Per Montse Fernández Garrido
Així titulava el passat dia 7 el diari digital Público un article sobre una nova minisèrie a Movistar, que ofereix en sis capítols la terrorífica història de noies captades per bandes criminals que les enganyen amb falses ofertes de feina en hostaleria i manicura i les forcen a “pagar deutes” que comencen per 5 mil euros, però que amb el temps es van augmentant falsament fins a 80 mil o més euros, “deute” que han de pagar amb “serveis sexuals”. L’organització criminal els retira el passaport, les obliga a dormir amuntegades en condicions insalubres, les té vigilades les 24 h del dia i les colpeja i castiga, o amenaça de fer mal a les seves famílies al país del qual van sortir, si intenten escapar-se. Tot aquest entramat mafiós no es pot sostenir sense la complicitat de policies, metges, advocats, notaris, banquers, testaferros, taxistes i altres paràsits institucionals. Corruptes que es lucren amb el sistema i que a més a més també utilitzen sexualment les noies.
Les directores de la minisèrie són Elena Martín Gimeno i Sandra Romero Acevedo. I els capítols estan escrits per Mabel Lozano, basant-se en el seu llibre El proxeneta i el documental del mateix títol.
Mabel Lozano és model, actriu, guionista, documentalista, escriptora, productora i directora de cinema, i una gran activista en defensa dels drets de la dona, que s’ha especialitzat a investigar la prostitució i la trata de persones. Compta amb l’Orde del Mèrit Policial, el Premi Rodolfo Walsh (2018), el Premi Comadre de Oro (2021). El 2021 va rebre el Premi Goya al millor curtmetratge documental per Biografía del Cadáver de una mujer. I el 2024 el Premi Goya al millor curtmetratge documental per Ava.
Ressenya de «El Proxeneta», de Mabel Lozano: La radiografia definitiva de la trata a Espanya
A finals de 2017 va veure la llum «El Proxeneta», una obra imprescindible que tota persona progressista i amb consciència social hauria de llegir. Aquest llibre pela les capes de bulos i mentides que distorsionen el debat públic a Espanya per revelar, amb crudesa, com funciona realment l’engranatge de la prostitució.
L’obra és una crònica negra i real: sexe, corrupció, assassinats, tracta de dones i nenes, blanqueig de capitals, segrestos i extorsions. Tot el relat es sustenta en fets provats per sentències judicials fermes sobre els principals proxenetes del país. Estem davant d’una història mai explicada; un viatge impactant al cor del crim organitzat que mou els fils de l’explotació sexual.
La font principal és Miguel «el músico», un dels més grans traficants de dones de la història d’Espanya. Propietari d’una dotzena de macroburdells, aquest home va explotar més de 1.700 dones —en la seva majoria joves estrangeres d’entre 18 i 19 anys—. Més tard, en col·laboració amb la policia i la judicatura, va confessar minuciosament a l’autora com es comercia amb les víctimes, com s’aixequen imperis financers mitjançant triples comptabilitats, com es burla la llei i com els diners són capaços de comprar gairebé qualsevol voluntat.
De la prostitució tradicional a la tracta industrial
El negoci va canviar radicalment en l’època dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. La prostitució va deixar de ser un assumpte de “macarres” locals que controlaven una o dues dones per convertir-se en una macroindústria d’esclavitud. Va ser el pas definitiu de l’engany emocional a la tracta organitzada.
Aquest submon es regeix per lleis no escrites compartides per les màfies. Qualsevol infracció per part dels proxenetes o de les mateixes dones es castiga amb extrema violència física i econòmica. Sota aquest nou sistema, els luxosos macroburdells operen davant del client com a espais d’ensomni, però per a les dones no són més que presons de luxe xopades de misèria. El mateix protagonista admet que l’any 2000 va marcar el punt d’inflexió on es van consolidar com els veritables capos del negoci.
La «matèria primera» i el perfil del consumidor
L’entramat captava les joves (referides fredament per les xarxes com a «matèria primera») en països com Colòmbia o Paraguai. En arribar, se’ls imposaven deutes astronòmics no només pel viatge, sinó per despeses diàries de manutenció, multes mèdiques, maquillatge, llençols i preservatius. Enganyades amb liquidacions manipulades que creixien dia a dia, les víctimes quedaven atrapades en un bucle de deute impossible de saldar.
El llibre analitza amb agudesa la figura del prostituïdor —erròniament anomenat «client» per la societat i batejat com a «tonto» pels proxenetes—. El perfil que dibuixa és desolador: Indiferència absoluta. No els importa el patiment, el cautiveri ni l’explotació de les dones; Exigència de submissió. Busquen fantasies sexuals que freguen sovint allò inhumà i aberrant; Complicitat delatora. Si una dona no compleix les seves expectatives, els mateixos usuaris la denuncien als seus captors.
El text desmunta el mite del client que creu de bona fe que les dones exerceixen lliurement i s’enriqueixen. En realitat, el benefici és exclusiu de les màfies. Els somriures de les dones són obligatoris sota amenaça de castig, i la narrativa del client que creu “ajudar una família” és només una autojustificació moral.
Còmplices i resistència
La xarxa criminal no funcionava sola; es mantenia gràcies a una xarxa de paràsits institucionals i professionals: advocats, metges, notaris, testaferros, banquers i taxistes que es lucren amb el sistema.
A la banda oposada, el llibre lloa la feina de la UCRIF (i dels Mossos d’Esquadra com a referents contra la tracta). Encara que van existir policies corruptes —els quals van acabar a la presó després de les redades als emblemàtics clubs Saratoga i Riviera a Castelldefels—, la investigació judicial va prosperar gràcies a la valentia de jutgesses extraordinàries que van aconseguir clausurar aquests centres.
El Cavall de Troia de la regularització
L’autora ridiculitza la idea que la prostitució sigui una feina voluntària i destapa les estratègies de pressió política. Explica que ANELA (Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne) va ser un invent creat l’any 2000 pels grans proxenetes per rentar la seva imatge.
El pla consistia a simular que col·laboraven contra la tracta denunciant competidors menors per quedar-se amb els seus mercats i dones, venent a la premsa la falsa idea d’una “prostitució professional i neta”. Després de la primera reunió d’ANELA, els mafiosos van sortir autoproclamats com a “respectables empresaris”.
Per sostenir la mentida, utilitzaven l’extrema vulnerabilitat econòmica de les dones —a qui «caçaven com a animals indefensos»— obligant-les sota coacció a declarar davant les càmeres que eren feliços i lliures. En les redades, les víctimes havien de negar sistemàticament l’existència de deutes de tracta; en cas contrari, les seves famílies als seus països d’origen patiment repressions físiques. ANELA va operar entre 2001 i 2015, fins que la seva cúpula va acabar desmantellada amb sentències fermes per frau fiscal, blanqueig de capitals, falsedat documental, suborns i amenaces.
Fi del trajecte
Miguel «el músico» tanca el seu testimoni amb una frase demolidora: «Ningú decideix un dia ser puta, simplement li donen caça persones com jo».
A banda d’haver liderat la xarxa de macroprostíbuls més gran d’Espanya durant vint anys, d’haver explotat més de 1.700 joves i haver facturat milions d’euros, la justícia només el va condemnar a tres anys de presó (enfront dels 27 que sol·licitava la Fiscalia). Avui, el proxeneta és un home penedit, casat i amb fills. Mentrestant, els seus antics socis i companys continuen lliures, operant els mateixos negocis a ple rendiment i multiplicant els seus beneficis.
Intèrprets dels personatges de la sèrie a Movistar
Mabel Lozano, com moltes altres milers de dones, (com també l’activista i escriptora Lydia Cacho, mexicana, detinguda il·legalment, torturada, violada i amb alguns intents d’assassinar-la, escapant del seu país i amagant-se dels seus perseguidors, homes de gran poder) lluiten per acabar amb la prostitució i el tràfic d’éssers humans, fonamentalment dones i menors, que no és més que una de les xacres més greus d’una societat, basada en els diners i el poder, que destrueix milions de dones i nenes, i les compra i ven, com si de bestiar es tractés.
Lluitem per un futur lliure de violències per a tots i totes i per un món més just, feliç, lliure i igualitari.
Montse Fernández Garrido és advocada i Mediadora per a la dona. Professorat de Màster de Dret. Memorialista. Autora del llibre Tres generaciones rebeldes, la història de la seva família, greument represaliada per ser republicana. Dedicat a la seva àvia i a la seva mare, heroïnes silenciades.
