Per Dolors Reguant
L’article de Nuria Jar, periodista especialitzada en ciència i tecnologia, que enllaçem, ens parla de Dolors Aleu.
Com a preàmbul: Dolors Aleu (1857-1913) fou una metgessa catalana, una dona sàvia, que al segle XIX va ser capdavantera en esdevenir la primera dona llicenciada en medicina de tot l’Estat espanyol i la segona que va assolir el doctorat.
De fet, va ser precursora en els estudis universitaris quan ni tan sols existia el sufragi universal.
La seva tesi doctoral (1888): “De la necesidad de caminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer” (que es pot consultar a l’article de Núria Jar) manifesta un gran saber històric i antropològic. De manera apassionada i revolucionària, denuncia la situació oprimida de la dona i alhora fa una defensa aferrissada de la importància de l’educació de les dones, no només com a essers individuals, sinó com a element essencial per a la consecució d’una societat millor. Tal com diu ella, “si tantos afirman que la mujer lleva en su seno el porvenir de la sociedad, por qué negarle el derecho a la instrucción”. També inclou a la seva tesi tota una genealogia de dones expertes.
Com a metgessa, subratllà els efectes perjudicials per a la salut de les dones de la utilització de la cotilla. La cotilla, anomenada “corsé”, era una peça que s’utilitzava ja al s. XVI i encara que va tenir una davallada en temps de la revolució francesa, es va tornar a popularitzar al segle XIX.
La paraula corsé ve del diminutiu de corps en francès, és a dir, “cos”. Una metàfora més del que representa la reïficació patriarcal del cos de la dona, que en la seva cartografia decideix quin fragment n’ha de martiritzar, ja siguin peus, genitals, pit o cintura, segons les diferents variacions culturals i temporals.
* Dolors Reguant
Antropòloga, escriptora en l’activisme feminista
