Divendres 29 març 2024

Divendres 29 març 2024

El dret a viure

OPINIÓ

Llegeixo, amb estupefacció, que es convoca una “IV marcha por la vida” amb el lema “Por el aborto cero. Por una vida sin recortes”. Esmaperduda no per la iniciativa -que ja és una de tantes en les que la dreta més conservadora i cañí i la jerarquia eclesiàstica aposten contra el dret de les dones a decidir lliurement la seva maternitat- sinó per com un lema pot ser tan fals i tan hipòcrita, inclús estan d’acord al 50%.

Quan les dones decideixen sobre si seguir, o no, endavant amb un embaràs no es troben davant d’una decisió fàcil. La sol·lució tampoc és un fet agradable ni desitjable però, en molts caos, es fa necessària. El fet que les dones puguem decidir lliurement sobre la pròpia vida, sense tuteles, hauria de ser un fet normal, però en un estat, com és l’Estat espanyol, en què la Justícia vol ser de nou ideologia, on cada cop la democràcia és més feble i els drets socials perden valor (mentre va pujant l’IVA) els drets de les dones són simplement paper mullat. El fet que Nacions Unides, la Unió Europea i tantes altres institucions internacionals alertin sobre la necessitat de dotar d’un paper rellevant les dones, nosaltres anem perdent drets en mans d’ideologies que ens voldrien sotmeses i submises.

El dret a viure ha de ser el dret a decidir lliurement sobre la pròpia existència. El dret a viure ha de contemplar una vida digna en la que els drets (al treball, a l’habitatge, a la igualtat d’oportunitats…) es respectin i no formin, simplement, part d’una llei magna que només s’utilitza per retallar drets i interpretar-los. El dret a viure sense retallades (com diu la part del lema amb que estic d’acord) no es pot sustentar sobre la retallada de drets, d’un dret fonamental que és el dret a decidir el propi futur, la pròpia dignitat, la pròpia vida i, si cal, també el dret a equivocar-se en les decisions.

El dret a viure ha de sustentar-se sobre la dignitat de la vida de les persones i no pas dels nonats. Però sembla que per alguns, els drets de les dones són obviables, invisibles, trepitjables, evitables… tot un poema del que volen per a nosaltres, la nostra vida i el nostre futur. Una manera força curiosa d’interpretar el dret a viure.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Presentació del llibre de Carme Pollina “Relatas. Historias extrañas de mujeres atípicas”

Carme Pollina presentarà aquest seu darrer llibre (editat a Egales) aquest proper dimarts 26 de juny...

CONFERÈNCIA Literature and Responsibility

L’especialista en literatura dels Estats Units Carolyn L. Karcher, professora emèrita a Temple University (Filadèlfia,...

Organitzacions del Fòrum Social Català recolzen les acampades del indignats

El Fòrum Social Mundial va sorgir després de les mobilitzacions antiglobalizació dels anys 90 i...