Des de les diverses assemblees de Dones fins a l’Assemblea de convergència de les Dones del Fòrum Social Mundial, hi ha hagut tot un procés assembleari de reflexions i debats que es materialitzen en l’anomenada Carta de Solidaritat amb la lluita de les dones del món, redactada el 9 de febrer de 2011 a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial.
Des dels Diàlegs Feministes, l’Assemblea de la Marxa Mundial de les Dones, l’Assemblea de les Dones Africanes i d’altres de sectorials es van realitzar molts esforços a fi de consensuar un document final. Malauradament l’acord no fou total ja que un bon nombre de dones marroquines pertanyents a organitzacions internacionals i altres dones senegaleses no acceptaren l’apartat que fa referència a les llibertats de les dones saharauis, pel que fa als Drets dels Pobles.
En l’assemblea de convergència del dia 10 hi foren presents la representant de la UNESCO Senegal, i les representants de Via Campesina, Marco Sur, Marxa mundial d’Àfrica, Associació de Dones per la Recerca i el Desenvolupament, Gènere en Acció, Organització de Dones de Palestina, Associació de Dones pel Desenvolupament, i la Comissió de la Dona del Consell Africà entre d’altres.
Les diferents participants a la taula explicaren el procés d’elaboració de la Carta i manifestaren la voluntat que aquesta declaració reflectís totes les aportacions i totes les capacitats de les dones. La Comissió Dona, Gènere i Equitat del FSM 2011, on hi ha les principals organitzacions es varen trobar prèviament per posar fil a l’agulla a la redacció que després seria compartida amb la resta de les organitzacions i amb totes les dones en l’Assemblea de convergència de les Dones.
La representant del Consell Africà obria amb aquestes paraules el debat sobre la proposta de declaració: “Les dones hem tingut una presència remarcada i remarcable en aquest Fòrum Social Mundial”.
Les dones que conformaren aquesta forta presència no pogueren celebrar amb euforia el seu treball en l’acte de cloenda del FSM 2011, on s’havia de llegir la Carta. En no ser aprovada per consens total no fou objecte de lectura pública i només hi hagué unes paraules de les representants de l’Assemblea que malgrat l’entrebanc reberen el suport al seu treball per part de les dones del FSM amb aplaudiments i crits d’encoratjament.
Una gran majoria d’organitzacions i dones presents al FSM han pres però el compromís de difondre la Carta internacionalment.
Carta de Solidaritat amb la lluita de les dones del món, 9 de febrer de 2011 a Dakar, Senegal
Aquest any el Fòrum Social Mundial, s’uneix als pobles d’Àfrica, com les dones de diferents parts del món es van reunir a Dakar; es tracta del tercer Fòrum Social Mundial des de 2006, que es va dur a terme a Mali i a Kènia el 2007 , conscient que la unió les nostres forces finalment portarà el canvi i així reafirmem la nostra solidaritat i admiració a favor de les lluites de les dones al Senegal, les dones africanes i dones del món. Les seves lluites, juntament amb les lluites de tots els homes i les dones, enforteixen la resistència contra el sistema patriarcal capitalista i la globalització.
A dia d’avui seguim patint la mateixa crisi mundial – econòmica, alimentària, ambiental i social – i prenem nota amb preocupació sobre el fet que aquests atacs continuen i están aprofundint-se. Aquí la reformulació de la nostra anàlisi sobre aquestes crisis és que no són aïllades sinó que són l’expressió del model de crisi caracteritzada per l’explotació del treball i el medi ambient, i l’especulació financera en l’economia. És per això que les dones, que seguim dient que hem de canviar difents models: social, econòmic ide producció i consum, que genera més pobresa per als nostres pobles i especialment per a nosaltres les dones.
Nosaltres, les dones, som sensibles a respectar i defensar els principis de justícia, pau i solidaritat. Creiem que hem d’avançar en la construcció d’alternatives per fer front a aquestes crisis, però, les respostes pal.liatives basades en la lògica de mercat no ens resulten vàlides.
No podem acceptar que continuïn els intents per mantenir el sistema actual a costa de les dones.
En aquest sentit, diem no a la intolerància i a la persecució de la diversitat sexual i les pràctiques culturals que atempten contra la salut, el cos i l’ànima de la dona.
Condemnem totes les formes de violència contra les dones, el feminicidi en particular, el tràfic de dones, la prostitució forçada, l’abús físic, l’assetjament sexual, la mutilació genital femenina, els matrimonis precoços, els matrimonis forçats, la violació, la violació utilitzada sistemàticament com a arma de guerra i la impunitat dels que cometen aquests actes de terror contra les dones.
Ens segueixen dient que no cada vegada que volem organitzar qualsevol empresa que no segueixi el model patriarcal, volen mantenir les que no respecten els drets de les dones, que no els permeten l’accés als recursos, a la terra, al crèdit, a l’ocupació en condicions dignes, on el capital serveixi per a reproduir feines precàries les dones.
Condemnem l’acaparament de terres i assentament dels agricultors i camperols, sota qualsevol forma, pels estats o les empreses transnacionals, i condemnem els cultius transgènics, que són perjudicials per a la biodiversitat i la vida.
Diem no a la carrera armamentística i a la carrera nuclear, que es va produir a costa de la inversió dels Estats en els programes socials, la salut i l’educació.
Condemnem una societat que oposa a les dones l’accés al coneixement i l’educació, on les dones són discriminades i marginades en la presa de decisions.
Diem no als conflictes armats, guerres i ocupacions. Diem SI a la pau justa per als pobles oprimits.
Per tot això, ens proposem reforçar la nostra lluita perquè els nostres països disposin de la seva sobirania econòmica, la seva cara política i cultural de les institucions financeres internacionals. Volem la cancel.lació dels deutes odiosos i il · legítims i una auditoria que permetrà als ciutadans a demanar la reparació pels pobles: les dones no han de fer res, són el primer creditor del deute odiós. També fem una crida per a l’aplicació efectiva de la taxa Tobin.
Exigim la sobirania alimentària dels pobles i el consum de productes locals, l’ús de les nostres llavors tradicionals i l’accés de les dones a la terra i a recursos productius.
Volem un món on els homes i les dones tinguin igualtat de drets, la igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement, a l’educació, a l’alfabetització, la presa de decisions, els mateixos drets a treball i salaris justos.
Exigim un món on els Estats inverteixin en la salut de les dones i dels nostres fills, sobretot en la salut materna.
Fem una crida per a la ratificació i aplicació efectiva de totes les convencions internacionals, en particular el Conveni 156 de l’OIT i el Conveni 183.
Volem que la democratització de la comunicació i l’accés a la informació.
Ens solidaritzem amb les dones palestines d’un Estat palestí democràtic, capital independent, sobirà de Jerusalem i el retorn dels refugiats de conformitat amb la Resolució 194 de les Nacions Unides.
Ens solidaritzem amb les dones de Casamance pel retorn de la pau.
Estem amb la lluita dels pobles a Tunísia i a Egipte per a la democràcia.
Amb les dones de la República Democràtica del Congo per posar fi al conflicte.
Amb les dones kurdes, per a una societat democràtica, ecològica, lliures i iguals entre dones i homes, i on hi hagi dret a utilitzar la seva llengua materna en l’educació.
Mostrem la solidaritat amb el dret a la lliure determinació per a les dones sarahuis de conformitat amb la resolució de l’ONU, i per trobar una solució pacífica, de conformitat amb la Carta del Fòrum Social Magribí.
Ens solidaritzem amb totes les dones víctimes de desastres naturals, com els d’Haití, Brasil, Pakistan, Austràlia …
Ens solidaritzem amb els milions de dones i nens refugiats i persones desplaçades. Fem una crida a favor del seu retorn a les seves terres i a la llibertat de moviment.
Proposem la creació de xarxes d’alerta i informació sobre i per a dones que es troben en zones de conflicte o d’ocupació. Oferim el 30 de març com el Dia Internacional de Solidaritat amb el poble palestí i fem una crida per a un boicot als productes de l’ocupació israeliana. Fem una crida per la creació d’un Fòrum Internacional de Solidaritat amb la lluita palestina el 2012.
Totes i tots reconeixem les lluites de les dones al món i estem d’acord amb les seves afirmacions: el que succeeix a un/a de nosaltres, que ens passa a tots/es. És per això que hem de lluitar en unitat.
Organitzacions signants:
Marxa Mundial de Dones
La Via Campesina
La Federació Democràtica Internacional de Dones (PIF)
Articulación Feminista Marcosur
Organització Continental Llatinoamericana d’Estudiants (OCLAE)
CADTM
AMPLE
UBM – Unió de Dones del Brasil
Cebrapaz
BTC
CUT (Brasil)
Fundació Internacional de la Dona Lliure
Dones Democràtiques Llibertat Dokhan Moviment ”
Les dones kurdes Oficina de Pau
Centre de la Dona Utama
