitueix l’esclavitud “moderna” del segle XXI i una violació de drets humans atroç, que no deixa de ser una altra forma de violència contra la dona i que no li permet avançar cap a la igualtat de gènere en la seva plenitud.
*Donem la benvinguda a Enik? Vicsai, Mediadora intercultural socio-sanitària i Agent comunitari de salut – Unitat de Salut Internacional Vall d’Hebron – Drassanes. Secció de Salut Pública i Comunitària. Con amplia experiència en intervenció directa amb persones en situació de vulnerabilidad i dones que exerceixen la prostitució, víctimes d’agresions.
