Les dones segons Silke Staab*, no només són més longeves que els homes, sinó que composen un índex molt elevat entre el total de persones grans, que pateixen més dificultats econòmiques.
La dona, a causa de la discriminació a la qual s’enfronta al llarg de la seva vida, acumula menys recursos i estalvis, per fer front a una vellesa amb qualitat i vida digna.
En la majoria dels països, només la meitat de la població té dret a una pensió, sent les dones les que tenen més dificultats en poder accedir-hi.
A la Xina les dones grans tenen un índex de pobresa quatre vegades més gran que els homes, i a la UE tenen un 37% més de probabilitats que els homes de viure en la pobresa.
Les dones al llarg de la seva vida assumeixen la major part de treball de cures no remunerat: família, espòs, fills, pares, i també tenen un paper de cures molt important amb els néts i nétes. El reconeixement social, i la recompensa que obtenen són escassos, i el cost del seu benestar físic i emocional pot ser molt elevat.
Segons Silke: “no deixa de ser irònic que les dones es passin la seva vida cuidant, i acabin en la pobresa, pel fet que els sistemes de pensions no reconeguin aquesta feina, i que no tinguin ningú que s’ocupi d’elles quan els hi comença a fallar les forces”.
Un informe de Onu Dones – Cedaw: El Progrés de les Dones en el món 2015-2016 posa de manifest que “amb polítiques adequades és possible canviar aquestes diferències”.
Les Pensions Socials Universals, poden ser un importantíssim instrument per proporcionar la cobertura econòmica necessària per equilibrar les desigualtats de gènere pel que fa a les pensions de jubilacio,aquest tipus de pensions, ja que estableixen el dret de totes les persones grans, dones i homes a gaudir de una pensió a la vellesa, amb independència del seu historial laboral i situació familiar.
La seva implantació és a l’abast, fins i tot, dels països amb ingressos més baixos (Bolívia, Bostwana i Maurici) i així ho han demostrat.
Aquesta prestació que s’ha calculat a l’Àfrica Subsahariana, mostra que el cost d’aquest tipus de pensions ascendeix, tan sols, a l’1% de PIB, i a canvi els beneficis serien enormes. De fet a Sud-àfrica ja està disponible per a un ampli percentatge de la població, havent-se reduït la pobresa entre la gent gran, i repercutit en el seu entorn proper, aportant qualitat en la nutrició i assistència a l’escola dels nens i nenes que hi viuen.
*Silke Staab es va unir a l’equip d’Investigació i de dades d’ONU Dones com Especialista d’Investigació en 2014, i és una de les autores i autors de Progrés de les Dones en el Món. Silke és politòloga, i va completar el seu doctorat centrat en les polítiques socials i la igualtat de gènere a Xile el 2013. Ha treballat com a investigadora a l’Institut d’Investigació de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Social (UNRISD) a Ginebra i a la Comissió econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL).
