Milers de persones pateixen fibromiàlgia arreu del món, però no va ser fins l’any 1992 quan aquesta malaltia va ser reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut. La fibromiàlgia és una malaltia crònica que es caracteritza pel dolor crònic generalitzat, no articular, i sensació dolorosa a la pressió d’uns punts sensibles específics en els músculs i els raquis. El dolor pot ser com cremor, punxades, pesantor, rigidesa del cos, cansament o formigueig extrem. Actualment, no existeix cura.
A Catalunya, hi ha un gran nombre de persones afectades, majoritàriament dones, que cerquen informació sobre la seva malaltia a través de l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia (ACAF) i de la Fundació per a la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga crònica. Precisament, aquesta fundació és l’organitzadora dijous, 12 de maig, de la jornada “Temps de canvis”, a les 10 hores, a la sala d’actes del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (passeig de la Bonanova, 47). En aquest acte hi participaran la presidenta de la Fundació i Dra. Anna Maria Cuscó, el Dr. Joaquim Fernández i el Dr. Ferran J. García. Moderarà la taula rodona Núria Ojeda, afectada de Síndrome de Fatiga crònica. L’entrada és lliure.
{youtube}HBXgY6QU5kY{/youtube}
Segons les dades de la Societat Espanyola de Reumatologia (SER), 4,2% de les dones espanyoles conviuen amb el dolor persistent, la dificultat per dormir i el maldecap. Per explicar una mica millor com pateixen les dones malaltes de fibromiàlgia, Bárbara Boyero juntament amb Roser Mateos i Lidia Ruiz han realitzat el treball audiovisual ‘Indefinida Plural’, documental que planteja diverses preguntes com: és obligatori tenir cura dels altres si ets dona? Només els hi passa això a les dones que tenen fibromiàlgia? Les autores volen tencar amb els límits de la normalitat assumida a través de la vivència de tres dones malaltes de fibromiàlgia que parles de la seva situació. Es tracta d’una reflexió sobre la realció social, història i cultural de les dones amb la salud, el dolor, la culpa, les renúncies, etc.
“No volia fer un documental sobre la fibromiàlgia, sinó descobrir com la defineixen les persones que la pateixen”, explica Boyero. En aquesta obra es contemplen diversos aspectos com el pas de la cuidadora a ser persona cuidada, i la reacció del seu entor; la culpabilitat, el maltracte mèdic, familiar i social, o el constant qüestionament que pateixen. Això darrer era primordial per a les creadores: “No volíem generar un qüestionament encara major. El que buscàvem era l’acceptació social”.
En el desenvolupament del documental, les diferències entre les dones que pateixen fibromiàlgia i les que no es van anar difuminant: “Totes viuríem millor en una societat que ens escoltés i que ens eduqués en la igualtat”, asegura Boyero. ‘Indefinida Plural’ busca que moltes dones es vegin reflectides, se sentin representades, “fet molt important per a les persones que viuen qüestionades”. També pretén que qui pateéis fibromiàlgia reflexioni, que passi pel que va passar Boyero quan filmava: “Aquest documental em va remoure molt a nivell personal”.
