OPINIÓ
Divendres 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya marcada per dues excepcionalitats que han alterat profundament la vida de moltes: l’emergència sanitària per la covid19 i la repressió política que vivim per haver desafiat la unitat de l’estat espanyol exercint el dret d’autodeterminació l’1-Oct 2017.
“Dret a construir un futur millor. Dret a ser independents” és la proposta de l’Assemblea Nacional Catalana per la Diada 2020 que es centra a evidenciar que ens cal ser un estat per disposar de totes les eines d’un estat per fer front a la situació de crisi múltiple que vivim: sanitària, social, econòmica, cultural, educativa, política, democràtica.
Per fer-ho, s’organitzen, arreu país, un centenar de concentracions davant edificis d’administracions de l’estat espanyol a Catalunya: Hisenda, Seguretat Social, SEPE, Estrangeria, Jutjats, estació de trens renfe-adif, el Banc d’Espanya. Edificis de l’administració estatal que ens els últims 6 mesos han estat el màxim exponent de la incompetència i incapacitat dels governs per donar resposta a les necessitats de la gent. En aquest marc, el govern de Catalunya no té totes les competències necessàries, ni l’accés als recursos que genera, ni la potestat legislativa necessària per disposar de totes les mesures que el Parlament i el govern voldria desplegar per superar de la millor manera possible els efectes de la COVID19.
El compliment de les mesures sanitàries ha condicionat els emplaçaments possibles per fer mobilitzacions, els carrers han de ser de 20 metres i aforaments fixats, control d’accés, garantir no superar l’aforament permès. La manifestació de l’11S 2020 estarà descentralitzada en centenar de mobilitzacions en una vuitantena de municipis. Les grans places també esdevenen espai de concentracions que compleixen tots els requisits exigits, és el cas de la Plaça dels Països Catalans i de la Plaça Universitat, totes dues a Barcelona.
Aquesta no és l’única mobilització de la Diada. L’esquerra independentista també convoca la manifestació com cada any, serà a les 19 h al Passeig Lluís Companys de Barcelona. Enguany també estàtica.
Divendres 11 de setembre cal tornar al carrer, siguin quines siguin les condicions en les quals exercir el dret de manifestació. Des del Referèndum de l’1 d’octubre s’ha reculat en drets i llibertats mentre la repressió política segueix endavant sense aturador.
La sectorial Dones de l’Assemblea Nacional Catalana, fa “una crida a exercir els nostres drets i llibertats, i no quedar-nos en silenci ni aturades davant aquest temps complicat que ens toca viure. Cadascuna des de la seva llibertat de fer, al carrer, des de casa, des de les xarxes socials, des de la feina, reivindiquem el dret a construir un futur millor per tothom i denunciem les múltiples violències d’aquest sistema sòcio-econòmic-polític en el qual vivim: masclistes, institucionals, socials, policials”.
Així en l’acció reivindicativa de l’11S assenyalaran que “cal un codi penal propi i uns tribunals propis que deixin enrere el paternalisme i el masclisme i deixin de penalitzar les víctimes de violències masclistes traslladant sobre elles la responsabilitat vers les agressions que exerceixen els agressors, violadors inclosos. “
En el manifest “Dret a viure sense violències, dret a ser independents” es recullen un seguit de necessitats que només disposant d’estructures d’estat pròpies es poden abordar: una hisenda pròpia i un sistema fiscal propi i just i que permeti disposar dels recursos suficients per lluitar contra les violències masclistes i lgtbifòbiques i establir una renda bàsica universal.
Les mesures activades fins al moment ERTO, IMV, subsidis treballadores de la llar, etc. són parcials i la immensa majoria de la població no hi té accés. Una Seguretat Social pròpia que doni cobertura a totes les treballadores, també a les autònomes. Una llei d’estrangeria pròpia que no perpetui l’explotació i l’exclusió d’aquelles persones que s’estableixen a Catalunya.
Actualment, “viure sense “papers” et posa en situació de vulnerabilitat extrema i afavoreix
també les violències masclistes. ” Per tercer any, la Diada comptarà amb Punts Liles. Enguany, Punts Liles descentralitzats a Agullana, Badalona, Barcelona, Cornella de Llobregat, Lleida, Reus i Tarragona, des d’on visibilitzar perquè és un deure eradicar les violències masclistes i lgtbifòbiques i un dret de totes viure sense violències. Conviure amb la pandèmia, decretar confinaments, impedir la mobilitat, pot significar que et quedes tancada amb el teu maltractador. Fins i tot en aquestes condicions no estàs sola i l’eradicació de les violències és responsabilitat de totes i tots.
Finalment, la Covid19 no ha aturat la repressió política, al contrari, s’ha utilitzat fins i tot per retallar drets penitenciaris i impedir l’accés al tercer grau. En unes setmanes, la Consellera Dolors Bassa complirà 1.000 dies de presó i trenta dies més tard, arribaran els mil dies de la Presidenta del Parlament Carme Forcadell. Tamara Carrasco haurà d’afrontar de nou el judici (finals de setembre), Tània Verge i Marta Alsina, membres de la Sindicatura del Referèndum de l’1-Oct també han d’afrontar el judici, coneixerem la sentència del judici a la Mesa del Parlament i la diputada Mireia Boya, serà l’aniversari de les detencions del 23S operació Judes, i de les detencions a les manifestacions de protesta per la sentència del judici al TS, en tots os casos, hi ha joves pendents de judicis, com la Laura, la Sònia, la Xènia, la Paula o la Queralt.
Es una excepcionalitat democràtica que el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol continui sense resoldre’s políticament i es consenteixi l’existència de preses polítiques, exiliades i encausades polítiques per defensar el projecte polític de la independència de Catalunya.
La causa especial per l’1-Oct arribarà als Tribunals internacionals i la justícia i el govern de l’estat espanyol quedaran en evidència un cop més. Aquest estiu, la justícia belga ha dit clarament que el TS no té competències per jutjar al Conseller Lluís Puig. Els anys de presó, exili, repressió, no es poden esborrar ni es poden retornar. Per totes elles, aquest divendres 11 de setembre també cal sortir al carrer i exercir el dret de manifestació. La repressió política de l’Estat espanyol persegueix acabar amb un projecte polític democràtic que aspira a la llibertat nacional de Catalunya. Ni la presó, ni l’exili ni l’amenaça de presó, multes i inhabilitacions ho aconseguirà.
Hem de saber conviure amb la Covid19. La vacuna, el control de la pandèmia i la recuperació del sistema de salut requereix el temps, recursos i també voluntat política. Mentrestant, la Covid19 està transformant el treball, l’escola, la cultura, els serveis públics, les relacions socials, l’activisme. Els governs retallen drets i llibertats per no col·lapsar els sistemes sanitaris, precaritzats per anys de retallades. Com a país, Catalunya ha de disposar de tota la capacitat legislativa, executiva i econòmica per governar al servei de totes les persones. Tenim dret a viure dignament i en llibertat. El dret a ser independents. El dret a viure en llibertat.
Inscripcions aqui
