OPINIÓ
Quan es parla de prostitució es tendeix a focalitzar el tema en les prostitutes. Mentre s’oculta, protegeix i minimitza el paper dels denominats “clients”.
Els treballs habituals que es dediquen al tema els ignoren i als prostituïdors mateixos els costa acceptar la seva condició, representar-se com a tals davant els mitjans o la societat.
Però és clau entendre el punt de partida d’aquesta situació: “si no existís demanda, no hi hauria oferta”.
La prostitució es justifica com una realitat social “inevitable” alguna cosa natural i inamovible. Els homes de dretes prefereixen que romanga en l’ombra per a mantenir la seva doble moral. Els d’esquerres desitgen que es regule legalment, al·legant la defensa dels drets de les dones prostituïdes com a “treballadores” i “per a alliberar-nos del jou d’una moral retrògrada”. Tots dos plantejaments eludeixen els mecanismes de poder patriarcals que ho fonamenten.
Aquest rebuig a afrontar un examen crític sobre els usuaris de la prostitució, que constitueixen des de lluny el més important baula del sistema prostitucional, no és una altra cosa que una defensa tàcita de les pràctiques i privilegis sexuals masculins. Per això és tan important fer una anàlisi de les raons que expliquen per què en una societat més oberta i lliure, com l’espanyola després de l’etapa de la dictadura franquista, segueix havent-hi tants homes i joves que acudeixen a relacions prostitucionals amb dones o amb altres homes.
Per què els homes acudeixen a la prostitució?
La majoria dels estudis i investigacions en profunditat sobre el tema arriben a una conclusió similar: “un nombre creixent d’homes busca a les prostitutes més per a dominar que per a gaudir sexualment. En les relacions socials i personals experimenten una pèrdua de poder i de masculinitat tradicional, i no aconsegueixen crear relacions de reciprocitat i respecte amb les dones amb les quals es relacionen. Són aquests els homes que cerquen la companyia de les prostitutes, perquè el que busquen en realitat és una experiència de domini i control total”.
Sembla com si una part important de la humanitat, els homes que acudeixen a la prostitució, tingués un problema seriós amb la seva sexualitat, no sent capaços d’establir una relació d’igualtat amb les dones, el 50% del gènere humà, que creuen que deu estar al seu servei. Com si cada vegada que les dones aconsegueixen majors cotes d’igualtat i de drets, aquests homes no fossin capaços d’encaixar una relació d’equitat i recorreguessin, cada vegada amb major freqüència, a relacions comercials per les quals pagant s’aconsegueix ser el centre d’atenció exclusiva, tornant a l’etapa infantil d’egocentrisme intens, i una relació que no comporta de forma necessària cap “càrrega” de responsabilitat, cura, atenció o respecte i equivalència.
Una segona conclusió rellevant dels estudis nacionals és que Espanya és un dels països on el “consum” de prostitució està menys desprestigiat. Les enquestes indiquen que un 27% dels espanyols acudeix de forma habitual a la prostitució, sense que se’ls retregui socialment. De fet, sembla que hi ha un consentiment social ja no tàcit, sinó explícit, a mantenir estratègies i formes constants que “alleugen” la responsabilitat d’aquells que inicien, sostenen i reforcen aquesta pràctica.
La tercera conclusió és que aquest consentiment social influeix en el procés de socialització dels nois i joves en l’ús de la sexualitat prostitucional. Si a això afegim la regulació de la prostitució com una professió estaríem generant unes expectatives de socialització on les nenes aprenen que la prostitució podria ser un possible nínxol laboral per a elles, i els nens aprenen que les seves companyes poden ser comprades per a satisfer els seus desitjos sexuals.
Com afrontar el fenomen de la prostitució
La prostitució no és el “ofici” més antic del món, és l’explotació, l’esclavitud i la violència de gènere més antiga que els homes hem inventat per a sotmetre i mantenir a les dones a la seva disposició sexual. Si convertim aquesta violència en una professió com una altra qualsevol per a les dones, com podrem educar per a la igualtat en una societat on les noies sabran que el seu futur pot ser prostitutes i els nois sabran que pot usar-les per al seu gaudi sexual si tenen els suficients diners per a pagar per això?
Regular la prostitució legitima implícitament les relacions patriarcals: equival a acceptar un model de relacions asimètriques entre homes i dones. Si la integrem en l’economia de mercat, estem dient que això és una alternativa acceptable per a les dones i, per tant, si és acceptable, no és necessari remoure les causes, ni les condicions socials que la possibiliten. A través d’aquest procés, es reforça la normalització de la prostitució com una «opció per a les pobres».
Si volem construir realment una societat en igualtat hem de centrar les mesures en l’eradicació de la demanda, a través de la denúncia, persecució i penalització del prostituïdor (client) i del proxeneta: Suècia penalitza els homes que compren a dones o nenes amb finalitats de comerç sexual, amb penes de presó de fins a 6 mesos o multa, perquè tipifica aquest delicte com a “violència remunerada”. En cap cas es dirigeix contra les dones, ni pretén la seva penalització o sanció perquè la prostitució és considerada com un aspecte de la violència masculina contra dones, nenes i nens.
No podem renunciar transformar la societat i educar en igualtat a homes i dones. Els homes hem de resoldre els nostres problemes de socialització per a aprendre a viure sense servidores sexuals i domèstiques.
