El Govern de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i Innovació (FCRI) han concedit ex aequo el Premi Nacional de Recerca 2020 a la matemàtica especialista en robòtica i Intel·ligència Artificial (IA), Carme Torras, i al metge i infectòleg Bonaventura Clotet.
El lliurament dels Premis Nacionals de Recerca va tenir lloc el 26 d’octubre del 2021 al Teatre Nacional de Catalunya, i també es va poder seguir en directe a través de YouTube.
El premi, que té una dotació de 40.000 euros, reconeix la trajectòria d’investigadors i investigadores de diversos àmbits, des de les ciències humanes i socials, passant per les ciències de la vida i la salut, fins a arribar a les enginyeries i ciències experimentals.
A Carme Torras, se li ha atorgat el premi per la investigació sobre Intel·ligència Artificial i Robòtica Assistencial.
El jurat ha destacat igualment la seva immensa tasca de promoció de l’ètica en l’aplicació de la robòtica i la IA, i ha contribuït de manera destacada a donar a conèixer aquestes disciplines, tant a nivell escolar i popular com a l’àmbit de la investigació i acadèmic.
“Avui celebrem el gran nivell de la investigació que fem a Catalunya. Si augmentéssim una mica el finançament que es destina, ja faríem miracles socials”, va assegurar la guardonada durant la cerimònia de lliurament dels premis.
Carme Torras
Carme Torras, és llicenciada en Matemàtiques i Informàtica per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Massachusetts (EUA). És doctora en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i actualment és professora de recerca del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques).
També és líder del grup de recerca en Percepció i Manipulació de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI), centre mixt de la Universitat Politècnica de Catalunya, BarcelonaTech (UPC) i Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), des de l’any 1991.
La seva recerca s’ha centrat en la conjunció entre robòtica i IA, creant un nou estil d’enginyeria basat en la biologia, la psicologia i aprofundint els preceptes ètics. També ha concebut algorismes de percepció, planificació i control, que obren nous camps d’ús que acosten millor els robots a les necessitats humanes.
Laboratori de vida assistida
A l’IRI, la professora de recerca treballa en un laboratori de vida assistida amb prototips de robots que ajuden a vestir i alimentar persones amb mobilitat reduïda o proporcionar entrenament cognitiu per pal·liar el deteriorament en persones d’edat avançada.
Segons la investigadora, «el repte de futur és aconseguir establir un centre de referència en tecnologies assistencials sumant els esforços de tots els col·lectius implicats, des de la investigació mèdica i tecnològica, fins al teixit assistencial, social i empresarial.
Aquest centre donaria servei al conjunt d’entitats que desenvolupen eines i estratègies per millorar la capacitat assistencial del sistema de salut. Els permetria tastar, mostrar i educar en la utilització de tecnologia per millorar la vida de les persones».
Carme Torras i la literatura
La científica compagina les investigacions en Robòtica Assistencial amb la seva dedicació a l’escriptura literària i a la promoció de l’ètica en l’aplicació de les noves tecnologies. Ha escrit diversos llibres i articles i també és autora de novel·les de ciència-ficció relacionades amb la robòtica i la Intel·ligència Artificial.
En literatura, les seves novel·les Pedres de toc (Columna, 2003) i Miracles perversos (Pagés Editores, 2011) van merèixer els premis Primera Columna i Ferran Canyameres d’Intriga i Misteri, respectivament. Amb La mutació sentimental (Pagès Editores, 2008), traduïda al castellà (Mil·lenni, 2012), va obtenir el Premi Manuel de Pedrolo de Ciència-Ficció 2007 i el Premi Ictineu 2009. El 2018 va publicar Enxarxats (Editorial Males Herbes), que va ser guardonada amb el Premi Ictineu i, el 2020, Estimades màquines, de la mateixa editorial, una selecció de 10 relats sobre les vinculacions íntimes que tenim amb els aparells tecnològics que fem servir cada dia.
Carme Torras i la roboètica
La roboètica és un subcamp de l’ètica aplicada que estudia tant les implicacions positives com les negatives de la robòtica per als individus i la societat. Es pot dir que és l’ètica humana aplicada a la robòtica amb codis ètics incrustats als mateixos robots (ètica de la màquina).
Carme Torras és una de les veus més reconegudes i autoritzades per parlar sobre l’ètica aplicada als sistemes robòtics. La seva opinió s’ha escoltat en reunions sectorials de la UNESCO i al Global Forum on AI for Humanity (2019).
«Sobre l’ètica aplicada a la tecnologia, fins ara només s’han utilitzat models pel que a la seguretat, perquè les màquines autònomes no generessin situacions de perill. Però en passar a la robòtica social, amb una interacció estreta entre robots i persones, es plantegen necessitats com que les màquines no generin engany. Es pot donar el cas que usuaris vulnerables, per exemple persones d’edat avançada o nens, arribin a creure que els robots amb què es relacionen s’interessen i preocupen per ells, i això és molt perillós”, explicava Torras en una entrevista feta a febrer de 2020 al blog.cit.upc.edu.
Premis i distincions
Al llarg de la seva trajectòria, Carme Torras ha rebut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al Mèrit Científic i Tecnològic (2000).
És Fellow de l’Associació Europea per a la Intel·ligència Artificial i de l’Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE) i membre numerària de l’Acadèmia Europea i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Al maig de 2021 va rebre el Premi Nacional Julio Rey Pastor a l’àrea de Matemàtiques i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. El guardó va ser atorgat pel Ministeri de Ciència i Innovació, que va reconèixer les aportacions pioneres de Torras al camp de la robòtica social.
*Imatges: Fulls d’Enginyeria (imatge principal). UPC
L. Sedo 2019. Portades llibres
